Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"director/a" +"direutor/a"
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 19:
Tratar del furacán que provocó más daños económicos, según unu de los cinco furacanes más mortíferos, de la [[historia d'Estaos Xuníos]].<ref name="KatrinaTCR">{{cita web |apellido=Knabb |nome=Richard D. |coautores=Rhome, Jamie R.; Brown, Daniel P. |url=http://www.nhc.noaa.gov/pdf/TCR-AL122005_Katrina.pdf |formatu=PDF |títulu=Tropical Cyclone Report: Hurricane Katrina: 23–30&nbsp;August 2005 |editorial=[[Centru Nacional de Furacanes]] |fecha=20 d'avientu de 2005; publicáu'l 10 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.nhc.noaa.gov/pdf/TCR-AL122005_Katrina.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Coles mesmes, el Katrina ye'l sestu más intensu de tolos furacanes del Atlánticu rexistraos. Siquier 1833 persones finaron debíu al propiu furacán o los consiguientes hinchentes, convirtiéndose nel furacán más mortíferu n'Estaos Xuníos dende'l [[huracán San Felipe II]], de 1928; la cifra total de daños materiales envaloróse nun principiu en 108&nbsp;000 millones de dólares (2005 [[dólar estauxunidense|USD]]),<ref name="KatrinaTCR"/> casi'l cuádruplu que la de los desperfectos causaos pol [[furacán Andrew]] en [[1992]].<ref name="andrewtcr">{{cita web |url=http://www.nhc.noaa.gov/1992andrew.html |títulu=Preliminary Report for Hurricane Andrew |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |apellíos=Rappaport |nome=Ed |editorial= Centru Nacional d'Huracán |idioma=inglés}}</ref>
 
El [[23 d'agostu]] de [[2005]] el furacán Katrina formóse sobre [[Les Bahames]] y crució el sur de [[Florida]] como un [[Escala de furacanes de Saffir-Simpson|furacán de categoría 1]] moderáu, causando delles muertes ya inundación antes de fortalecese rápido nel [[golfu de Méxicu]]. N'algamando la categoría 5, la nube debilitóse antes de tocar tierra per segunda vegada como un furacán de categoría 3 el [[29 d'agostu]] nel sudeste de [[Luisiana]]. El Katrina afaró les mariñes del golfu dende Florida a [[Texas]] por cuenta de la so intensificación. El mayor númberu de muertes rexistrar en [[Nueva Orleans]], que quedó anubierta porque'l so sistema de [[dique]]s falló, colapsándose munchos d'ellos delles hores dempués de que'l furacán siguiera tierra adientro. El 80&nbsp;% de la ciudá según grandes superficies de [[Anexu:Parroquies de Luisiana|parroquies]] colindantes quedaron anubiertes, calteniéndose asina mientres selmanes.<ref name="TPInteractive">{{cita web |apellido=Swenson |nome=Dan D. |coautores=Marshall, Bob |url=http://www.nola.com/katrina/graphics/credits.swf |formatu=SWF |títulu=Flax Flood: Hurricane Katrina's Inundation of New Orleans, August&nbsp;29, 2005 |editorial=[[Times-Picayune]] |fecha=14 de mayu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, los daños materiales más importantes producir n'árees costeres, como l'hinchente en cuestión d'hores de toles ciudaes costeres de [[Misisipi]], l'arrastre de numberosos barcos y casinos flotantes a tierra firme, lo que provocó'l so choque con edificios, algamando les foles alloñes de 10 a 19 km dende la mariña.<ref name="KatrinaTCR" />
 
El fallu de les protecciones de Nueva Orleans ye consideráu como'l mayor desastre d'inxeniería civil de la historia d'[[Estaos Xuníos]]<ref>{{cita web |url=http://www.lasce.org/documents/RaySeedsLetter.pdf |títulu=Letter from Ray Seed, Professor of Civil and Environmental Engineering to the President, American Society of Civil Engineers |formatu=PDF |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.lasce.org/documents/RaySeedsLetter.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> y dio llugar a una demanda contra'l [[Cuerpu d'Inxenieros del Exércitu de los Estaos Xuníos]], que diseñó y construyó el sistema de diques, en virtú de la ''Flood Control Act'' de [[1965]]. El Cuerpu d'Inxenieros foi atopáu responsable del fallu de los diques y de los hinchentes pol xuez Stanwood Duval en [[xineru de 2008]],<ref name=xuiciu>{{cita noticies |apellíos=Nossiter |nome=Adam |url=http://www.nytimes.com/2008/02/01/us/01corps.html?_r=2&ref=us |títulu=In Court Ruling on Floods, More Pain for New Orleans |editorial=[[New York Times]]|fecha=1 de febreru de 2008 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> pero al tratase d'una axencia federal nun pudo ser declarada responsable económica por cuenta de la inmunidá establecida pola ''Flood Control Act'' de [[1928]]. De la mesma, llevóse a cabu una investigación sobre l'actuación de los gobiernos federal, estatal y local, lo que desaguó na dimisión de Michael D. Brown, direutor de la [[Axencia Federal pal Manexu d'Emerxencies|Percancia Federal pa la Xestión d'Emerxencies]] (FEMA, poles sos sigles [[idioma inglés|inglés]]), y d'Eddie Compass, superintendente del [[Departamentu de Policía de Nueva Orleans]].
Llinia 60:
=== Nueva Orleans ===
[[Archivu:Louisiana_superdome_2004.jpg|thumb|300px|La Luisiana Superdome en [[2004]].]]
Escontra'l 26 d'agostu, la posibilidá de que tuviera llugar una catástrofe ensin precedentes yá se tomaba en considerancia. Munchos de los modelos informáticos movieron la trayectoria potencial del Katrina 240 km escontra l'oeste del saliente de Florida, lo que ponía a Nueva Orleans xusto nel centru de les distintes probables trayectories; la posibilidá de que'l furacán afectara de forma directa a la ciudá yera entós del 17&nbsp;%, anque'l 28 d'agostu dichu porcentaxe yá aumentara hasta'l 29&nbsp;%.<ref>{{cita web |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/prb/al122005.prblty.015.shtml |títulu=Hurricane Katrina Probabilities Report Number 15 |editorial=CNH |fecha=26 d'agostu de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/prb/al122005.prblty.021.shtml |títulu=Hurricane Katrina Probabilities Report Number 21 |editorial=CNH |fecha=28 d'agostu de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Esti escenariu suponía una eventual catástrofe, yá que delles partes de Nueva Orleans y de la so área metropolitana tán por [[Anexu:Tierra sol nivel del mar|debaxo del nivel del mar]]. Desque se dio la previsión de que la [[marexada ciclónica]] causada pola nube algamaría los 8,5 metros,<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2005/08/29/world/americas/29iht-web.0829katrina.html?pagewanted=all |títulu=Hurricane Katrina makes landfall |fecha=29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> los servicios d'emerxencia de Nueva Orleans tarrecíen que los diques que protexíen la ciudá vencieren y causaren importantes hinchentes.<ref>{{cita web |autor=Drye, Willie |url=http://news.nationalgeographic.com/news/2005/08/0829_050829_hurricane.html |títulu=Hurricane Katrina Pulls Its Punches in New Orleans |editorial=[[National Geographic (revista)|National Geographic]] |fecha=29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Nuna conferencia de prensa celebrada a les 10:00 UTC-5 del 28 d'agostu, pocu dempués de qu'el Katrina fuera calificáu como un furacán de categoría 5, l'entós alcalde de Nueva Orleans [[Ray Nagin]] ordenó la primer evacuación obligatoria de la ciudá, calificando al Katrina como "una nube que munchos hemos largamente tarrecíu".<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,167270,00.html |títulu=Katrina Heads for New Orleans |editorial=[[Fox News]]/[[Associated Press]] |fecha= 29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=13 d'agostu de 2005 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060207014305/http://www.foxnews.com/story/0,2933,167270,00.html |fechaarchivo=7 de febreru de 2006 |idioma=inglés}}</ref> El gobiernu de la ciudá tamién entamó dellos "abelugos d'últimu recursu" pa ciudadanos que nun pudieren abandonar la ciudá, ente los cualos atopábase la [[Mercedes-Benz Superdome|Luisiana Superdome]], onde s'allugó aprosimao a 26 000 persones, a quien aprovieron con comida y agua mientres dellos díes desque'l furacán toco tierra.<ref>{{cita web |url=http://www.nola.com/newslogs/breakingtp/index.ssf?/mtlogs/nola_Times-Picayune/archives/2005_08_28.html#074657 |títulu=26,000 shelter at Superdome |editorial=Times-Picayune |fecha=28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20050907082618/http://www.nola.com/newslogs/breakingtp/index.ssf?/mtlogs/nola_Times-Picayune/archives/2005_08_28.html |fechaarchivo=7 d setiembre de 2005}}</ref><ref group="Nota">''[[Diary From the Dome]]'' son unes memories escrites en 2008 por un turista que s'abelugó na Superdome mientres el pasu del Katrina y el colapsu de los diques. Nelles ufiértase una visión de les condiciones que se vivieron dientro del estadiu, según una crítica al cubrimientu realizáu pelos medios de comunicación del desastre.</ref>
Llinia 219:
!colspan="6"| Fonte: NOAA<ref name="Dead 2011">{{cita llibru |url=http://www.nhc.noaa.gov/pdf/nws-nhc-6.pdf |títulu=The deadliest, costliest and most intense United States tropical cyclones from 1851 to 2010 (and other frequently requested hurricane facts) |páxina=47 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |fecha=10 d'agostu de 2011 |obra=NOAA Technical Memorandum NWS NHC-6 |editorial=Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica |autor=Blake, Eric S |autor2=Landsea, Christopher W |autor3=Gibney, Ethan J |autor4=Centru de Datos Climáticos Nacional|autor5=Centru Nacional de Furacanes}}</ref>
|}
El furacán Katrina tuvo unes consecuencies económiques d'estraordinariu valumbu. La [[Anexu:Alministración Bush|Alministración Bush]] destinó primeramente pa la reconstrucción 105&nbsp;000 millones de dólares, anque nun tuvo en cuenta pa esta cifra los costos derivaos del desabastecimiento de les gasolineres, de la destrucción de les autovíes de la mariña del Golfu o de la cayida de les esportaciones.<ref>{{cita web |autor=St. Onge, Jeff; Epstein, Victor |url=http://www.boston.com/news/nation/washington/articles/2006/04/01/ex_chief_says_fema_readiness_even_worse/ |títulu=Ex-chief says FEMA readiness even worse |editorial=Boston.com |fecha= 1 d'abril de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La suma de los daños materiales provocaos pol furacán y de los problemes derivaos de los mesmos llegaron a envalorar en 150&nbsp;000 millones de dólares.<ref>{{cita web |autor=Burton, Mark L.; Hicks, Michael J. |url=http://www.marshall.edu/cber/research/katrina/Katrina-Estimates.pdf |títulu=Hurricane Katrina: Preliminary Estimates of Commercial and Public Sector Damages |editorial=[[Universidá Marshall]]: Center for Business and Economic Research |fecha=setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> La crecedera del [[PIB]] cayó a un 1,8&nbsp;% nel últimu trimestre de 2005 frente al 4,2&nbsp;% rexistráu nel tercer trimestre de dichu añu. Otra manera, nel primer trimestre de 2006, el PIB creció a un ritmu de 5,6&nbsp;% por cuenta de les acciones de reconstrucción.<ref name=oneyearafeter />
 
El Katrina estropió o destruyó treinta plataformes petrolíferes y nueve [[refinería|refineríes]].<ref name="katreport"/> Mientres los seis meses posteriores al pasu de los furacanes Katrina y Rita, quedó paralizada'l 24&nbsp;% de les estracciones de petróleu y el 18&nbsp;% de les de gas.<ref>{{cita web |autor=Fagó, Caryl; Winbush, Debra |url=http://www.mms.gov/ooc/press/2006/press0222.htm |títulu=Hurricane Katrina/Hurricane Rita Evacuation and Production Shut-in Statistics Report as of Wednesday, February 22, 2006 |editorial=O.S. Government Minerals Management Service |fecha= 22 de febreru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El preciu del galón de gasolina xubió de manera esponencial: el preciu mediu del galón n'Estaos Xuníos superó los trés dólares<ref name=oneyearafeter>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/Business/HurricaneKatrina/story?id=2348619&page=1#.UBzaDbRzl2A |títulu=Katrina's Economic Impact: One Year Later |editorial=[[ABC News|ABC]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y, en delles zones, devasó los cinco dólares. Esta xubida nel preciu de los combustibles afectó de forma significativa a les compañíes aérees.<ref>{{cita web |url=http://money.cnn.com/2005/08/31/news/katrina_aftereffects/index.htm |títulu=Katrina aftershocks: Biz roundup |editorial=[[CNN]] |fecha=2 de setiembre de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La [[industria maderero]] de Misisipi tamién se vio afectada, yá que el Katrina afaró 5300 km² de montes, produciendo unes perdes totales envaloraes en cinco millardos de dólares.<ref name="CRS environment">{{cita web | apellido = Sheikh
Llinia 354:
 
== Retiru del nome ==
* De resultes de los importantes daños económicos, materiales y personales dexaos a lo llargo de la mariña del golfu, el nome Katrina foi oficialmente retiráu de la nómina pola [[Organización Meteorolóxica Mundial]] a pidimientu del gobiernu d'Estaos Xuníos, de manera que nunca volverá ser usáu pa designar un furacán del Atlánticu norte. Katia foi'l nome escoyíu pa reemplazalo en [[Anexu:Nomes de los ciclones tropicales|la llista III de dicha nómina]], que s'usaría per primer vegada en [[Furacán Katia (2011)|2011]].<ref>{{cita web|url = http://www.noaanews.noaa.gov/stories2006/s2607.htm|títulu = Dennis, Katrina, Rita, Stan, and Wilma "Retired" from List of Storm Names |fecha=6 d'abril de 2006 |editorial = NOAA |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
 
== Ver tamién ==