Diferencies ente revisiones de «Infartu agudu de miocardiu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-#cada +cada ) |
||
Llinia 7:
Los principales riesgos que predisponen a un infartu son la aterosclerosis o otra enfermedá de les coronaries, antecedentes d'anxina de pechu, d'un infartu anterior o de trestornos del ritmu cardiacu, según la edá, principalmente n'homes mayores de 40 años y muyeres mayores de 50 años. Ciertos vezos modificables, como tabaquismu, consumu escesivu de [[Bebíes alcohóliques|bébores alcohóliques]], [[obesidá]] y niveles altos de estrés tamién contribúin significativamente a un mayor riesgu de tener un infartu.<ref name="pmid18241872">Bax L, Algra A, Mali WP, Edlinger M, Beutler JJ, van der Graaf Y (2008). </ref><ref name="pmid16651468">Pearte CA, Furberg CD, O'Meara ES, ''et al'' (2006). </ref>
Un infartu de miocardiu ye una urxencia médica por definición y débese buscar atención médica inmediata. Les demorances son un erru grave que cobra miles de vides
Ye la causa más frecuente, pero non la única, de muerte súbita cardiaca, por aciu les referíes arritmies. El cuadru ye d'un paru cardiaco. Sicasí, na mayor parte de los casos hai actividá eléctrica nel corazón, que'l so paru puede revertise con una desfibrilación precoz.
Llinia 23:
L'infartu de miocardiu ye la presentación más frecuente de la cardiopatía isquémica. La [[Organización Mundial de la Salú|OMS]] envaloró que nel añu [[2002]] el 12,6 % de les muertes a nivel mundial #deber a una cardiopatía isquémica, que ye la principal causa de muerte en países desenvueltos y la tercer causa de muerte en países en víes de desenvolvimientu, dempués del [[SIDA|sida]] ya infecciones respiratories baxes.<ref name="UCatlas">{{Cita web|url=http://ucatlas.ucsc.edu/cause.php|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://ucatlas.ucsc.edu/cause.php|fechaarchivo=28 de noviembre de 2015|título=Cause of Death - UC Atlas of Global Inequality|editorial=Center for Global, International and Regional Studies (CGIRS) at the University of California Santa Cruz|añoacceso=2006}}</ref>
En países desenvueltos como [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]], les muertes por cardiopatíes son más numberoses que la mortalidá por [[Cáncanu|cáncer.]]<ref name="causesofdeath">{{Cita web|url=http://www.cdc.gov/nchs/data/hestat/leadingdeaths03_tables.pdf|título=Deaths and percentage of total death for the 10 leading causes of death: United States, 2002-2003|formato=[[PDF]]|editorial=National Center of Health Statistics|añoacceso=2007}}</ref> Les coronariopatías causen una de
Na [[India]], la enfermedá cardiovascular ye la principal causa de muerte.<ref name="mukhPred">Mukherjee AK. (1995). </ref> Nesti país, un terciu de les muertes mientres l'añu 2007 #deber a una enfermedá cardiovascular, cifra que s'espera va aumentar d'un millón en [[1990]] y 1,6 millones en [[2007|2000]]; a dos millones pal añu [[2000|2010]].<ref name="ghafBurd">Ghaffar A, Reddy KS and Singhi M (2004). </ref><ref name="rastPhys">Rastogi T, Vaz M, Spiegelman D, Reddy KS, Bharathi AV, Stampfer MJ, Willett WC and Ascherio1 A (2004). </ref><ref name="GuptEsca">Gupta R. (2007). </ref>
|