Diferencies ente revisiones de «Alessandro Volta»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-fechaacceso +fechaaccesu)
Llinia 10:
 
En 1780, un amigu de Volta, [[Luigi Galvani]], reparó que'l contactu de dos metales distintos col [[músculu]] d'una [[xaronca]] aniciaba l'apaición de [[corriente eléctrica]]. En 1794, a Volta interesó-y la idea y empezó a esperimentar con metales namái, y llegó a la conclusión de que'l texíu muscular animal nun yera necesariu pa producir corriente eléctrica.
Esti afayu amenó un fuerte discutiniu ente los partidarios de la electricidá animal y el defensores de la electricidá metálica, pero la demostración, realizada en 1800, del funcionamientu de la primera [[pila eléctrica]] certificó la victoria del bandu favorable a les tesis de Volta.<ref>{{cita web|autor=Biografíes y Vides|título=Alessandro Volta|url= http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/volta.htm|fechaaccesofechaaccesu=23 de xunu de 2014}}</ref>
[[Archivu:VoltaBattery.JPG|thumb|La [[batería eléctrica]] de Volta.]]
 
Alessandro Volta, el [[20 de marzu]] de [[1800]], "dirixó una carta" a Sir [[Joseph Banks]], l'entós presidente de la [[Royal Society]], na que-y anunció'l descubrimientu "d'una [[pila voltaica]]". Esta carta foi lleida ante la [[Royal Society]] el [[26 de xunu]] de [[1800]], y tres delles reproducciones del inventu efectuaes polos miembros de la sociedá, confirmóse l'inventu y otorgóse-y el creitu d'ésti.<ref>{{cita web |título=Milestones:Volta's Electrical Battery Invention, 1799 |url=http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Milestones:Volta%27s_Electrical_Battery_Invention,_1799 |editorial=IEEE Global History Network |fechaaccesofechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref><ref name=RoyalSocRef>{{cita web |título=Enterprise and electrolysis |url=http://www.rsc.org/chemistryworld/Issues/2003/August/electrolysis.asp |editorial=Royal Society of Chemistry |fechaaccesofechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref>
 
En [[setiembre]] de [[1801]], Volta viaxó a [[París]] aceptando una invitación del emperador [[Napoleón Bonaparte]],<ref> {{cita web |url=https://tecnotero.files.wordpress.com/2013/02/l'entamu-de-la era-elc3a9ctrica_2c2ba-eso.pdf|títulu=L'entamu de la Era Eléctrica}}</ref> pa esponer les característiques del so inventu nel [[Institutu de Francia]]. El mesmu Bonaparte participó con entusiasmu nes esposiciones. El 2 de payares del mesmu añu, la comisión de científicos distinguíos pola [[Academia de les Ciencies Francesa|Academia de les Ciencies]] del Institutu de Francia encargaos d'evaluar l'inventu de Volta emitió l'informe correspondiente aseverando la so validez. Impresionáu cola batería de Volta, l'emperador nomar conde y senador del reinu de [[Lombardía]],<ref> {{cita web |url=http://www.rtve.es/noticies/20110527/alessandro-volta-inventor-pila-electrica/435171.shtml|título=Alessandro Volta, l'inventor de la pila eléctrica}}</ref> y otorgó-y la más alta distinción de la institución, la medaya d'oru al méritu científicu. L'emperador d'[[Austria]], pela so parte, designar direutor de la facultá de filosofía de la [[Universidá de Padua]] en 1815.
Llinia 30:
=== Eponimia ===
 
* [[1964]]: la [[Unión Astronómica Internacional|UAI]] decidió nel so honor llamar [[Volta (cráter llunar)|Volta]] a un [[astroblema]] [[lluna]]r<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=66599 |títulu=Ficha del cráter llunar «Volta» |fechaaccesofechaaccesu=17 de xunetu de 2009}}</ref>
 
* [[Voltaíta]], mineral nomáu nel so honor.