Diferencies ente revisiones de «Atolón de Bokak»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-EE. UU. +EE. XX.)
m correiciones
Llinia 5:
==Xeografía==
L’atolón de Bokak <ref>http://marshall.csu.edu.au/Marshalls/html/atolls/bokak.html</ref> ye’l más aislláu y llonxanu de tolos que formen el país marshallés. Allúgase a 685 km al norte de [[Majuro]] y a 280 de [[Atolón de Bikar|Bikar]]. La islla de [[Wake]] ta a 560 km.
Tien un área terrestre emerxío de 3,2 km<sup>2</sup> y enzarra una llaguna de 78 km<sup>2</sup>. Les islles que lu componen tán asitiaes toes na faza oriental, mientres na occidental, norte y sur l’atolónl'atolón son castros que nun permiten siquiera la cobertoria vexetal. De norte a sur, les islles más grandes son Kamwome, Bwdije, Sibylla, Bokak o Potak y Bwokwla.
La presencia de regodones y sable na superficie de les islles indiquen una hestoria de fuertes tormentes. Pela so parte, la llaguna algama una fondura inferior a los 30 m, mientres la superficie del agua ta elevada 1 m más que la del océanu circundante.
 
==Clima==
El clima de Bokak ye’l más secu de los atolones de les Islles Marshall, siendo de calter semiáridu. La temperatura media añal ye d’aproximadamented'aproximadamente 28 ºC. La precipitación media añal ye menos de 1000 mm y cai principalmente pel final de branu.
El so clima áridu débese a una combinación de dellos factores: insuficiencia pluvial, escelente drenaxe y altes temperatures. Too ello torga’l fenómenu de [[Ghyben-Herzberg]], lo que permite la intrusión marina y evita la presencia d’d'[[agua dulce]] nel atolón.
 
==Vexetación==
Llinia 18:
 
==Fauna==
Hai varies especies animales presentes nel atolón. La ornitofauna contabiliza 26 especies, atopándose tamién la rata polinesia, l’esculibiertul'esculibiertu (''Ablepharus'' sp), los cámbaros ermitaños (''Paguroidea'' sp), la tortuga verde, l’amasuelal'amasuela xigante (''Tridacnidae'' sp), delles especies de pexes, la morena y el tiburón gris.
 
==Hestoria==
Probablemente la falta d’aguad'agua dulce fexo l’atolónl'atolón inhabitable, yá que nun hai escatafinos tradicionales qu’indiquenqu'indiquen l’asentamientul'asentamientu de población humano ancestral.
El primer européu en rexistrar el descubrimientu de Bokak foi l’españoll'español [[Alonso de Salazar]] el 22 d’agostud'agostu de 1526 na espedición [[García Jofre de Loaísa]]. Llamáronlu Islla de ''San Bartolomé''.
En 1906 les Islles Marshall agregáronse al protectoráu [[Alemaña|alemán]] hasta que l'[[Imperiu del Xapón|Imperiu de Xapón]] les tomó en 1914. Demientres la [[Segunda Guerra Mundial]], hebo una guarnición xaponesa que foi bombardeada pol exércitu [[EE. XX.|estauxunidense]]. Tres la Segunda Guerra Mundial pasaron al dominiu d’EEd'EE.UU hasta la independencia completa de les Islles Marshall en 1990.
 
En 1954 sufrió l’impautul'impautu de les ondes gamma de les prebes nucleares<ref>https://web.archive.org/web/20110721041118/http://www.hss.energy.gov/HealthSafety/IHS/marshall/collection/data/ihp1d/122574e.pdf</ref> de [[Castle Bravo]] entamaes nel atolón de [[Atolón Bikini|Bikini]].
 
==Referencies==