Diferencies ente revisiones de «Historia de Bulgaria»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"documentado" +"documentáu" |
m Iguo testu: -"anexión" +"anexón" |
||
Llinia 13:
Per otru llau, dende'l [[sieglu VII a. C.|sieglu VII a. C.]], empezó a producise la colonización [[Grecia Antigua|griega]] de la mariña del [[mar Negru]], fundándose numberoses [[ciudá]]es, munches de les cualos siguen esistiendo na actualidá, como Odessos ([[Varna (Bulgaria)|Varna]]), [[Olinto|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mediaos del [[sieglu V a. C.|sieglu V a. C.]] fundóse'l primer Estáu traciu que se conoz, el reinu [[odrisios|odrisio]], que se desintegraría nel sieglu siguiente en dellos estaos más pequenos.
Poco dempués, [[Filipo II]], rei de Macedonia ([[años 350 a. C.|359]] - [[años 330 a. C.|336 a. C.]]), en venciendo al rei [[odrisios|Cersobleptes]], se
== El Primer Imperiu Búlgaru ==
Llinia 75:
{{AP|Bulgaria mientres el periodu de entreguerras}}
[[Archivu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|Stamboliski robla'l Tratáu de Paz de Neuilly.|thumb]]
Pol [[Tratáu de Neuilly]] ([[27 de payares]] de [[1919]]) Bulgaria tenía de devolver el territoriu de la [[Dobrudja]] del sur a [[Rumania]]; [[Serbia]] recuperó Macedonia y se
Mientres el períodu de entreguerras, Bulgaria travesó un convulso períodu políticu. [[Alejandro Stamboliski]] instauró una dictadura llabradora, pero foi destituyíu y asesináu en 1923. Poco dempués españó una insurrección comunista, que foi duramente reprimida pol Gobiernu, y nos años siguientes el terrorismu políticu y l'inestabilidá marcaron el períodu. Surdieron los ''komitadjis'', dirixíos por Mijailov, salíos del ORIM ([[OIRM|Organización Revolucionaria Interior de Macedonia]], creada a finales del sieglu XIX), a imitación de los ustachas de [[Croacia]] y d'otros movimientos d'inspiración fascista-nacionalista. En 1934 un axente del ORIM, al serviciu de los ustachis croates, asesinó al rei [[Alejandro I de Yugoslavia]] en [[Marsella]]. El mesmu añu'l oficiales búlgaros provocaron un golpe d'Estáu, proclamando una dictadura personal en [[1935]] na figura del rei [[Boris III]], que manifestó les sos simpatíes pol gobiernu de [[Adolf Hitler]] n'[[Alemaña]].
|