Diferencies ente revisiones de «Victoriano Castellanos Cortés»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 46:
El 15 de xunu de 1862, Victoriano Castellanos Cortés, camuda la capital del so gobiernu de Santa Rosa de Copán a la ciudá de [[Comayagua (Comayagua)|Comayagua]].
 
El 25 de xunu de 1862, emítese un fallu d'un Tribunal d'Arbitraxe Internacional, por cuenta de los discutinios colos ciudadanos británicos, que reclamen les [[IslesIslles de la Badea]] y que en derechu son parte del territoriu hondureñu.
 
El 5 de setiembre de 1862 Castellanos realiza un viaxe a la ciudá de [[Tegucigalpa]] por motivos gubernamentales. Más tarde axúntase colos representantes del gobiernu nicaragüense señores [[Tomes Martínez Guerrero]], [[Pedro Zeledón Mora]], quien visitaron al presidente Castellanos con cuenta d'esponer "La Propuesta d'una comunidá internacional ente los dos países.
 
Castellanos foi visitáu por [[George Benvenuto Mathews]] na so condición de representante autorizáu de la reina [[Victoria I del Reinu Xuníu]], siempres col asuntu de les IslesIslles de la Badea y pa realizar otros asuntos.
 
Amás n'el so gobiernu creóse'l Departamentu de [[IslesIslles de la Badea]], la construcción de centros educativos na ciudá de [[Danlí]], El Paraísu y [[Tegucigalpa]]; tamién importó granes de la planta del tabacu de [[Cuba]].
 
El señor Victoriano Castellanos Cortés bien enfermu deposita'l gobiernu en manos de Francisco Montes, de quien lo recibía enantes; Castellanos finaría'l 11 d'avientu de 1862, los sos restos fuelguen na [[Catedral de Comayagua]].
Llinia 75:
{{cita|'''LA CÁMARA DE DIPUTAOS'''
*CONSIDERANDO: Que ta nes sos facultaes y ye de la so tener d'instituyir el nome que tien de llevar la nación, procediendo d'acordies col rangu políticu que-y pertenez atendiendo los principios desenvueltos na carta fundamental, tuvo a bien decretar:
*ARTÍCULU 1: La denominación que d'equí p'arriba llevara'l conxuntu de pueblos que formen l'Estáu, con inclusión de les sos islesislles axacentes, ye'l de '''República d'Honduras'''.
*ARTÍCULU 2: El gobiernu mandara a esculpir esti títulu nos sellos mayor y menor de que tien de faese usu nel escudu del pabellón y la bandera de les milicies, n'óvalos mandaos a afitar nel frontispiciu de les oficines y tamién nes monedes.
*ARTÍCULU 3: La presente llei va ser promulgada en tolos pueblos de la República cola solemnidá dedicada.
Llinia 81:
''Dáu nel salón de la Cámara de Diputaos de la ciudá de Santa Rosa, a siete de mayu de mil ochocientos sesenta y dos''. (Firma) Rolf. C. Díaz. Diputáu Presidente, (firma) José Meza. Diputáu Secretariu y (firma) C. Goméz. Diputáu Secretariu.}}
 
== VeaseVer tamién ==
* [[Escudu d'Hondures]]
* [[Minería n'Honduras]]
Llinia 90:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}
 
== Bibliografía ==