Diferencies ente revisiones de «María Madalena de Pazzi»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
{{Ficha de santu |nome =
Santa María Madalena de Pazzi
|imagen = Magdalena de Pazzi.JPG
|nome secular = Caterina de Pazzi
|comentariu = Dibuxo del llibru ''Little Pictorial Lives of the Saints'', por Benzinger Brothers, [[1878]]
|fecha de nacencia = [[2 d'abril]] de [[1566]]
|padres = Camillo di Geri de' Pazzi y Maria Buondelmonti
|fecha de fallecimientu = [[25 de mayu]] de [[1607]] (41 años)
|llugar de nacencia = [[Florencia]], [[Archivu:Medici Flag of Tuscany.png|20px]] [[Ducáu de Florencia]]
|llugar de fallecimientu = [[Florencia]], [[Archivu:Flag of the Grand Duchy of Tuscany (1840).svg|20px]] [[Gran Ducáu de Toscana]]
|títulos =
|veneráu en = [[Ilesia Católica]] y [[Ilesies Orientales]]
|festividá = [[25 de mayu]]
|simboloxía =
|patronu = [[Archivu:Flag of Naples.svg|20px]] [[Nápoles]]
|beatificación = [[1626]], pol Papa [[Urbanu VIII]]
|canonización = [[28 d'abril]] de [[1669]], pol Papa [[Clemente IX]]
|robla =
|oración =
}}
 
Llinia 26:
'''Caterina de Pazzi''' nació nuna de les families más riques y distinguíes de Florencia, yera la segunda fía de Camillo di Geri de' Pazzi y de Maria Buondelmonti; en casa yera llamada ''Lucrezia'' n'homenaxe a una güela. Educada cristianamente, estudió na Chiesa di San Giovannino dei Cavalieri, al cargu de los caballeros de Malta. Con namá doce año tuvo, según los sos escritos, el primer episodiu de [[llume (creencia)|éxtasis]] en presencia de la so madre y, a partir d'esti momentu, tuvo diverses esperiencies místiques. Nun se sabe si en 1581, mientres el so padre yera gobernador en [[Cortona]], vivió un tiempu nel monesteriu de [[Tercer orde de San Francisco|terciaries franciscanes]] de la ciudá, lo qu'esplicaría la so espiritualidá franciscana.
 
Unviada a un conventu a los catorce años, el so familia facer volver pa casala con un noble; finalmente aportaron a los deseos de Caterina y dexaron que fixera vida relixosa. Con dieciséis años, escoyó la orde de les monxes carmelites de l'antigua observancia, ingresando en ''Santa Maria degli Angeli'' (San Frediano in Cestello), en Oltrarno (Florencia), el 27 de payares de 1582; tomó'l nome de '''María Madalena'''. El conventu taba venceyáu a círculos de muyeres influyíes poles predicaciones de [[Girolamo Savonarola]], con un clima evanxélicu d'austeridá. Como otres místiques contemporanees, la so vida caracterizar pola práutica siguida de la oración, la penitencia y la caridá escontra los precisaos.
 
Fíxose conocida por diversu esperiencies místiques: éxtasis, raptos... que namá s'atayaben pola asistencia a les hores del [[oficiu divín]] o la Eucaristía. Estes esperiencies yeren recoyíes poles monxes, que trescribieron les palabrespallabres que Madalena dictaba cuando yera tresportada, n'estaos anómalos de conciencia. La obra escrita pola santa revela un estilu de viva oralidad y puxanza.
 
Encargar d'acoyer a les moces que diben a la hospedería y, ente 1589 y 1607, formó a les novicies. Foi subpriora del monesteriu de 1604 a 1605. Careció escontra 1604, morriendo tres año más tarde, el 25 de mayu de 1607.
Llinia 62:
* {{Commonscat|Maria Maddalena de' Pazzi}}
* [http://www.archive.org/details/thelifeofstmarym00fabruoft ''Life of St. Mary Magdalene de Pazzi'']
* [http://carmelites.info/infoM.htm#MARYMAG Llocs web sobre Maddalena de' Pazzi]
* [http://www.carmelite-seremban.org/Spirituality/saint11.html St Mary Magdalene de’Pazzi, May 25 - Memorial]
* [http://www.newadvent.org/cathen/09762a.htm ''Catholic Encyclopedia''. "St. Mary Magdalen de' Pazzi".]