Diferencies ente revisiones de «Idioma feniciu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 7:
|mapa= [[File:Idioma fenicio.png|300px]]
}}
El '''feniciu''' (en feniciu 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, ''dabarīm kanaʿnīm'' o 𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌‏, ''dabarīm pōnīm'')<ref name="krahmalkov2">{{cita llibru|apellíos=Krahmalkov |nome=Charles R. |títulu=A Phoenician-Punic Grammar |añu=2001 |capítulu=1. The Phoenician language |allugamientu=Leiden; Boston; Köln |editorial=Brill |páxines=2 y ss}}</ref> foi una llingua [[semítica]] del subgrupu cananéu ([[Llingües semítiques noroccidentales|semíticu noroccidental]]), falada en [[Fenicia]] (en feniciu 𐤊‏𐤍‏𐤏‏𐤍‏ ''kanaʿan'' o 𐤐‏𐤕‏ ''Pūt''), nel territoriu de los actuales [[El Líbanu]] y [[Siria]] siquier dende la segunda metá del [[II mileniu a. C.|II mileniu&nbsp;a.&nbsp;C.]]<ref name="harris8s"/> La colonización fenicia llevar tamién a [[Chipre]], [[Sicilia]], [[Cerdeña]], [[Baleares]], [[magreb|África noroccidental]], [[Canaries]] y el sur de la [[península ibérica]]. N'oriente, el feniciu aguantó la espansión del [[idioma araméu|araméu]] en [[Palestina (rexón)|Palestina]] más que nenguna otra llingua de la rexón por cuenta del so ampliu usu nel comerciu coles colonies de [[Cartago]].<ref>{{cita llibru |autor=Lipiński, Edward |añu=2004 |títulu=Itineraria Phoenicia |páxines=139-141}}</ref> Lingüísticamente ye una llingua bien cercana al [[idioma hebréu|hebréu antiguu]] y [[idioma amorreo|amorreo]], probablemente esistía un bon grau de inteligibilidad ente eses llingües. De fechu el [[alfabetu hebréu]] consta precisamente de los mesmos 22 grafemes consonánticos que fueron tomaos directamente del [[alfabetu feniciu]]. Frecuentemente acútase'l términu '''[[idioma púnicu|púnicu]]''' pa designar a les variedaes de feniciu occidentales del [[sieglu IV a. C.|sieglu IV&nbsp;a.&nbsp;C.]] a la fin del períodu.<ref name="harris8s"/>
 
El feniciu namái se conoz anguaño por una serie d'inscripciones curties y uniformes de calter oficial y relixosu, y gloses ocasionales de llibros escritos n'otros idiomes.<ref name="krahmalkov14s"/> Autores romanos, como [[Salustio]], aluden a ciertos llibros escritos en púnicu, pero nengunu llegó a los nuesos díes sacante delles traducciones (v. g. el Tratáu de [[Magón (escritor)|Magón]]) o en fragmentos (v. g. n'obres de [[Plauto]]). Los [[Cippi de Melqart]], afayaos en [[Malta]] en [[1694]], taben escritos en dos idiomes, [[griegu antiguu]] y púnicu.<ref name="louvre">{{Cita web |url=http://www.louvre.fr/llv/oeuvres/detail_notice.jsp?CONTENT%3C%3Ecnt_id=10134198673225322&CURRENT_LLV_NOTICE%3C%3Ecnt_id=10134198673225322&FOLDER%3C%3Efolder_id=9852723696500787&bmLocale=en |títulu= Cippus from Malta |añu=2009 |editorial=Louvre.com |fechaacceso=16 de febreru de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Esti fechu dexó-y al eruditu francés [[Jean-Jacques Barthélemy|Abbé Barthelemy]] descifrar y reconstruyir l'alfabetu cartaxinés.<ref name="louvre"/> De la mesma, en [[1964]] topóse un tratáu comercial realizáu ente los etruscos y un grupu de fenicios, que dexó descifrar más el [[idioma etruscu|etruscu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.my-malta.com/interesting/MalteseLanguage.html |títulu=The Maltese Language |obra=My Malta |fechaacceso=1 de xunetu de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110824050908/http://www.my-malta.com/interesting/MalteseLanguage.html |fechaarchivo=24 d'agostu de 2011 }}</ref>
Llinia 13:
== Aspeutos históricos, sociales y culturales ==
=== Etimoloxía ===
El nome étnicu que se daben los fenicios a sigo mesmos yera 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉 (''kenaʿani'', «[[canaan]]eos») o 𐤁‏𐤍‏ 𐤊‏𐤍‏𐤏‏𐤍‏ (''bin kenaʿan'', «fíos de Canaán») y coincide col pueblu [[cananéu]] citáu na [[Biblia]]. Como sinónimu, usaben tamién el etnónimo 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌‏ (''pōnīm''). Este deriva del topónimu 𐤐‏𐤕‏ (''Pūt''), que s'aplicaba a la franxa costera de Canaán, esto ye, [[Fenicia]]. D'equí deriven les formes 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌 (''dabarīm kanaʿnīm'') y 𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌 (''dabarīm pōnīm''), lliteralmente «palabrespallabres fenicies».<ref name="krahmalkov1">{{cita llibru|apellíos=Krahmalkov |nome=Charles R. |títulu=A Phoenician-Punic Grammar |añu=2001 |capítulu=1. The Phoenician language |allugamientu=Leiden; Boston; Köln |editorial=Brill |páxina=1}}</ref> Los griegos llamar Φοίνικες (''phoínikes'', «colloraos, púrpures»), bien probablemente polos apreciaos tintes de color [[púrpura]] con que comerciaban.<ref>{{cita llibru |títulu=Historia del mundu Antiguu: Oriente: Los fenicios editorial=Akal |númberu=9 |autor=Wagner, Carlos G. |añu=1989 |isbn=84-7600-332-3}}</ref> De ''pōnīm'' derivaríen tamién les formes llatines {{versalita|poenus}} y {{versalita|punicus}}.<ref name="krahmalkov1"/>
 
=== Historia ===
Llinia 26:
* '''Debilitamientu de guturales'''. Nes inscripciones púniques de Cartago, seique debíu al substrato bereber, reparar que delles guturales sufren [[debilitamientu]] asina ''ml<sup>ʔ</sup>kt'' > ''mlkt'' «obra, trabayu»; ''šm{{IPA|ʕ}}'' > ''šm'' «oyó» (na epigrafía griega apaez testimonada esta palabra como σάμω).
* '''Retención d'aspiraes'''. Los fonemes /{{IPA|ħ, h}}/, dambos transcritos como ''h'' en llatín, persistieron hasta relativamente tarde, como atestigüen les formes llatines: ''[[Aníbal|Hannibal]]'', ''[[Maharbal]]'' o ''[[Cartago|Carthago]]'', anque en púnicu tardíu apaez yá ''Øannibal''.
* '''Tracamundiu de les enfátiques y non-enfátiques'''. Atestíguase la innovación ''mls'' en llugar de la forma antigua ''mlṣ'' «interpretar»; ''s'' «este», ''st'' «esta» en llugar de ''z'', ''zt''; ''mšl'' en llugar de ''mzl'' «destín».
* '''Cayida de consonantes finales''' en púnicu tardíu dellos soníos alveolares /t, d, l/ pueden cayer a la fin de palabra o de sílaba: ''h-mlkt'' > ''Himilcō'' (nome propiu: 'fíu de la reina'), ''mlk.<sup>ʔ</sup>mr'' = ''molkhomor'' > ''mochomor''.
* '''Elisión de /y-/ inicial'''. La consonate /y/ sufre [[elisión]] a principiu de palabra: ''mlk.ytn'' > ''mlk.tn'' > ''Milcaton'' «el rei dio». Ente vocales /y/ se elide dende dómina antigua: antiguu gublaíta /*banaya/ > feniciu /*bana:/ «construyó», feniciu ybrkyʾ /-kiya/ > púnicu ybrkʾ /-ka:/ «[que] bendicir».
Llinia 61:
== Descripción llingüística ==
=== Fonoloxía y escritura ===
Los falantes de feniciu desenvolvieron un [[sistema d'escritura]] [[alfabetu|alfabéticu]] de manera [[acrofonía|acrofónico]]. Esto ye, otorgaron un símbolu a cada lletra cola que pudiera empezar una palabra: [[ʾalp]], ''güe'', representaba /ʾ/; [[bēt]], ''casa'', representaba /b/, etc.<ref name="harris14s">{{cita llibru |apellíos= Harris |nome= Zellig Shabbetai |títulu= A Grammar of the Phoenician Language |añu= 1990 |edición= 7ª|otros= American Oriental Series Volume 8 |allugamientu= New Haven |editorial= American Oriental Society |isbn=0-940490-08-0 |capítulu=Phonology |páxines= 14 y ss}}</ref> Cuidao que en feniciu, como na mayoría de les llingües semítiques, toles palabrespallabres empezaben con [[consonante]], nun s'otorgaron tales símbolos a les [[vocal]]es, lo que va marcar claramente la [[escritura fenicio]]. Sicasí, les escases diverxencies ortográfiques ente toles inscripciones fenicies hasta dómina neopúnica paecen indicar que la fonoloxía consonántica taba representada de forma bastante esacta, siquier en dómina temprana, anque darréu nun s'afixo a la evolución fonética del idioma más que parcialmente.<ref name="harris14s"/>
 
==== Fonoloxía ====
Llinia 81:
|-
! colspan=2 | Nasal
| {{IPA|m}} || {{IPA|n}} || || || || || ||
|-
! rowspan=2 | Oclusiva
!<small>Sorda</small>
| {{IPA|p}} || {{IPA|t}} || {{IPA|tˤ}} || || {{IPA|k}} || {{IPA|q}} || || {{IPA|ʔ}}
|-
! <small>Sonora</small>
| {{IPA|b}} || {{IPA|d}} || || || {{IPA|ɡ}} || || ||
|-
! rowspan=2 | Fricativa
!<small>Sorda</small>
| || {{IPA|s}} || {{IPA|sˤ}} || {{IPA|ʃ}} || || || {{IPA|ħ}} || {{IPA|h}}
|-
! <small>Sonora</small>
| || {{IPA|z}} || || || || || {{IPA|ʕ}} ||
|-
! colspan=2 | Vibrante |
|| {{IPA|r}} || || || || || ||
|-
! colspan=2 | Aproximante
| || {{IPA|l}} || || {{IPA|j}} || {{IPA|w}} || || ||
|}
 
Llinia 111:
La conocencia del sistema vocálicu feniciu ye bien imperfectu daes les característiques del [[alfabetu feniciu]]: mientres gran parte de la so esistencia, la escritura fenicio nun espresó ningua vocal n'absolutu, ya inclusive en surdiendo los sistemes de notación vocálica casi a la fin de la so hestoria, nunca llegaron a aplicase sistemáticamente a los términos nativos. Créese que'l feniciu tenía les vocales curties {{IPA|/a/}}, {{IPA|/i/}}, {{IPA|/o/}} y les vocales llargues {{IPA|/aː/}}, {{IPA|/iː/}}, {{IPA|/oː/}}, {{IPA|/yː/}}, {{IPA|/oː/}}.<ref name="Hackett, Joe Ann 2008. P.87">{{cita llibru |autor=Hackett, Joe Ann |añu=2008 |capítulu=Phoenician and Punic |títulu=The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia |editor=Roger D. Woodard |páxina=87}}</ref><ref>{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |añu=1997 |títulu=Phonologies of Asia and Africa: (including the Caucasus) |capítulu=Phoenician and Punic phonology |editor=Alan S. Kaye; Peter T. Daniels |páxina=60}}</ref> Los diptongos protosemíticos {{IPA|/aj/}} y {{IPA|/aw/}} realizábense como {{IPA|/yː/}} y {{IPA|/oː/}}, daqué que tuvo d'asoceder primero que en [[idioma hebréu|hebréu bíblicu]], una y bones les vocales llargues resultantes nun se noten con signos semivocálicos (''bēt'', «casa» escribíase 𐤁‏𐤕‏, ''bt'' n'oposición al hebréu bíblicu בית ''byt'').
 
El cambéu fonéticu más llamativu del feniciu ye la llamada «inflexón cananea», que comparte parcialmente col hebréu bíblicu, anque en feniciu'l fenómenu foi más fuerte. Asina, los soníos {{IPA|/aː/}} y {{IPA|/aw/}} del [[llingües semítiques noroccidentales|protosemítico noroccidental]] nun se cerraron hasta {{IPA|/oː/}} como en [[hebréu tiberiano]], sinón en {{IPA|/oː/}}. La {{IPA|/a/}} acentuada protosemítica, que dio {{IPA|/aː/}} n'hebréu tiberiano, pasó en feniciu a {{IPA|/oː/}}. Esti fenómenu queda probáu poles trescripciones llatines y grieges como ''rūs'' pa 𐤓‏𐤀‏𐤔‏ «cabeza» (n'hebréu tiberiano ''rōš'', ראש) o {{versalita|σαμω}} ''samō'' por 𐤎‏𐤌‏𐤏‏ «oyó» (n'hebréu tiberiano ''šāmāʻ'', שמע). De manera similar, saber por inscripciones griegues que la palabra 𐤏‏𐤋‏𐤌‏ «eternidá» tenía de pronunciase ''ʿūlōm'', correspondiendo al hebréu bíblio ''ʿōlām'' y al protosemítico ''ʿālam''. La ''Y'' utilizada n'inscripciones griegues y llatines al escribir palabrespallabres como {{versalita|υς}}‏, ''ys'' «que (realativo)» y {{versalita|yth}} «con», puede querer denotar una vocal [[schwa]] amenorgada.<ref name="Segert, Stanislav P. 175">{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |capítulu=Phoenician and the Eastern Canaanite languages |editor= Robert Hetzron |títulu= The Semitic Languages |páxina=175}}</ref> Ésta apaecería na sílaba anterior a la tónica nos verbos, y dos sílabas antes de la tónica nos sustantivos y axetivos,<ref name="hackett88"/> ente que n'otros caos, como'l {{versalita|chyl}} o inclusive {{versalita|chil}} por 𐤊𐤋‏ (''kull'', «tou») de la obra ''Poenulus'', podríen interpretase como un pasu más nel cambéu vocálicu como resultáu d'adelantrar la {{IPA|[y]}} y la consecuente deslabalización de {{IPA|/o/}} y {{IPA|/oː/}}.<ref name="hackett88">{{cita llibru |autor=Hackett, Joe Ann |añu= 2008 |capítulu= Phoenician and Punic |títulu= The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia |editor=Roger D. Woodard |páxina=88}}</ref><ref name="segert61">{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |añu= 1997 |capítulu= Phoenician and Punic phonology |títulu= Phonologies of Asia and Africa: (including the Caucasus) |editor= Alan S. Kaye; Peter T. Daniels |páxina=61}}</ref> La vocal curtia {{IPA|/*i/}} en sílabas originalmente llibres amenorgar a {{IPA|[y]}} y darréu allargóse en posición tónica.<ref name="hackett88"/>
 
;Suprasegmentales
A xulgar polos cambeos vocálicos que dependen del acentu, puede determinase que la mayoría de les palabrespallabres seríen agudes, como en [[idioma hebréu|hebréu bíblicu]].<ref>{{cita llibru |autor=Hackett, Joe Ann |añu= 2008 |capítulu= Phoenician and Punic |títulu=The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia |editor= Roger D. Woodard |páxina=89}}</ref> Probablemente les vocales llargues apaecíen namái nes [[sílaba llibre|sílabas llibres]].<ref>{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |añu=1997 |capítulu= Phoenician and Punic phonology |títulu=Phonologies of Asia and Africa: (including the Caucasus) |editor=Alan S. Kaye; Peter T. Daniels |páxina=63}}</ref>
 
==== Escritura ====
Llinia 129:
| [[Archivu:Phoenician aleph.svg|20px|Aleph]] || [[𐤀]] || [[𐤀|ʾalp]] || güe || {{unicode|ʾ}} [{{IPA|ʔ}}] || {{versalita|a, y, i, o, o}} || {{versalita|α, ε, η, ι, ο, ω, υ, ου}}
|-
| [[Archivu:Phoenician beth.svg|20px|Beth]] || [[𐤁]] || [[bēt]] || casa|| b [{{IPA|b}}] || {{versalita|b, f}}<ref group="n" name="v">La lletra {{versalita|f}} representaba con toa seguridá'l fonema [v]; nun se sabe con certeza si la {{versalita|φ}} tamién lo representaba.</ref> || {{versalita|β, φ}}<ref group="n" name="v"/>
|-
| [[Archivu:Phoenician gimel.svg|20px|Gimel]] || [[𐤂]] || [[gaml]] || camellu || g [{{IPA|ɡ}}] || {{versalita|g}} || {{versalita|γ}}
Llinia 174:
=== Morfoloxía ===
==== Morfoloxía nominal ====
Los [[sustantivu|sustantivos]] fenicios flexionan en [[xéneru gramatical|xéneru]] (masculín y femenín), [[númberu (gramática)|númberu]] (singular, plural y muertes del dual) y estáu (absolutu y [[estáu constructo|constructo]]). Tienen amás la categoría de determinación. Les [[llingües semítiques noroccidentales]] teníen, igual qu'el [[idioma árabe|árabe clásicu]], un sistema de vocales finales que marcaben los casos: ''-o'' para [[nominativu]], ''-a'' para [[acusativu]] y ''-i'' para [[xenitivu]]. Sicasí, en feniciu les vocales finales cayeron en dómina temprana, polo que namái queden unos pequenos restos del [[xenitivu]] [[protosemítico]], entendiéndose'l restu de relaciones [[casu (gramática)|casuales]] por aciu la posición de les palabrespallabres nel sintagma o l'usu de preposiciones.<ref name="elem72">{{cita llibru |autor=Cunchillos |nombre=José Luis|coautor=Zamora, José Ángel |título=Gramática fenicia elemental |editorial=CSIC |añu=1997 |ubicación=Madrid |isbn=84-00-07702-4 |capítulu=Nomes y axetivos |páxina=72}}</ref> Ente que gran parte de les terminaciones alleguen na ortografía estándar, les inscripciones n'alfabetu llatinu y griegu dexaron reconstruyir les terminaciones de sustantivu (que son iguales pa los axetivos):<ref>{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |añu=2007 |títulu=Morphologies of Asia and philippines Morphologies of Asia and Africa |capítulu=Phoenician and Punic Morphology |editor=Alan S. Kaye |páxina=79}}</ref>
 
{| class=wikitable
Llinia 239:
! colspan=3 | tres sustantivu !! colspan=2| tres verbu !! colspan=2 | tres sustantivu !! colspan=2| tres verbu
|-
! tres cons. !! tres xen. !! tres vocal !! tres cons. !! tres vocal !! tres cons. !! tres vocal !! tres cons. !! tres vocal
|-
| '''1ª''' || align=center| ∅ <br /> ''-ī'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-iya(ː)'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-ayy'' || align=center colspan=2| 𐤍‏‏‏- <br />''-nī'' || align=center colspan=2| ‏-𐤍‏ <br />''-o(ːn)'' || align=center colspan=2| ‏-𐤍‏ <br />''-nu(ː)''
Llinia 247:
| '''2ª f.''' ||align=center colspan=5| 𐤊‏‏- <br /> ''-ki(ː)'' || align=center colspan=4|ensin constancia
|-
| '''3ª m.''' ||align=center | ∅ <br /> ''-oː'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-iyu(ː)'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-ēyu(ː)'' ||align=center | ∅ <br /> ''-oː'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-iyu(ː)'' || align=center| 𐤌‏‏- <br /> ''-o(ː)m'' || align=center| 𐤍‏𐤌‏‏‏- <br />''-nōm'' || align=center| 𐤌‏‏- <br /> ''-o(ː)m'' || align=center| 𐤍‏𐤌‏‏‏- <br />''-nōm''
|-
| '''3ª f.''' ||align=center| ∅ <br /> ''-aː'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-iya(ː)'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-ēyá(ː)'' ||align=center| ∅ <br /> ''-aː'' || align=center| 𐤉‏‏- <br />''-iya(ː)'' ||align=center| 𐤌‏‏- <br /> ''-y(ː)m'' || align=center| 𐤍‏𐤌‏‏‏- <br />''-nēm'' ||align=center| 𐤌‏‏- <br /> ''-y(ː)m'' || align=center| 𐤍‏𐤌‏‏‏- <br />''-nēm''
|}
 
Llinia 282:
;Numberales
{{VT|Numberación fenicia}}
De los [[númberu cardinal|númberos cardinales]] del unu al diez, «unu» ye un axetivu, «dos» ye formalmente un sustantivu dual y el restu son sustantivos en singular, toos ellos estremando xéneru: «unu /a», 𐤀‏𐤇‏𐤃‏ (''ʾyḥḥad''), f. 𐤀‏𐤇‏𐤕‏ (''ʾyḥḥat''); «dos», 𐤔‏𐤍‏𐤌‏ (''šnēm'', en [[estáu constructo]] 𐤔‏𐤍 ''šnē''), f. 𐤌‏𐤔‏𐤕‏ (''štēm'', n'estáu constructo 𐤔‏𐤕‏ ''štē''); «trés», 𐤔‏𐤋‏𐤔‏𐤕‏ (''ša elūšt''), f. 𐤔‏𐤋‏𐤔‏ (''ša elūš''); «cuatro», 𐤀‏𐤓‏𐤁‏𐤏‏𐤕‏ (''ʾarbaʿat''), f. 𐤀‏𐤓‏𐤁‏𐤏‏ (''ʾarbaʿ''); «cinco», 𐤇‏𐤌‏𐤔‏𐤕‏ (''ḥamišt'') f. 𐤇‏𐤌‏𐤔‏ (''ḥameš''); «seis», 𐤔‏𐤔‏𐤕‏ (''šyšit'') f. 𐤔‏𐤔‏ (''šyš''); «siete», 𐤔‏𐤁‏𐤏‏𐤕‏ (''šebaʿat'') f. 𐤔‏𐤁‏𐤏‏ (''šebaʿ''); «ocho», 𐤔‏𐤌‏𐤍‏𐤕‏ (''šamūnīt'') f. 𐤔‏𐤌‏𐤍‏‏ (''šamūne''); «nueve», 𐤕‏𐤔‏𐤏‏𐤕‏ (''tišaʿat'') f. 𐤕‏𐤔‏𐤏‏ (''tešaʿ''); «diez», 𐤏‏𐤔‏𐤓‏𐤕‏ (''ʿašert'') f. 𐤏‏‏𐤔‏𐤓‏ (''ʿašar'').<ref name="krahmalkov215s">{{cita llibru|apellíos=Krahmalkov |nome=Charles R. |títulu=A Phoenician-Punic Grammar |añu=2001 |capítulu=12. The Numerals |allugamientu=Leiden; Boston; Köln |editorial=Brill |páxines=215 y ss}}</ref> Les decenes son, morfológicamente, masculinos en plural de les unidaes: «venti», 𐤏‏𐤔‏𐤓‏𐤌‏ (''ʿašerīm''); «trenta», 𐤔‏𐤋‏𐤔‏𐤌‏ (''ša elūšīm''); «cuarenta», 𐤀‏𐤓‏𐤁‏𐤏‏𐤌‏ (''ʿarbaʾīm''); «cincuenta» 𐤇‏𐤌‏𐤔‏𐤌‏ (''ḥamiššīm''); «sesenta», 𐤔‏𐤔‏𐤌‏ (''šišīm''); «setenta» 𐤔‏𐤁‏𐤏‏𐤌‏ (''šibʾīm''); «ochenta» 𐤔‏𐤌‏𐤍‏𐤌‏ (''šamūnīm''); «noventa» 𐤕‏𐤔‏𐤏‏𐤌‏ (''tišʾīm'').<ref name="krahmalkov215s"/> Los numberales compuestos formar con 𐤅‏ (''w-'', «y»): «dolce» 𐤏‏𐤔‏𐤓‏ 𐤅‏𐤔‏𐤍‏𐤌‏ (''ʿašer wa-šnēm''). El númberu «cien» ye 𐤌‏𐤀‏𐤕‏ (''el mioʾt''), «doscientos» ye'l so dual, 𐤌‏𐤀‏𐤕‏𐤌‏ (''el mioʾtēm'') y el restu fórmense como «trescientos»: 𐤔‏𐤋‏𐤔‏ 𐤌‏𐤀‏𐤕‏ (''ša elūš el mioʾt''); «mil» ye 𐤀‏𐤋‏𐤐‏ (''ʾalp'').<ref name="krahmalkov215s"/> Los [[númberu ordinal|ordinales]] fórmense añediendo 𐤉‏- (-iy).<ref>{{cita llibru |autor=Segert, Stanislav |añu=2007 |capítulu= Phoenician and Punic Morphology |títulu=Morphologies of Asia and Africa. Morphologies of Asia and Africa |editor= Alan S. Kaye |páxina=80}}</ref>
 
==== Morfoloxía verbal ====
Llinia 324:
! colspan=2 | masculín !! colspan=2| femenín !! colspan=2 | masculín !! colspan=2| femenín
|-
! sg. !! pl. !! sg. !! pl. !! sg. !! pl. !! sg. !! pl.
|-
| align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋‏ <br /> ''qūtel; qōtil'' || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋‏ <br />''qotlim,<ref name="segert82"/> qōtilīm'' || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋‏𐤕‏ <br />''*qātil(a)t'' || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋‏𐤕‏ <br />''*qātilāt'' || align=center | 𐤒‏𐤕‏𐤋‏‏ <br />''qatūl,<ref name="segert82"/> qatīl''<ref name="lyavd293"/> || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋‏𐤌‏‏ <br />''qatūlīm'' || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋𐤕‏‏‏ <br />''*qatult, *qatūlat'' || align=center| 𐤒‏𐤕‏𐤋𐤕‏‏‏ <br />''*qatūlāt''
Llinia 347:
 
=== Sintaxis ===
L'orde de palabrespallabres normal ye [[VSO|verbu-suxetu-oxetu]]. Nun esiste'l [[verbu copulativu]] (ser, tar) en [[presente gramatical|presente]]; n'el so llugar utiliza la [[oración nominal pura]] asitiando'l suxetu darréu antes del predicáu. Los [[sustantivu|sustantivos]] precieden a los sos modificadores ([[axetivu|axetivos]] o posesivos, etc.).
 
=== Léxicu ===