Diferencies ente revisiones de «Idioma maropa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 28:
== Esbozu gramatical ==
=== Fonoloxía ===
El maropa presenta 18 fonemes consonánticos, como se repara nel cuadru 1. La realización fonética de cada fonema apaez representada ente corchetes, siguiendo l'Alfabetu Fonéticu Internacional (Guillaume, 2012).
{| style="text-align: center; width: 70%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 1: Consonantes maropas'''
! !! style="background:#ccccff"| [[Consonante billabial|Billabiales]]!! style="background:#ccccff"|Linguo-dental !!style="background:#ccccff"| Alveolares !!style="background:#ccccff"| Retroflejas !!style="background:#ccccff"| Alveo-palatales!!style="background:#ccccff"|Velares !!style="background:#ccccff"|Glotal
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante oclusiva|Oclusives]]''' || || || || || || ||
|-
| Sordes || p || || t || ts [tʂ]|| ch [tɕ] || k kw [k<sup>w</sup>]||
|-
| Sonores ||b [mb/b]|| || ||dz [ndʐ/dʐ] || || ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante fricativa|Fricatives]]''' || || || || || || ||
|-
| Sordes || || || s || || sh [ɕ]|| || j [h]
|-
| Sonores || || d [ð] || || || || ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Vibrante''' || || || r [ɾ] || || || ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Llateral''' || || ||l || || || ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''[[Consonante nasal|Nasales]]''' || m || || n || || || ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Semivocales''' || w [w/ß] || || || ||y [j] || ||
|}
<br />
Llinia 59:
| || style="background:#ccccff"|'''Anterior''' || style="background:#ccccff"|'''Central''' || style="background:#ccccff"|'''Posterior'''
|-
| style="background:#ccccff"|'''Alta''' || i[i/j] || || rowspan=2|o [ʊ/o]
|-
| style="background:#ccccff"|'''Media''' || y [y/ɛ] ||
|-
| style="background:#ccccff"|'''Baxa''' || || a ||
|}
<br />
=== Clases de palabrespallabres ===
D'alcuerdu a criterios semánticos, morfolóxicos y sintácticos, les palabrespallabres del maropa pueden clasificase en 12
clases, como s'amuesa nel cuadru 3 (Guillaume, 2012):
 
{| style="text-align: center; width: 60%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 3: Clases de palabrespallabres maropas'''
! style="background:#ccccff"|'''Clase''' !!style="background:#ccccff"| '''Exemplu'''
|-
| Verbos|| ''-maneme-'' ‘matar’, ''-ba-'' ‘ver’
|-
| Nomes || ''anu'' ‘muyer, güela’, ''matuda'' ‘llagartu’
|-
| Axetivos || ''ai-'' ‘grande’, ''dai-'' ‘bonu’
|-
| Númberu || ''kwana'' 'PL', ej. ''wabu kwana'' 'chanchos (de tropa)'
|-
| Cuantificadores || ''pebi'' ‘unu', ''dzueji'' ‘enforma’
|-
| Demostrativos || ''iye'' ‘este’, ''ichu'' ‘aquel Pronomes || ''eme'' ‘yo’, ''tuwe'' ‘él'
|-
| Interrogativos || ''aise'' ‘quién’, ''piadu'' ‘ónde’
|-
| Posposiciones || ''=du'' ‘LOC’, ''=da'' ‘GEN’
|-
| PalabresPallabres temporales y de localización || ''puisa'' ‘antes’, ''ebakwedu'' ‘enriba’
|-
| Partícules || ''chamakani'' ‘a la fin’, ''seupuadu'' ‘de sópitu’
|-
| Conxunciones || tupebe ‘dempués’, ''chasumasa'' ‘más tarde’
|-
| Interxecciones y onomatopeyes || ''jera'' ‘el falante piensa que ye daqué difícil',
Llinia 106:
|(1a)||''Y-dzajaja''||''te''||''ichu''||''punawe''|| ''ta''||''y-bakwa''|| ''janana=neje.''
|-
| ||FUT-cayer||SEP||aquel||señorita||3SG.XEN||PFN-cría||neñu=RUSTO
|-
| || colspan=7 |‘va cayese esa señorita col so fíu.’ (Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 115:
|(1b)||''Tsine =pa''||''te''||''y-pu-ta-(a)nin.''
|-
| ||faer.fiesta=RPT||SEP||IPFV2-ser-S3PL-IPFV2
|-
| || colspan=3 |‘Tán faciendo fiesta.’ (Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 127:
|(2a)||''K-y-ichadu''||''te''||''iye''||''anu''||''emasa''.
|-
| ||1PL-FUT-dexar||SEP||esta muyer malu
|-
| || colspan=5 |‘vamos dexar a esta muyer mala.’ (Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 136:
|(2b)||''Tsetse-me''||''y-pu=be.''
|-
| ||fuerte-SFA||FUT-ser=PF
|-
| || colspan=2 |‘(La yuca que rayé) va tar fuerte.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 147:
|(3)||''A-jemi-ta(-a)=be''||''te''||''dzueji''||''akwi''||'''''kwana'''''||'''''lulu-me'''''
|-
| ||PAS-sacar-A3-PAS=PF||SEP||enforma||palu||plural||llargu-SFA
|-
| || colspan=6 |‘Sacó dellos palos llargos.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 156:
{| style="text-align: center; width: 50%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 4: Demostrativos maropas'''
| || style="background:#ccccff"|'''Demostrativos nominales''' ||style="background:#ccccff"| '''Demostrativos p'apuntar'''
|-
|Mayor proximidá ||''iye'' ‘esti’ ||rowspan=3 |''iyaa'' ‘hai equí/ende/ellí’
|-
| Menor proximidá || ''tuwe'' ‘esa Alloñanza ||''ichu'' ‘aquel'
Llinia 167:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 5: Pronomes independientes'''
| style="background:#ccccff"|'''Persona''' || style="background:#ccccff"| '''Singular'''||style="background:#ccccff"|'''Plural'''
|-
| 1 || ''eme''||''ekama''
Llinia 180:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 6: Pronomes xenitivos'''
| style="background:#ccccff"|'''Persona''' || style="background:#ccccff"| '''Singular'''||style="background:#ccccff"|'''Plural'''
|-
| 1 || ''ki (ke)''||''eka(da)''
Llinia 191:
{| style="text-align: center; width: 30%" border="1"
|+ style="text-align: left"|'''Cuadru 7: Pronomes posesivos/benefactivos'''
| style="background:#ccccff"|'''Persona''' || style="background:#ccccff"| '''Singular'''||style="background:#ccccff"|'''Plural'''
|-
| 1 || ''keje ''||''ekadama''
Llinia 206:
|(4)||''Baudza=chenu''||''m-a-puti-a''||''te''||''ke''||''te='''du'''.''
|-
| ||ayeri=EMP||1SG-PAS-dir-PAS||SEP||1SG.XEN||chaco=LOC
|-
| || colspan=5 |‘Ayeri probe fui al mio chaco.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
*El maropa presenta, amás, un conxuntu de partícules, utilizaes pa espresar dellos tipos d'información a nivel de la oración, como p.ej. información de tipu aspectual (ej. ''chamakani'' ‘a la fin’), información sobre'l nivel de certidumbre (ej. ''seupuadu'' ‘de sópitu’), etc. Según la so posición na oración, les partícules pueden clasificase de la siguiente manera: partícules independientes, aquelles que nun gocien d'una posición fixa na clausa, como p.ej. ''chamakani'' ‘a la fin’ en (5); partícules de primera posición, aquelles que s'alluguen siempres de primeres de la oración; partícules de segunda posición, aquelles que siempres siguen la primer palabra o frase de la oración; partícules prepuestas, aquelles que s'anteponen a les palabrespallabres que modifiquen; partícules pospuestes, aquelles que se retarden a les palabrespallabres que modifiquen; y partícules separadores, aquelles que s'asitien opcionalmente ente palabrespallabres o sintagmes como allindiadores de constituyentes sintácticos.
<br />
{| style="text-align: left; width: 45%" border="0"
Llinia 217:
|(5a)||'''''Chamakani'''''||''te''||''m-a-ipia(-a)=be''||''te''||''ki''||''machitu.''
|-
| ||al.fin||SEP||1SG-PAS-alcordase-PAS=PF||SEP||1SG.XEN||machete
|-
| || colspan=6 |‘Yá al postreru alcordéme del mio machete.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 226:
|(5b)||''K-a-ina(-a)''||'''''chamakani'''''||te||''noviyo.''
|-
| ||1PL-PAS-coyer-PAS||al.fin||SEP||novillo
|-
| || colspan=4 |‘Coyer aína'l novillo.’(Guillaume, 2012)
|}
 
=== Clauses ===
Guillaume (2012) estrema dos tipos de clauses: les clauses independientes, que pueden ser, de la mesma, verbales o copulares, como s'amuesa en (6) y (7) respectivamente, y les clauses dependientes, que pueden ser clauses de meta marcaes pol sufixu ''-pu(ji)'' y clauses condicionales marcaes pol sufixu ''-kwatse'', como s'amuesa en (8) y (9) respectivamente. Pa espresar otros tipos de relaciones (temporal, relativa, etc.), l'idioma combina ente sigo clauses que morfosintácticamente son independientes, pero que cayen dientro del mesma contorna entonacional que la clausa independiente principal.
<br />
{| style="text-align: left; width: 30%" border="0"
Llinia 238:
|(6)||'' M-y-puti''||''te''||''ki''||''etai=du''
|-
| ||1SG-FUT-dir||SEP||1SG.XEN || casa=LOC
|-
| || colspan=4 |‘Yo voi dir a la mio casa.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 247:
|(7)||'' Tuwe''||''te''||''suerte-ji''||a-pu-a.
|-
| ||3SG||SEP||suerte-CON || PAS-ser-PAS
|-
| || colspan=4 |‘Él non más estimó (lit. tuvo con suerte).’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 256:
|(8)||'' M-a-kwasa(-a)=be''||''te''||''shita''||''m-y-teri-puji''||''te''||''ki''||''trapichi=du''
|-
| ||1SG-PAS-cortar-PAS=PF||SEP||caña ||1SG-IPFV-moler-META ||SEP||1SG.XEN||trapiche=LOC
|-
| || colspan=7 |‘Corté yá caña pa molela nel trapiche.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />
Llinia 265:
|(9)||'' M-y-ina-ta-kwatse''||''m-a-dza-ta(-a)''||''te''||''puisa''||''te''||''diba''
|-
| ||1SG-IPFV-coyer-A3-COND||1SG-PAS-comer-A3-PAS||SEP||antes||SEP||tigre
|-
| || colspan=6 |‘Si hubiérame agarráu, yá me comería'l tigre.’(Guillaume, 2012)
|}
<br />