Diferencies ente revisiones de «Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 49:
En 2015, l'aeropuertu atendió a 44,006,205 de pasaxeros, una medría del 4.5% respectu al añu pasáu faciéndolo'l 11 más ocupáu n'[[Estaos Xuníos]] y el númberu 29 a nivel mundial.<ref>{{cita web |url=http://www.aci.aero/Data-Centre/Monthly-Traffic-Data/Passenger-Summary/Year-to-date |title=Year to date Passenger Traffic |publisher=ACI |date=22 de xunu de 2015 |accessdate=23 de xunu de 2015}}</ref> L'aeropuertu remana alredor de 1,200 operaciones al día, xuntu con 100,000 pasaxeros y más de 800 tonelaes de carga. Los rexistros de la [[Alministración Federal d'Aviación]] (FAA), amuesen que nel aeropuertu hubo 20,169,926 embarques comerciales de pasaxeros nel [[añu natural]] de [[2012]] y 20,211,799 embarques en [[2011]].
L'aeropuertu sirve como un centru de conexones de [[American Airlines]] y ye el quintu más grande y principal centru de conexones occidental de la llíneallinia aérea con más de 77 destinos a cuatro países.<ref name="hub.aa.com">{{Cita web|título=:: American Airlines Newsroom|url=http://hub.aa.com/en/nr/factsheet/phx}}</ref> American opera'l 54% de tolos pasaxeros dende PHX, siendo l'aereollinia más grande nel aeropuertu.<ref name="hub.aa.com"/><ref>{{Cita noticia|fecha=15 de febreru de 2013|títulu=Loss of a corporate headquarters may cost Phoenix jobs, prestige|url=http://www.dallasnews.com/business/airline-industry/20130215-loss-of-a-corporate-headquarters-may-cost-phoenix-jobs-prestige.ece|fechaacceso=3 de setiembre de 2015|periódicu=[[The Dallas Morning News]]|axencia=The Arizona Republic|apellíu=Brodesky|nome=Josh}}</ref> El Sky Harbor tamién sirve como una de les ciudaes focu más grandes de [[Southwest Airlines]] con 180 salíes diaries a 50 ciudaes.<ref>http://swamedia.com/media_storage/city_fact_sheets/PHX.pdf</ref>
 
== Información ==
Llinia 79:
 
=== Terminal 2 ===
La Terminal 2 cuenta con 17 puertes (numberaes consecutivamente 1-15 y dos puertes con lletres adicionales C y D) y tres places de estacionamiento. Foi diseñáu polos estudios d'arquitecturaarquiteutura de Phoenix de Weaver & Drover y Lescher y Mahoney y abrió les sos puertes en 1962.<ref name="DWL">{{cita web |url=http://www.dwlarchitects.com/projects/phoenix-sky-harbor-intl-airport/ |títulu=Phoenix Sky Harbor International Airport - Phoenix, Arizona |website=DWL Architects + Planners, Inc |date= |fechaacceso=3 de setiembre de 2015}}</ref> Esta terminal inclúi un mural del artista francu-estadounidenseestauxunidense Paul Coze. En payares de 2006, una sala d'Hospitalidá Militares y Veteranos, patrocináu pola Military and Veterans Commission de Phoenix, foi inaugurada na Terminal 2. Dende entós volvióse a poner a la terminal 4 como'l nuevu USU. Esti terminal foi oxetu de dos proyeutos de renovación. La primera completar en 1988.<ref>{{cita web |chapter=Passenger Terminal Facility Requirements |títulu=Phoenix Sky Harbor International Airport Master Plan Update |author=Howard Needles Tammen & Bergendoff |url=http://azdot.gov/legacyapplications/airports/mp.asp?FAA=PHX |chapter-url=https://apps.azdot.gov/files/Airports/MP_PDF/PHX_MP_06.pdf |format=PDF |publisher=City of Phoenix Aviation Department |date=September 1989 |fechaacceso=3 de setiembre de 2015}}</ref> El segundu proyeutu, que costó $24 millones de dólares y foi diseñáu por DWL Architects + Planners, Inc., foi termináu en 2007.<ref name="DWL"/><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de marzu de 2007|títulu=Terminal 2 Redo Winding Down|url=http://archives.californiaaviation.org/airport/msg40250.html|fechaacceso=12 de xunetu de 2012|periódicu=The Arizona Republic|apellíu=Richardson|nome=Ginger D.}}</ref>
 
Espérase que la Terminal 2 se zarru dempués de la finalización de la espansión de Salar Sur de la Terminal 3.<ref>{{cita web |url=https://skyharbor.com/TerminalModernization/Component3.html |títulu=Terminal Modernization – Component 3 |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |fechaacceso=8 de mayu de 2014}}</ref> La espansión de Salar Sur de la Terminal 3 va sumar nueve puertes adicionales a la escampada, sustituyendo totalmente a la Terminal 2.
Llinia 91:
La Terminal 4, tamién diseñada por DWL Architects + Planners, Inc., foi inaugurada en 1990 y cuenta con 86 puertes, estremaos en siete sales d'espera satélites conectaes dempués de seguridá.<ref name="DWL"/> Los trés sales norte (puertes A1-A14, A17-A30, B1-B14 ) sirven los vuelos operaos por American Airlines y American Eagle. Salar nordés "B" inclúi les puertes internacionales coles instalaciones d'Aduanes y Control de Fronteres pa vuelos entrantes internacionales (B23-B28) que sirven a Air Canada Rouge, British Airways, Volaris, Westjet, American Airlines y American Eagle, les puertes B15-B22 sirven puramente a American Airlines y American Eagle. Los trés sales sur (puertes C1-C10, C11-C20, D1-D8) sirven a Southwest Airlines puramente. La Terminal 4 remana cerca del 80% del tráficu nel aeropuertu.
 
La Terminal 4 caltien la tema de la [[arquitecturaarquiteutura brutalista]] del aeropuertu con un esterior de concretu y vigues de soporte inclinaes vistes nos niveles de tresporte terrestre.
 
La terminal cuenta con un mestu, pero bien eficiente diseñu. Empezando na parte inferior, el nivel 1 contien el reclamu d'equipaxe y tresporte terrestre pa los pasaxeros que lleguen según autobuses. El nivel 2 contien la área de dexada de pasaxeros y mostradores de vienta. El nivel 3 contien el Control de Seguridá, opciones de restoranes/tiendas de regalos y les terminales de pasaxeros dempués de seguridá. El nivel 3 tamién contien los accesos al PHX Sky Train ([[Tresporte hectométrico]]) que van directamente a la estación de Sky Train. Los niveles 4 al 9 contienen estacionamiento accesible por ascensor. Pa faer esti diseñu eficiente, los vehículos pasen por una serie de ramples, curves y ramples n'espiral nel estacionamiento. Por casu, los pasaxeros salen al traviés de seguridá, por una escalera mecánica del nivel 3 al nivel 1, recueyen el so equipaxe, y salen al tresporte terrestre.
 
== AerollíneesAerollinies y destinos ==
[[British Airways]] cuenta col únicu [[vuelo tresatlánticu]] del aeropuertu, con serviciu directu a [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres-Heathrow]], según l'únicu vuelu de pasaxeros nun [[Boeing 747]] nel aeropuertu. America West, dalguna vegada operó los sos aviones Boeing 747 a Hawái y Xapón dende'l Sky Harbor, pero desque esto terminó'l serviciu a Heathrow ye l'únicu fora de [[América del Norte]], a pesar de que American y [[Hawaiian Airlines]] ufierten serviciu ensin escales fora de los [[Estaos Xuníos continentales]] a Hawái. [[American Airlines]] y [[Volaris]] ufierten serviciu ensin escales a ciudaes en [[México]] y [[American Airlines]], [[Air Canada]] y [[WestJet]] ufierten serviciu directu a partes de Canadá, ente que American y d'Alaska Airlines, ufierten serviciu directu a partes de [[Alaska]]. American Airlines tamién ufierta serviciu a Centroamérica.
 
Ente que Phoenix ye unu de los aeropuertos más activos del mundu, la falta de destinos internacionales dende Phoenix empecipió'l Programa de Marketing Desenvuelvo del serviciu aéreu. El Departamentu d'Aviación ta ufiertando un programa de desenvolvimientu de serviciu aéreu internacional pa fomentar un nuevu serviciu aéreu ente l'Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor(PHX) y destinos internacionales calificaos, non atendíos. Les aerollíneesaerollinies que llancen nuevu serviciu a la calificación, de mercaos internacionales non atendíes mientres el períodu del programa van ser elegibles pa reembolsos de marketing y les exenciones de cuotes d'aterrizaxe. El programa propuestu ta abiertu a toles compañíes aérees. Pa tener derechu a los fondos la llíneallinia aérea tien de caltener siquier trés nuevos viaxes redondos selmanales mientres un añu consecutivu. va otorgar hasta $1 millón de dólares, en función de la frecuencia y del destín. Amás de les rutes intercontinentales, tamién van financiar aerollíneesaerollinies qu'aumenten o crean nuevos vuelos a destinos n'América del Norte como la [[Ciudá de Méxicu]], [[Toronto]] y [[Boston]], ente otros.<ref>{{cita web |título=Air Service Development Marketing Program |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/airlinesflights/marketingSupport.html |fechaacceso=3 de setiembre de 2015}}</ref>
 
La estratexa empezó a dar los sos frutos cuando, el 22 de xunu de 2017, [[Condor Flugdienst|Condor]] anunció qu'empezaría a volar a Phoenix mientres 2018, marcando'l regresu d'una aereollinia alemana al Sky Harbor.<ref>{{Cita web|título=New Condor gateway Phoenix now on Sale|url=http://condor-newsroom.condor.com/en/us/news-article/new-condor-gateway-phoenix-now-on-sale/}}</ref>
Llinia 170:
 
=== Destinos internacionales ===
Ufiértase serviciu a 22 destinos internacionales (10 estacionales), al cargu de 8 aerollíneesaerollinies.
[[Archivu:North American International Destinations from Phoenix Sky Harbor International Airport.gif|450px|thumbnail|center|Destinos Internacionales d'América.]]
{|class="wikitable col4cen" style="font-size: 85%" align=center
! Ciudaes || Nome del aeropuertu || AerollíneesAerollinies || Terminal-Sala |-
 
!colspan="6"|[[América del Norte|Norteamérica]]
|-
|colspan="4"|{{Canadá}} (9 destinos [6 estacionales], 4 aerollíneesaerollinies)
|-
|[[Calgary]] || [[Aeropuertu Internacional de Calgary]] || {{Bandera|CAN}} [[Air Canada]] (empecipia'l 28 d'ochobre de 2018)<ref name="WesternCanada" /> '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Express]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] || 4 - B
Llinia 197:
|[[Winnipeg]] || [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson]] || {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|colspan="4"|{{México}} (10 destinos [2 estacionales], 3 aerollíneesaerollinies)
|-
|[[Cancún]] || [[Aeropuertu Internacional de Cancún]] || {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] || 4 - B
Llinia 231:
|[[Frankfurt del Meno|Frankfurt]] || [[Aeropuertu de Frankfurt del Meno]]|| {{Bandera|GER}} [[Condor Flugdienst|Condor]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|colspan="4"|{{Reinu Xuníu}} (1 destín, 2 aerollíneesaerollinies)
|-
|[[Londres]] || [[Aeropuertu de Londres-Heathrow]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 31 de marzu de 2019)<ref name="aa" />/ {{Bandera|UK}} [[British Airways]] || 4 - B
|-
!colspan="4"|Total: 22 destinos (10 estacionales), 5 países, 8 aerollíneesaerollinies
|}
 
=== Destinos nacionales ===
Bríndase serviciu a 104 ciudaes dientro del país al cargu de 15 aerollíneesaerollinies.
{| class="wikitable sortable col1izq" style="margin:0 autu; text-align:center"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |
Llinia 909:
 
=== Otros proyeutos ===
* El Sky Harbor empecipió "Plan de la Modernización de la Terminal 3" de 3 pasos preve dar cabida a les aerollíneesaerollinies de la Terminal 3, según a les de la Terminal 2, que va ser baltada.<ref>{{cita web |author=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/terminalmodernization/Default.html |títulu=Terminal Modernization Program |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |date= |fechaacceso=6 de setiembre de 2013}}</ref>
** El Pasu 1 empezó n'abril de 2015, y va consolidar los dos controles de seguridá pequenos nun únicu y gran control de seguridá. Tamién s'inclúin nesti pasu amosadores adicionales, cintes d'equipaxe, meyores nel sistema de climatización y nuevos acabaos interiores y esteriores. Esta fase ta programada pa ser completada nel branu de 2016.
** El Pasu 2 va baltar salar sur esistente y va ser reemplazada por una nuevu sala llineal de 15 puertes, y va dexar el zarru de la Terminal 2.
Llinia 921:
** La Terminal 4 anguaño cunta con 7 sales d'espera, 4 nel llau norte, pero namá 3 nel llau sur. La terminal foi diseñada pa tener un total de 8 sales. La octava sala, que se va construyir xusto al oeste de la Sala D, ta previstu que se va construyir nun futuru próximu como se proxecta cuando'l tráficu de pasaxeros creza nel Sky Harbor. La fecha de construcción nun foi anunciáu inda.<ref>{{cita web |título=Terminals |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/about/terminals.html |fechaacceso=9 de xineru de 2015}}</ref>
 
== Salones d'AerollíneesAerollinies ==
* '''Terminal 2''':
** United Club de [[United Airlines]]
Llinia 931:
Un autobús gratuitu con serviciu les 24 hores conecta toles terminales y el estacionamiento Económicu Este. Los viaxeros pueden aportar al estacionamiento Económicu Este dende'l Sky Train PHX na Terminal 4.<ref>{{cita web |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/transportationparking/airportshuttle.html |títulu=Airport Shuttle |date= |fechaacceso=6 de setiembre de 2013}}</ref>
 
La Ruta d'autobús 13 de Valley Metro llega a toles terminales del aeropuertu como enllaz col restu del sistema d'autobuses de Valley Metro. El [[Tren Llixeru de Phoenix]] tien una parada na estación cercana de Washington y la Cai 44. Una pasarela en movimientu sobre la cai Washington dexa a los pasaxeros del tren llixeru llegar a la cercana estación del PHX Sky Train y depués llegar a les estaciones nel estacionamiento Económicu Este y la Terminal 4. Les llíneesllinies d'autobuses 1 y 44 de Valley Metro sirven a la estación del PHX Sky Train en Washington y la Cai 44 con una parada de la ruta 3 na esquina de la cai, cerca del tren llixeru.<ref>{{cita web |título=PHX Sky Train® |website=Valley Metro |url=http://www.valleymetro.org/getting_on_board/transit_center/phx_sky_train |fechaacceso=3 de setiembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150911174524/http://www.valleymetro.org/getting_on_board/transit_center/phx_sky_train |fechaarchivo=11 de setiembre de 2015 }}</ref>
 
Un númberu de taxis, limusinas y les empreses de tresporte ufierten serviciu ente cada terminal del aeropuertu, la área metropolitana de Phoenix, y otres comunidaes en tol estáu.<ref>{{cita web |título=Statewide Shuttles |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/transportationparking/regionalVansShuttlesBuses.html |fechaacceso=6 de setiembre de 2013}}</ref>
 
== Accidentes ya Incidentes ==
* El [[27 de xunu]] de [[1969]], N3150Y, un [[Cessna 182|Cessna 182 Skylane]], que volaba del Aeropuertu de Hawthorne de [[Hawthorne (California)|Hawthorne, CA]] escontra'l Sky Harbor, cutió les llíneesllinies eléctriques d'alta tensión al este del aeropuertu y estrellóse a les 10:48 hores, nel llechu del Ríu Saláu al intentar aterrizar na pista 26R, dexando ensin eletricidá al aeropuertu y matando a los trés persones a bordu.
 
* El [[28 d'agostu]] de [[2002]], el vuelu 794 de America West Airlines, una [[Airbus A320]] salióse d'un llau de la pista d'aterrizaxe escontra la tierra y perdió el so tren de ñariz por cuenta de que'l pilotu nun caltuvo'l control direccional. Dellos pasaxeros sufrieron mancaes leves.
Llinia 951:
* [[Aeropuertu de Kingman]] (258km)
 
== VeaseVer tamién ==
* [[Anexu:Aeropuertos del mundu|Aeropuertos del mundu]]
* [[Anexu:Aeropuertos de los Estaos Xuníos|Aeropuertos d'Estaos Xuníos]]
* [[Anexu:Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos|Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos]]
 
== Referencies ==
Llinia 987:
[[Categoría:Edificios y estructures de Phoenix]]
[[Categoría:Infraestructures d'Estaos Xuníos de los años 1930]]
[[Categoría:ArquitecturaArquiteutura d'Estaos Xuníos de 1935]]
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]