Diferencies ente revisiones de «Idioma maropa»
Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 28:
== Esbozu gramatical ==
=== Fonoloxía ===
El maropa presenta 18 fonemes consonánticos, como se repara nel cuadru 1. La realización fonética de cada fonema apaez representada ente corchetes, siguiendo l'Alfabetu Fonéticu Internacional (Guillaume, 2012).
{| style="text-align: center; width: 70%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 1: Consonantes maropas'''
!
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante oclusiva|Oclusives]]''' ||
|-
| Sordes || p || || t || ts [tʂ]|| ch [tɕ] || k kw [k<sup>w</sup>]||
|-
| Sonores ||b [mb/b]||
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante fricativa|Fricatives]]''' ||
|-
| Sordes ||
|-
| Sonores ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Vibrante''' ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Llateral''' ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante nasal|Nasales]]''' || m ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Semivocales''' || w [w/ß] ||
|}
<br />
Llinia 59:
| || style="background:#ccccff"|'''Anterior''' || style="background:#ccccff"|'''Central''' || style="background:#ccccff"|'''Posterior'''
|-
| style="background:#ccccff"|'''Alta''' || i[i/j] ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Media''' || y [y/ɛ] ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Baxa''' ||
|}
<br />
=== Clases de
D'alcuerdu a criterios semánticos, morfolóxicos y sintácticos, les
clases, como s'amuesa nel cuadru 3 (Guillaume, 2012):
{| style="text-align: center; width: 60%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 3: Clases de
! style="background:#ccccff"|'''Clase''' !!style="background:#ccccff"| '''Exemplu'''
|-
| Verbos||
|-
| Nomes ||
|-
| Axetivos || ''ai-'' ‘grande’, ''dai-'' ‘bonu’
|-
| Númberu ||
|-
| Cuantificadores || ''pebi'' ‘unu', ''dzueji'' ‘enforma’
|-
| Demostrativos || ''iye'' ‘este’, ''ichu'' ‘aquel Pronomes ||
|-
| Interrogativos || ''aise'' ‘quién’, ''piadu'' ‘ónde’
|-
| Posposiciones ||
|-
|
|-
| Partícules ||
|-
| Conxunciones ||
|-
| Interxecciones y onomatopeyes || ''jera'' ‘el falante piensa que ye daqué difícil',
Llinia 106:
|(1a)||''Y-dzajaja''||''te''||''ichu''||''punawe''|| ''ta''||''y-bakwa''|| ''janana=neje.''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 115:
|(1b)||''Tsine =pa''||''te''||''y-pu-ta-(a)nin.''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 127:
|(2a)||''K-y-ichadu''||''te''||''iye''||''anu''||''emasa''.
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 136:
|(2b)||''Tsetse-me''||''y-pu=be.''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 147:
|(3)||''A-jemi-ta(-a)=be''||''te''||''dzueji''||''akwi''||'''''kwana'''''||'''''lulu-me'''''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 156:
{| style="text-align: center; width: 50%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 4: Demostrativos maropas'''
|
|-
|Mayor proximidá ||''iye'' ‘esti’
|-
| Menor proximidá || ''tuwe'' ‘esa Alloñanza ||''ichu'' ‘aquel'
Llinia 167:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 5: Pronomes independientes'''
|
|-
| 1 || ''eme''||''ekama''
Llinia 180:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 6: Pronomes xenitivos'''
|
|-
| 1 || ''ki (ke)''||''eka(da)''
Llinia 191:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 7: Pronomes posesivos/benefactivos'''
|
|-
| 1 || ''keje ''||''ekadama''
Llinia 206:
|(4)||''Baudza=chenu''||''m-a-puti-a''||''te''||''ke''||''te='''du'''.''
|-
|
|-
|
|}
<br />
*El maropa presenta, amás, un conxuntu de partícules, utilizaes pa espresar dellos tipos d'información a nivel de la oración, como p.ej. información de tipu aspectual (ej. ''chamakani'' ‘a la fin’), información sobre'l nivel de certidumbre (ej. ''seupuadu'' ‘de sópitu’), etc. Según la so posición na oración, les partícules pueden clasificase de la siguiente manera: partícules independientes, aquelles que nun gocien d'una posición fixa na clausa, como p.ej. ''chamakani'' ‘a la fin’ en (5); partícules de primera posición, aquelles que s'alluguen siempres de primeres de la oración; partícules de segunda posición, aquelles que siempres siguen la primer palabra o frase de la oración; partícules prepuestas, aquelles que s'anteponen a les
<br />
{| style="text-align: left; width: 45%" border="0"
Llinia 217:
|(5a)||'''''Chamakani'''''||''te''||''m-a-ipia(-a)=be''||''te''||''ki''||''machitu.''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 226:
|(5b)||''K-a-ina(-a)''||'''''chamakani'''''||te||''noviyo.''
|-
|
|-
|
|}
=== Clauses ===
Guillaume (2012) estrema dos tipos de clauses: les clauses independientes, que pueden ser, de la mesma, verbales o copulares, como s'amuesa en (6) y (7) respectivamente, y les clauses dependientes, que pueden ser clauses de meta marcaes pol sufixu ''-pu(ji)'' y clauses condicionales marcaes pol sufixu ''-kwatse'', como s'amuesa en (8) y (9) respectivamente. Pa espresar otros tipos de relaciones (temporal, relativa, etc.), l'idioma combina ente sigo clauses
<br />
{| style="text-align: left; width: 30%" border="0"
Llinia 238:
|(6)||'' M-y-puti''||''te''||''ki''||''etai=du''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 247:
|(7)||'' Tuwe''||''te''||''suerte-ji''||a-pu-a.
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 256:
|(8)||'' M-a-kwasa(-a)=be''||''te''||''shita''||''m-y-teri-puji''||''te''||''ki''||''trapichi=du''
|-
|
|-
|
|}
<br />
Llinia 265:
|(9)||'' M-y-ina-ta-kwatse''||''m-a-dza-ta(-a)''||''te''||''puisa''||''te''||''diba''
|-
|
|-
|
|}
<br />
|