Diferencies ente revisiones de «Disolución de la Xunión Soviética»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Ucrania +Ucraína)
Llinia 37:
Sol lideralgu de Gorbachov, el [[Partíu Comunista de la Xunión Soviética]] (PCUS) introdució eleiciones directes, formó una nueva llexislatura central y punxo fin a la prohibición de partíos políticos. Les llexislatures de les repúbliques soviétiques empezaron a promulgar lleis que menguaron el control del gobiernu central y ratificaron la so soberanía. En 1989 Mijaíl Gorbachov declaró que los países miembros del [[Pactu de Varsovia]] podríen resolver llibremente'l so porvenir.
 
El 15 de marzu de 1990 Gorbachov ye escoyíu '''[[Presidente de la URSS]]''' nel III [[Congresu de los Diputaos del Pueblu de la Xunión Soviética]]. Gorbachov propón la firma d'un [[Nuevu Tratáu de la Unión]] para asina salvar al país de la crisis. A pesar de les resultaos del [[Referendu de la Xunión Soviética de 1991]], UcraniaUcraína y Armenia, ente otres repúbliques, esixen la so independencia mientres el restu sofita'l Nuevu Tratáu de la Unión. El 11 de xunetu de 1990, mientres la celebración del [[XXVIII Congresu del Partíu Comunista de la Xunión Soviética]], Borís Yeltsin anuncia la so baxa nel [[PCUS]].<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=HK8tcWBW8rY Borís Yeltsin anuncia'l so abandonu del PCUS] (en rusu)</ref> Nes [[eleiciones presidenciales de Rusia de 1991|eleiciones presidenciales de xunu de 1991]] Borís Yeltsin, presentándose como independiente, saldría escoyíu '''Presidente de la RSFS de Rusia'''.
 
El 12 de xunu de 1990, el [[Congresu de los Diputaos del Pueblu de Rusia|Congresu de los Diputaos del Pueblu de la RSFS de Rusia]] aprobó la Declaración de Soberanía Estatal de la RSFS de Rusia. El [[16 de xunetu]] de [[1990]], la [[Rada Suprema]] de la [[RSS d'Ucraína]] aprobó la [[Declaración de Soberanía Estatal d'Ucraína]]. En 1991 reconocióse la independencia d'Estonia, Letonia y Lituania.
Llinia 65:
[[Taxiquistán]], <br />
13. [[Turkmenistán]], 14.
[[UcraniaUcraína]], 15.
[[Uzbequistán]]]]
La disolución de la Xunión Soviética foi una de les perdes territoriales más repentines y dramátiques qu'asocediera a dalgún Estáu na hestoria. Ente [[1990]] y [[1992]], el Kremlin perdió'l control directu sobre un terciu del territoriu soviéticu ([[Zarato rusu|la mayor parte fuera adquirida]] ente [[Iván IV de Rusia|1547]] y [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|1945]]) qu'allugaba alredor de la metá de la [[Demografía de la Xunión Soviética|población soviética]] al momentu de la desintegración.
Llinia 78:
 
Los otros catorce Estaos independientes creaos a partir de les [[ex repúbliques soviétiques]] fueron tamién almitíos nes Naciones Xuníes:
* La [[República Socialista Soviética de Bielorrusia]] y la [[República Socialista Soviética d'Ucraína]] yá se xunieren a la ONU como miembros orixinales el 24 d'ochobre de 1945, xuntu cola URSS. En declarando la so independencia, la República Socialista Soviética d'UcraniaUcraína camudó'l so nome a [[UcraniaUcraína]] el [[24 d'agostu]] de [[1991]], ente que el [[19 de setiembre]] de [[1991]] la República Socialista Soviética de Bielorrusia informó a la ONU que camudara'l so nome a [[Bielorrusia]].
* [[Estonia]], [[Letonia]] y [[Lituania]] fueron almitíos na ONU el [[17 de setiembre]] de [[1991]].
* [[Armenia]], [[Azerbaixán]], [[Kazakstán]], [[Kirguistán]], [[Moldavia]], [[Taxiquistán]], [[Turkmenistán]] y [[Uzbequistán]] fueron almitíos na ONU el [[2 de marzu]] de [[1992]].