Diferencies ente revisiones de «Compañía de Xesús»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 79:
Per otra parte, depués de qu'el [[Imperiu otomanu]] venciera los exércitos húngaros na [[batalla de Mohács]] en 1526, tres la muerte del rei [[Lluis II d'Hungría]], llueu'l reinu estremar en trés partes, una occidental sol control de [[Fernandu I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Fernandu I de Habsburgu]], hermanu de [[Carlos I d'España]], una central sol control del sultán turcu y una oriental que se convirtió nun Estáu semindependiente conocíu como'l [[principáu de Transilvania]] gobernáu pola nobleza húngara. Estos, llueu adoptaron el [[luteranismu]] y el [[calvinismu]] para nun reconocer l'autoridá de los [[Habsburgu]], quien heredaren el tronu húngaru. D'esta manera, los príncipes transilvanos caltuvieron una confesión protestante sólida, floriando asina ésta nel este del reinu. Primeramente, en 1579, unu de los primeros príncipes de Transilvania, el conde [[Esteban I Báthory|Esteban Báthory]] (darréu tamién rei de Polonia), resultó ser gran defensor del catolicismu, pos llevó a los xesuites a la ciudá húngara de [[Kolozsvár]], onde concedió toa clase de privilexos pa ellos y fixo zarrar en prisión a [[Ferenc Dávid]], reformador [[unitarismo|unitariu]]. En 1581 fundó una residencia pa estudiantes xesuites nesta ciudá, tomando fuerza rápido esti movimientu de la Contrarreforma n'Hungría.
 
Per otra parte, pa compensar el [[protestantismu]], los Habsburgo, conocíos pol so fondu compromisu con Roma, punxeron en marcha una política recatolizadora enérxica a finales del sieglu XVI, que la so figura principal foi'l xesuita [[Pedro Pázmány]], [[Anexu:Arzobispos de Esztergom|arzobispu de Esztergom]] (1616 – 1637), quien estudiara en Kolozsvár nel institutu fundáu pol príncipe Esteban Báthory. Les obres lliteraries de Pedro Pázmány, según los sos discursos y prédiques caracterizaes por ellaboraes argumentaciones teolóxiques fungieron de ferramienta pa solidificar les bases católiques nel reinu húngaru.
 
Pázmány consiguió que munches families aristocrátiques húngares abandonaren el protestantismu, según facer el conde Nicolás Forgách, Segismundo Forgách, Cristóbal Thurzó y Nicolás Eszterházy. Depués de la so activa publicación ente 1603 y 1613, más families húngares volvieron el catolicismu, ente elles los Pálffy, Draskovich, Erdődy, Haller, según Jorge Zrínyi, [[Catalina de Brandeburgu]], vilba de Gabriel Bethlen el príncipe de Transilvania protestante.
Llinia 201:
Les sigles ''[[IHS]]'', tradicional monograma de la palabra Xesús, foi adoptáu nel so sellu per San Ignacio, colo qu'aportó en símbolu de la Compañía.<ref>[https://web.archive.org/web/20070918200639/http://www.enciclopediacatolica.com/i/ihs.htm El monograma ''IHS''.]</ref> Nel interior de la orde xesuítica ye habitual referise a elles cola espresión "Iniciales del Nome Santu". El so significáu más estendíu ye'l de "Xesús Salvador del xéneru humanu [o de los homes]" ''(Iesus Hominum Salvator)''. Les sigles tán surmontadas por una [[Cristu crucificáu|Cruz]] y acompañaes polos Trés Clavos, simbolizando dambos elementos la [[Pasión de Cristo|Pasión]] y [[Crucifixón de Xesús|Muerte]] de [[Xesús de Nazaret]]; y, amás, tán enmarcaes nun pimpanu [[Navidá#Adopción de la fecha de Navidá como 25 d'avientu|Sol]] de treinta y dos rayos, alternando unu rectu y otru onduláu. Esti últimu símbolu fai referencia a la [[Resurrección de Xesús|Resurrección del Señor]] y el so posterior [[Ascensión de Xesús|Ascensión a los Cielos]]. Asina mesmu, la forma circular que se correspuende col discu solar tamién fai una más qu'evidente alusión al sagráu dogma del [[Eucaristía#Eucaristía como prienda de la gloria futura|Santísimu Sacramentu]], d'especial relevancia tantu dientro de la [[lliturxa católica]], polo xeneral, como de la congregación xesuítica en particular.
 
A manera d'interés, hai qu'indicar que'l sellu utilizáu pola Compañía de Xesús nel so día influyó de manera vultable na formación de los [[Anexu:Símbolos d'Arxentina|símbolos patrios arxentinos]], sobremanera al traviés del llamáu "[[Sol de Mayu]]", que tamién siempres tuvo treinta y dos rayos, alternando unu rectu y otru onduláu, anque sustituyendo tolos sos demás elementos polos pertinentes traces faciales. Asina siempres foi yá dende l'acuñamientu de la llamada "[[Primer moneda arxentina|primer moneda patria]] de les [[Provincies Xuníes del Ríu de la Plata|Provincies del Ríu de la Plata]]", en [[1813]]. Amás, la notable presencia de la Compañía de Xesús en tol territoriu del antiguu [[Virreinatu del Ríu de la Plata]] tamién apaez güei día atestiguada na [[Bandera de la provincia de Córdoba actual bandera de la provincia arxentina de Córdoba]], adoptada a finales de [[2010]].
 
== Carisma ==