Diferencies ente revisiones de «Francesc Macià»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 16:
| final2 = [[1933]]
 
| cargu3 = [[ParlamentuParllamentu de Cataluña mientres la Segunda República|Diputáu del ParlamentuParllamentu de Cataluña]]
| distritu3 = [[Provincia de Lleida|Lleida]]
| entamu3 = [[1932]]
Llinia 52:
En 1931 [[Estat Català]] xunir col [[Partit Republicà Català]] de Lluís Companys, y el grupu ''[[L'Opinió]]'' pa fundar un nuevu partíu [[Esquerra Republicana de Catalunya]], calteniendo autonomía interna.
[[Archivu:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumb|right|Fotografiáu xunto a [[Manuel Ainaud]] en 1932]]
El [[14 d'abril]] de [[1931]], dempués d'unes eleiciones municipales que dieron la mayoría al so nuevu partíu, ''[[Esquerra Republicana de Catalunya]]'', Macià proclamó la [[República Catalana (1931)|República Catalana]] dende'l [[Palaciu de la Xeneralidá de Cataluña]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/04/15/pagina-6/33162334/pdf.html '' La Vanguardia''. 15 abril 1931, p. 6]</ref> Los dirixentes del [[carlismu]] catalán allegaron entós a ufierta-y la so collaboración patriótica».<ref>{{cita llibru|apellíos1=Blinkhorn|nome1=Martin|títulu=Carlismu y contrarrevolución n'España (1931-1939)|fecha=1979|editorial=Crítica|ubicación=Barcelona|páxina=70}}</ref> La proclamación de la República Catalana per parte de Macià abrió un conflictu col acabante constituyir Gobiernu provisional de la República. Pa resolvelo, trés díes depués, tres ministro del Gobiernu provisional (los ministros [[Marcelino Domingo]], [[Nicolau d'Olwer]] y [[Fernando de los Ríos]],) llegaben a Barcelona p'axustar, algamando un alcuerdu pol que Macià arrenunciaba a la República Catalana a cambéu del compromisu del Gobiernu provisional de que presentaría nes futures Cortes Constituyentes un estatutu d'autonomía pa Cataluña, y que'l Gobiernu de Cataluña utilizaría d'equí p'arriba la denominación de Generalitat.<ref>[http://hemerotecadigital.bne.es/datos1/numeros/internet/Madrid/Voz,%20La%20(Madrid.%201920)/1931/193104/19310417/19310417_00000.pdf Paez que la fórmula va ser qu'en llugar de República catalana denominar Xeneralidá], ''[[La Voz (España)|La Voz]]'', 17 d'abril de 1931, p. 8.</ref> Cola creación del [[ParlamentuParllamentu de Cataluña mientres la Segunda República|ParlamentuParllamentu Catalán]] foi [[Eleiciones al ParlamentuParllamentu de Cataluña de 1932|escoyíu diputáu]] d'este por dos circunscripciones distintes, Lleida y Barcelona ciudá; teniendo qu'arrenunciar a una de les actes.<ref>{{Cita web|url=http://www.parlament.cat/document/recursos/148169.pdf|editorial=[[ParlamentuParllamentu de Cataluña|Parlament de Catalunya]]|títulu=Recuperem
la memòria històrica. Els documents de l'Arxiu del Parlament 1932-1939}}</ref>{{sfn|Pitarch|2009|p=80}} Foi escoyíu presidente de la Xeneralidá con 63 votos a favor nel parlamentuparllamentu rexonal el 14 d'avientu de 1932.{{Sfn|Pitarch|2009|p=32}} Caltener nel cargu hasta la so muerte, asocedida en 1933. Mientres el so mandatu, produciéronse dellos conflictos sociales como la [[fuelga Xeneral de Barcelona de Setiembre de 1931]]. Foi sustituyíu al mandu de la Xeneralidá de Cataluña por [[Lluís Companys]].
 
Finó d'una apendicitis<ref>http://www.ara.cat/cronica/Lembalsamament-Macia_0_396560367.html</ref> el 25 d'avientu de 1933 a los 74 años.{{Sfn|Payne|1993|p=202}}
Llinia 59:
Cola creación de [[Estat Catalá]] trató de ensamblar un ultranacionalismu compatible con un populismu d'esquierdes.{{Sfn|Payne|2004|p=18}} Representante d'un nacionalismu radical periféricu, la so figura aportó a tomada coyunturalmente como modelu por [[Ernesto Giménez Caballero]] a la de elucubrar alrodiu de la conformanza d'un nacionalismu español combativu y fascistizante.{{Sfn|Núñez Seixas|2001|pp=108-109}} Pela contra, mientres el periodu de la Segunda República, dende la perspectiva del lliberalismu européu, imbuyíu d'un aura heroica, tendió a ser vistu como l'abanderáu d'un movimientu democráticu.{{Sfn|Núñez Seixas|1992|p=321}}
 
El so atópase depositáu nel [[Biblioteca del Pavelló de la República|CRAI Biblioteca Pavelló de la República]] de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondencia recibida y/o escrita por Joan Agell, escritos de Joan Agell, documentos de Centre Català de Nueva York, documentos diversos, escritos diversos y retayos de prensa.
 
== El corazón de Macià ==
Llinia 83:
* {{cita llibru|títulu=Spain's First Democracy: The Second Republic, 1931-1936|enlaceautor=Stanley G. Payne|nome=Stanley G.|apellíu={{Versalita|Payne}}|editorial=[[Universidá de Wisconsin|The University of Wisconsin Press]]|añu=1993|allugamientu=Madison|isbn=0-299-13670-1}}
* {{cita llibru|títulu=The Spanish Civil War, the Soviet Union, and Communism|enlaceautor=Stanley G. Payne|nome=Stanley G.|apellíu={{Versalita|Payne}}|editorial=[[Yale University Press]]|añu=2004|allugamientu=New Haven y Londres|isbn=0-300-10068-X}}
* {{cita llibru|url=http://www.parlament.cat/document/cataleg/48045.pdf|nombre=Ismael Y.|apellíu={{Versalita|Pitarch}}|editorial=[[ParlamentuParllamentu de Cataluña|Parlament de Catalunya]]|añu=2009|ubicación=Barcelona|títulu=El president Macià i el Parlament de Catalunya}}
* {{cita llibru|títulu=Revolution from Above: The Primu de Rivera Dictatorship in Spain, 1923-1930|nombre=James H.|apellíu={{Versalita|Rial}}|añu=1986|ubicación=Londres y Toronto|editorial=Associated University Presses|isbn=0-913969-01-X}}
* {{Cita publicación|título=La'analogia falsa: el nacionalisme basc davant de la República catalana y la Generalitat provisional abril-juliol del 1931|páxines=443|nombre=Anna|apellíu={{Versalita|Sallés}}|nome2=Enric|apellíu2={{Versalita|Ucelay-Da Cal}}|enlaceautor2=Enric Ucelay-Da Cal|año=1985|editorial=[[Universidá Autónoma de Barcelona|Serviciu de Publicaciones de la Universidá Autónoma de Barcelona]]|allugamientu=Bellaterra|otros=En: Manuel González Portiella, [[Jordi Maluquer de Llamátigos]] y [[Borja de Riquer|Borja de Riquer Permanyer]] (Eds.)|isbn=84-7488-123-4|publicación=Industrialización y nacionalismu: analises comparativos}}
Llinia 121:
[[Categoría:Presidentes de la Xeneralidá de Cataluña]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Esquerra Republicana de Catalunya]]
[[Categoría:Diputaos y diputaes del ParlamentuParllamentu de Cataluña pola circunscripción electoral de Barcelona ciudá (Segunda República)]]
[[Categoría:Diputaos y diputaes del ParlamentuParllamentu de Cataluña pola circunscripción electoral de Lleida (Segunda República)]]
[[Categoría:Vilanovinos]]
[[Categoría:Diputaos y diputaes de la Segunda República Española]]