Diferencies ente revisiones de «Apocalypse Now»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Llee +Lee ) |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 1:
{{referencies adicionales|películes|t=20170521}}
{{Ficha de película |título orixinal
|títulu =
|índiz
|imaxe =
|tamañu imaxe =
|nome imaxe =
|dirección
|ayudantedirección
|dirección artística =
|producción
|diseño producción
|guión
|historia =
|basada en
|música =
|soníu =
|maquillaxe =
|fotografía =
|montaxe =
|escenografía =
|vestuariu =
|efectos
|narrador
|protagonistes
|país
|estrenu =
|estrenu1
|xéneru =
|duración
|clasificación
|idioma =
|formatu =
|productora =
|distribución
|presupuestu =
|recaldación
|estudio =
|criterio_sucesión
|precedida_por
|asocedida_por
|criterio_sucesión2
|asocedida_por2
}}
Llinia 61:
Willard, primeramente ambivalente, xunir a un barcu de patrulla fluvial de l'Armada de los Estaos Xuníos comandado pol Xefe (Albert Hall), colos tripulantes Llance ([[Sam Bottoms]]), "Chef" ([[Frederic Forrest]]) y "Sr. Llimpiu" ([[Laurence Fishburne]]) pa dirixise ríu arriba. Axuntar col teniente coronel Bill Kilgore ([[Robert Duvall]]), comandante de la 1. ° de Caballería y un entusiasta surfista, p'aldericar avera del ascensu sobre'l Nùng. Kilgore búrllase, pero faise amigu de llance depués d'afayar la so esperiencia de surf y acepta escoltalos al traviés de la boca costera del [[Frente Nacional de Lliberación de Vietnam|Vietcong]] sostenida pol Nùng. Ataquen con ésitu a l'amanecida, con Kilgore ordenando una salida de [[napalm]] nos cuadros locales. Willard axunta a los sos homes nel bote y viaxa ríu arriba.
La tensión surde cuando Willard creyer al mandu del bote,
A otru día, Willard afaya por despachu qu'otru axente del MACV-SOG, el Capitán Colby ([[Scott Glenn]]), que foi unviáu nuna misión anterior idéntica a la de Willard, xuniérase a Kurtz. Mentanto, mientres l'equipu llee les cartes de les sos cases, Llance activa una granada de fumu, atrayendo l'atención d'un enemigu camufláu, y el Sr. Llimpiu ye asesináu. Más ríu arriba, el Xefe ye travesáu por una llanza refundiada polos nativos ya intenta matar a Willard intentando travesalo. Willard encalorar y Llance sotierra al Xefe nel ríu. Willard revela la so misión al chef, pero a pesar del so enoxu escontra la misión, refuga la ufierta de Willard de que siga solu y aportuna en que completen la misión xuntos.
Llinia 69:
Nel campamentu, Willard ye sometíu, atáu y lleváu ante Kurtz nun templu a escures. Torturáu y encarceláu mientres dellos díes, Willard ye lliberáu y otorgar la llibertá del complexu. Kurtz da-y clases sobre les sos teoríes de la guerra, la condición humana y la civilización mientres allaba la crueldá y la dedicación del Viet Cong. Kurtz fala sobre la so familia y píde-y a Willard que lu cunte al so fíu sobre él dempués de la so muerte.
Esa nueche, mientres el montañeses maten ceremonialmente a un búfalu d'agua, Willard entra furtivamente a l'habitación de Kurtz, mientres realiza una grabación, y atacar con un machete. Mortalmente mancáu, Kurtz, bisbisa "... L'horror ... l'horror ..." y muerre. Toos na cortil ven a Willard partir, llevando una colección de les escritures de Kurtz, ya inclínense ante él. Willard depués lleva a Llance al bote y el dúo alloñar del llugar. Les últimes
== Simboloxía ==
Llinia 111:
El rodaxe d'esta película nes [[Isla Filipines]] tuvo llenu d'entueyos. De fechu cuando Coppola presentar en Cannes comentó: «Ésta nun ye una película sobre la [[Guerra de Vietnam]], esto ye Vietnam». Les dificultaes que travesó Coppola p'atopar un protagonista superen les de cualquier película conocida: dende [[Al Pacino]], [[Robert Redford]], pasando por [[Steve McQueen]] y [[Jack Nicholson]], toos negar a participar en tan demencial rodaxe; a la fin tuviéronse que conformar col entós desconocíu [[Martin Sheen]]. Originalmente pal papel del capitán Willard foi contratáu [[Harvey Keitel]], quien filmó delles escenes, pero foi despidíu por Coppola yá que ésti consideraba que Keitel nun taba al altor del papel, dempués de lo que, Coppola contrató a Sheen, contribuyendo tou esto a la demoranza y al retrasu na filmación, que s'estendería alredor de dos años.
Cúntase como anécdota, qu'el mesmu Martin Sheen tuvo a puntu de morrer d'un ataque al corazón mientres el rodaxe de la mesma, según el fechu de que dalgunes de les imaxes d'helicópteros bombardeando con napalm fueron en realidá los helicópteros emprestaos pol Exércitu filipín pal rodaxe, qu'hubo de volver rápido a bombardear posiciones de la guerrilla. Mientres la convalecencia de [[Martin Sheen]]
Nel documental, filmado pola esposa de Coppola Eleanor, tamién se cunta qu'hubo consumu de drogues per parte del equipu. Sam Bottoms almite que consumió mariguana y el llamáu "Speed" (cocaína y heroína) por cuenta de les llargues hores nocherniegues que taben sometíos los actores.
Llinia 128:
La presentación orixinal del filme en 70 mm remata col bote de Willard, la estatua de piedra, y un fundíu en negru ensin títulos de creitos. Dempués, nun amosar los creitos convertir nun problema y Coppola decidió amosar los creitos superpuestos a tomar de la base de Kurtz esplotando (paez ser qu'esisten versiones analóxiques en 16 mm p'arriendu en manos de dellos coleccionistes); comoquier, cuando Coppola enterar de que l'audiencia interpretara que se trataba d'un ataque aéreu ordenáu por Willard, esanició'l filme de 35 mm y punxo los creitos con fondu negru. Nos comentarios del DVD, Coppola esplica que les imaxes de les esplosiones nun se fixeron como parte de la hestoria; fueron realizaes como daqué dafechu separáu del filme. Fueron añedíes a los creitos porque él tenía grabáu'l procesu de la baltadera del plató de Filipines, riquíu pol gobiernu de dichu país, imaxes que fueron filmadas con múltiples cámares con distintes películes y lentes pa prindar les esplosiones a distintes velocidaes.
L'orixe d'estes interpretaciones errónees son les versiones de los creitos finales. Delles versiones pa televisión caltuvieron les esplosiones finales,
Les versiones de 70 mm terminen con un fundíu en negru, ensin creitos, salvo'l Copyright 1979 Omni Zoetrope», xusto a la fin. Esto da pie a la intención orixinal de Coppola de que'l filme de ''tour'' (viaxe) pue ser un xuegu en sí. Los creitos apaecíen impresos nun programa y yeren distribuyíos antes de la proyección en dellos cines (mientres la proyección de ''Apocalypse Now Redux'' tamién se repitió esti procesu en delles sales).<ref name "Cowie">{{cite book | last = Cowie | first = Peter | title = Coppola | publisher = Scribner | year = 1990 | location = New York | isbn = 0-684-19193-8 | ref = harv|p=132}}</ref>
|