Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 241:
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10&nbsp;000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de protección oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
 
Per otra parte, los críticos llamentaron la influencia de Thatcher nel abandonu d'idees como'l [[plenu empléu]], l'amenorgamientu de la probeza y el consensu civil como base de los oxetivos políticos. Tamién foi criticada por ser divisiva<ref name="greatestpm">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/programmes/newsnight/7593554.stm|obra=BBC News|títulu=Who has been UK's greatest post-war PM?|fecha=16 de setiembre de 2008|autor=BBC|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> y por promover la cobicia y l'egoísmu.<ref name="legacy-bbc"/> N'abril de 2009, antes del 30° aniversariu de la so eleición como primer ministra, Thatcher faló sobre [[Escocia]] y aportunó en que se topaba no cierto y nun se penaba d'aplicar el cargu comuñal y retirar los subsidios a «les industries anticuaes, que los sos mercaos atopar nun cayente terminal» que crearon «la cultura de dependencia que fixo tanto dañu a Gran Bretaña».<ref>{{cita noticia|títulu=Thatcher: I did right by Scots; Thatcher: I regret nothing|obra=Sunday Times |fecha=26 d'abril de 2009 |páxina=1|nome=Jason|apellíos=Allardyce|idioma= inglés}}</ref> Según ''Daily Record'': «Antes de Thatcher, Escocia faía aceru, barcos, autos y producía carbón [...] [Pa cuando Thatcher terminó'l so gobiernu] toes eses industries quedaron afaraes y decenes de miles d'homes y les sos families [...] vivíen ensin trabayu y esperanza».<ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2012/01/08/margaret-thatcher-is-back-but-should-scots-ever-forgive-the-iron-lady-86908-236874|títulu=Margaret Thatcher is back but should Scots ever forgive the Iron Lady?|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 de xineru de 2012|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2010/05/05/tories-wreaked-havoc-in-scotland-the-last-time-round-and-working-folk-have-not-forgotten-86908-22235261/|títulu=Tories wreaked havoc in Scotland the last time round.. and working folk have not forgotten|fechaacceso=3 de xunu de 2012|apellíu=Spencer|nome=Ben|fecha=5 de mayu de 2010|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref> La economista política [[Susan Strange]] definió al nuevu modelu de crecedera financiera como «capitalismu de casino» al reflexar la so perspectivaperspeutiva de que la especulación y el comerciu d'acciones habíense vueltu más importantes pa la economía que la mesma industria.{{harvnp|Gamble|2009|p=16|sp=sí}}
 
Mientres el so mandatu, Thatcher llogró un índiz d'aprobación de 40&nbsp;%, el segundu más baxu pa un primer ministru de la posguerra. Les encuestes consistentemente amosaben que yera más impopular qu'el so partíu.<ref name="ridley">{{cita noticia|apellíos=Ridley |nome=Matt |títulu=Et El to, Heseltine?; Unpopularity Was a Grievous Fault, and Thatcher Hath Answered for It |periódicu=Washington Post |fecha=25 de payares de 1990 |páxina=2|idioma=inglés}}</ref> Al definise como una política de convencimientu, Thatcher siempres aportunó que nun-y importaben les encuestes y apuntó al so récord d'eleiciones invictes.<ref>{{cita noticia|títulu=The poll tax incubus |obra=The Times |fecha=24 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en xunetu de 2011 Thatcher foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Foi considerada una de les figures polítiques más importantes como asina tamién una de les 25 muyeres más poderoses del sieglu XX pola revista ''[[Time (revista)|Time]]''.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20141025233407/http://edant.clarin.com/diariu/1998/04/08/i-04001d.htm|títulu=Les 20 figures polítiques más importantes del sieglu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 d'abril de 1998|editor=France Press|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2029774_2029776_2031811,00.html|títulu=Margaret Thatcher (1925-Present)|fechaacceso=13 de xunu|fecha=18 de payares de 2010|editorial=[[Time (revista)|Time]]|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.clarin.com/sociedá/Hillary-Thatcher-Madonna-poderoses-pasáu_0_377362425.html|títulu=Hillary, Thatcher y Madonna, ente les más poderoses del sieglu pasáu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=23 de payares de 2010|editorial=''Clarín''|allugamientu=Arxentín}}</ref>