Diferencies ente revisiones de «Juan Manuel del Mar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 44:
Tres la creación del [[Conseyu de Ministros del Perú]], según la [[Constitución de la República Peruana (1856)|Constitución de 1856]], el 1 abril de 1857 foi nomáu Ministru de Gobiernu, Cultu y Obres Públiques, integrando'l primer gabinete ministerial presidíu pol xeneral [[José María Raygada]] (a quien Del Mar reemplazó en dichu cargo de manera interina, por curtiu tiempu).
 
En xunetu de 1858, Del Mar solicitó que se-y almitiera'l so arrenunciu a dellos de los despachos ministeriales que tenía al so cargu, aduciendo motivos familiares. Depués postuló a la primer vicepresidencia de la República, nes eleccioneseleiciones nes que se presentó como candidatu a la presidencia'l mesmu mariscal Castiella, entós nel poder; dambos resultaron trunfadores.
 
Na so calidá de vicepresidente, Del Mar encargar del Poder Executivu de 29 de setiembre de 1859 a 22 de marzu de 1860, cuando'l presidente Castiella ausentar pa tomar el mandu personal del exércitu mientres la campaña del [[Ecuador]]. Castiella acusar dempués d'aprovechar la so ausencia pa amistarse cola canaya de Echenique» esto ye, los sos enemigos políticos, a quien señaló como aquellos que-y habíen rechiflado nes cais al retornar al Perú. De magar, el vieyu mariscal guardó una inxusta rensía escontra Del Mar, a quien llamaba despectivamente «fíu d'escribán».
Llinia 50:
Al asoceder l'atentáu contra la vida de Castiella'l [[25 de xunetu]] de 1860 (el llamáu ''disparu del embozado'', asocedíu nuna esquina de la Plaza d'Armes de Lima), Del Mar escusar de reemplazar al mancáu mandatariu, aduciendo [[enfermedá]]. Mientres 35 díes fixo cargu del gobiernu'l [[Conseyu de Ministros del Perú|Conseyu de Ministros]] presidíu por [[Juan Antonio Pezet]].
 
Yá por rematar el segundu gobiernu de Castiella, convocar a eleccioneseleiciones, nes que Del Mar participó como candidatu a la presidencia. Pero'l gobiernu brindó'l so sofitu a la candidatura del xeneral [[Miguel de San Román]]; sicasí ello, Del Mar prosiguió la so campaña electoral, anque non supo llevar afechiscamente, polo que nun llogró abasnar votos al so favor. Finalmente, cayó gravemente enfermu, viéndose obligáu a retirase de la guerra electoral. Finó tres una llarga y valerosa agonía, revelándose nel so testamentu tar sumíu na probeza, a pesar de la so estensa y sobresaliente carrera política en plenu ''[[yera del Guanu|boom guanero]]''. Alzóse-y un [[mausoléu]] por suscripción pública. Tiempu dempués, por resolvimientu llexislativu del 2 de payares de 1896, el Congresu otorgó'l derechu a la pensión de montepío a les sos fíes Emilia ya Isabel del Mar.
 
== VeaseVer tamién ==
* [[Presidentes del Perú]]