Diferencies ente revisiones de «Artes lliberales»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes
m Correición de nomes propios
Llinia 15:
* ''Trivium'' significa en [[llatín]] «tres víes o caminos»; arrexuntaba les disciplines rellacionaes cola [[elocuencia]], según la máxima ''Gram. loquitur, Dia. vera docet, Rhet. verba colorat'' («la gramática ayuda a falar, la dialéctica ayuda a buscar la verdá, la retórica colorea les palabres»). Asina entendíen la [[gramática]] (''lingua'' -«la llingua»-), [[dialéctica]] (''ratio'' -«la razón»-) y [[retórica]] (''tropus'' -«les figures»-).
 
* ''Quadrivium''<ref>{{cita OLE|§ 6.2.2.2.2 Usu de la lletra ''q'' pa representar el fonema /k/|id=KeFaFZlWtscwNSCP|cita=[...] col fin de caltener la coherencia y simplicidá del nuesu sistema ortográficu, encamiéntase que toos aquellos préstamos d'otres llingües (sían llatinismos o extranjerismos) que la so grafía etimolóxica incluya una ''q'' con valor fónicu independiente afacer por completu al español sustituyendo felicidá ''q'' poles grafíes güei asitiaes na nuesa llingua pa representar el fonema /k/. Esto supon pasar a escribir ''cuark'', ''cuásar'', ''cuórum'' o ''execuátur'' (y non ''quark'', ''quásar'', ''quórum'' o ''exequátur'') y emplegar la hispanización ''cuadrivio'' en llugar del llatinismu semiadaptado ''quadrívium''. En casu de caltener la ''q'' etimolóxica, estes voces tienen de considerase extranjerismos o llatinismos ensin afaer y escribise, por ello, en cursiva y ensin tildes: ''quadrivium'', ''quark'', ''quasar'', ''quorum'' o ''exequatur''.|fechaacceso=8 d'agostu de 2017}}</ref> significa «cuatro caminos»; arrexuntaba les disciplines rellacionaes coles [[matemática|matemátiques]], según la máxima ''Ar. numerat, Geo. ponderat, As. colit astra, Mus. canit.'' («l'aritmética numbera, la xeometría sopesa, l'astronomía cultiva los astros, la música canta»); [[Arquitas]] (428&nbsp;a.&nbsp;C. - 347&nbsp;a.&nbsp;C.) sostuvo que la [[matemática]] taba constituyida por tales disciplines tamién. Estudiábase asina la [[aritmética]] (''numerus'' -«los númberos»-), [[xeometría]] (''angulus'' -«los ángulos»-), [[astronomía]] (''astra'' -«los astros»-) y [[música]] (''tonus'' -«los cantares»-).<ref>
* [http://books.google.es/books?id=ugZHAAAAcAAJ&pg=PA451&dq=verba+colorat&hl=ye&sa=X&ei=NV_TT9v_GYXJ0QXcsuj3Aw&vei=0CDcQ6AEwAA#v=onepage&q=verba%20colorat&f=false ''Revista ibérica de ciencies, polit́ica, lliteratura, artes ya instrucción pública''], 1861, pg. 451.
* L'hexámetru mnemotécnicu ye citáu en [http://www.newadvent.org/cathen/01760a.htm Catholic Encyclopedia]:
Llinia 60:
* <span style="font-variant:small-caps">Anthony Ashton, Miranda Lundy, Daud Sutton, Jason Martineau</span> (2010) ''Quadrivium''.
* <span style="font-variant:small-caps">Charles Blaich, Anne Bost, Ed Chan, y Richard Lynch</span> (2004) ''Defining Lliberal Arts Education''. Center of Inquiry in the Lliberal Arts.
* <span style="font-variant:small-caps">Ricardo da MariñaCosta</span>. ''Les definiciones de los siete artes lliberales y mecániques na obra de Ramon Llull'', Revista Añales del Seminariu d'Hestoria de la Filosofía. Madrid: Publicaciones Universidad Complutense de Madrid (UCM), vol. 23 (2006), p. 131-164 (ISSN 0211-2337)
* <span style="font-variant:small-caps">Sister Miriam Joseph</span> (2002) ''The Triviuum: The Lliberal Arts of Logic, Grammar, and Rhetoric''. Paul Dry Books.
* <span style="font-variant:small-caps">Brand Blanshard</span> (1973) ''The Uses of a Lliberal Education: And Other Talks to Students''. Open Court.