Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 241:
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10 000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de protección oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
Per otra parte, los críticos llamentaron la influencia de Thatcher nel abandonu d'idees como'l [[plenu empléu]], l'amenorgamientu de la probeza y el consensu civil como base de los oxetivos políticos. Tamién foi criticada por ser divisiva<ref name="greatestpm">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/programmes/newsnight/7593554.stm|obra=BBC News|títulu=Who has been UK's greatest post-war PM?|fecha=16 de setiembre de 2008|autor=BBC|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> y por promover la cobicia y l'egoísmu.<ref name="legacy-bbc"/> N'abril de 2009, antes del 30° aniversariu de la so eleición como primer ministra, Thatcher faló sobre [[Escocia]] y aportunó en que se topaba no cierto y nun se penaba d'aplicar el cargu comuñal y retirar los subsidios a «les industries anticuaes, que los sos mercaos atopar nun cayente terminal» que crearon «la cultura de dependencia que fixo tanto dañu a Gran Bretaña».<ref>{{cita noticia|títulu=Thatcher: I did right by Scots; Thatcher: I regret nothing|obra=Sunday Times |fecha=26 d'abril de 2009 |páxina=1|nome=Jason|apellíos=Allardyce|idioma= inglés}}</ref> Según ''Daily Record'': «Antes de Thatcher, Escocia faía aceru, barcos, autos y producía carbón [...] [Pa cuando Thatcher terminó'l so gobiernu] toes eses industries quedaron afaraes y decenes de miles d'homes y les sos families [...] vivíen ensin trabayu y esperanza».<ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2012/01/08/margaret-thatcher-is-back-but-should-scots-ever-forgive-the-iron-lady-86908-236874|títulu=Margaret Thatcher is back but should Scots ever forgive the Iron Lady?|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 de xineru de 2012|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2010/05/05/tories-wreaked-havoc-in-scotland-the-last-time-round-and-working-folk-have-not-forgotten-86908-22235261/|títulu=Tories wreaked havoc in Scotland the last time round.. and working folk have not forgotten|fechaacceso=3 de xunu de 2012|apellíu=Spencer|nome=Ben|fecha=5 de mayu de 2010|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref> La economista política [[Susan Strange]] definió al nuevu modelu de crecedera financiera como «capitalismu de casino» al reflexar la so
Mientres el so mandatu, Thatcher llogró un índiz d'aprobación de 40 %, el segundu más baxu pa un primer ministru de la posguerra. Les encuestes consistentemente amosaben que yera más impopular qu'el so partíu.<ref name="ridley">{{cita noticia|apellíos=Ridley |nome=Matt |títulu=Et El to, Heseltine?; Unpopularity Was a Grievous Fault, and Thatcher Hath Answered for It |periódicu=Washington Post |fecha=25 de payares de 1990 |páxina=2|idioma=inglés}}</ref> Al definise como una política de convencimientu, Thatcher siempres aportunó que nun-y importaben les encuestes y apuntó al so récord d'eleiciones invictes.<ref>{{cita noticia|títulu=The poll tax incubus |obra=The Times |fecha=24 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en xunetu de 2011 Thatcher foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Foi considerada una de les figures polítiques más importantes como asina tamién una de les 25 muyeres más poderoses del sieglu XX pola revista ''[[Time (revista)|Time]]''.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20141025233407/http://edant.clarin.com/diariu/1998/04/08/i-04001d.htm|títulu=Les 20 figures polítiques más importantes del sieglu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 d'abril de 1998|editor=France Press|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2029774_2029776_2031811,00.html|títulu=Margaret Thatcher (1925-Present)|fechaacceso=13 de xunu|fecha=18 de payares de 2010|editorial=[[Time (revista)|Time]]|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.clarin.com/sociedá/Hillary-Thatcher-Madonna-poderoses-pasáu_0_377362425.html|títulu=Hillary, Thatcher y Madonna, ente les más poderoses del sieglu pasáu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=23 de payares de 2010|editorial=''Clarín''|allugamientu=Arxentín}}</ref>
|