Diferencies ente revisiones de «María Goyri»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- de agosto + d'agostu)
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
{{Persona}}
'''María Amalia Goyri y Goyri''', ([[Madrid]], 29 d'agostu de [[1874]] – [[Madrid]], [[28 de payares]] de [[1954]]) conocida como '''María Goyri''', foi una escritora, investigadora nel campu de la lliteratura española, [[Filoloxía|filóloga]] y profesora [[España|española.]]<ref>{{Plantía:Obra citada|título = Archivum|apellidos = Universidad de Oviedo|nombre = Facultad de Filología|enlaceautor = |coautores = |año = |editorial = |ubicación = |isbn = |página = |páginas = |url = http://books.google.de/books?id=YsoATiOdawwC&lpg=PA205&ots=J3_g99Ty_e&dq=Mar%C3%ADa%20Goyri%20falleci%C3%B3&pg=PA205#v=onepage&q&f=false|fechaacceso = }}</ref> Foi tamién la primer estudiante oficial de Filosofía y Lletres de la Universidá Española y formó parte de la vanguardia de defensores de los drechos de la muyer. Los sos estudios sobre'l romanceru español, al pie del so home [[Ramón Menéndez Pidal]], sentaron les bases de la investigación nesti campu.<ref>[http://www.fundacionramonmenendezpidal.org/ramon-menendez-pidal/maria-goyri Página de María Goyri en la Fundación Ramón Menéndez Pidal] Consultado en marzo de 2014.</ref>
 
== Biografía ==
Llinia 14:
 
Nel informe que s'unvió a Burgos diz de [[Ramón Menéndez Pidal]]: «Presidente de l'Academia de la Llingua. Persona de gran cultura, esencialmente bonu, débil de calter, totalmente apoderáu pola so muyer. Al serviciu del Gobiernu de [[Valencia|València]] como propagandista en [[Cuba]]»; y de María Goyri: «Persona de gran talentu, de gran cultura, d'una enerxía estraordinaria, que malvó al so home y a los sos fíos; bien persuasiva y de les persones más peligroses d'[[España]]. Ye ensin dulda una de los raigaños más robustos de la revolución».
Dichu tou este, consiguió treslladase col so home al [[Madrid]] republicanu y de la mesma, en setiembre de 1936 fueron llevaos a Valencia y dende ellí, marcháronse a [[Estaos Xuníos]] y dempués a [[Francia]]; a partir y al términu de la Guerra Civil, tornó'l matrimoniu a España y dambos dedicáronse a les sos actividaes profesionales (ella, al frente del Colexo Estudios).
 
Al acabar la guerra, l'Institutu Escuela y toes los centros docentes auspiciados pola Xunta p'Ampliación d'Estudios d'idees lliberales y educación mista foron prohibíos, y a determinaos maestros, prohibióse-yos exercer mientres unos años el so maxisteriu. María Goyri, estremada de la docencia,dedicóse hasta'l final de la so vida a investigar, arrexuntar y sistematizar les distintes versiones de romances de la tradición oral pal Archivu del Romanceru, y escribió artículos como «Aplicación del modelo romanceru d'analís a la balada vasca: bereterretxen khantoria», ente otros, y dio visu a los sos llibros ''De Lope de Vega y del Romancero'' y ''Romancero tradicional de las lenguas hispánicas''.
Llinia 38:
 
== Premios María Goyri ==
La Universidá del País Vascu estableció'l Premiu María Goyri a la inclusión de perspectivaperspeutiva de xéneru nos trabayos de fin de máster" qu'apurre dende'l 2012 en marzu pa conmemorar el Día Internacional de les Muyeres.<ref>{{Plantía:Cita web|título = Entregados los permios Francisca de Aculodi, Maria Goyri y Micaela Portilla|url = http://www.ehu.eus/es/preview/-/journal_content/56/10136/3670115/1324421|fecha = 6 de marzo de 2015|fechaacceso = 18 de septiembre de 2015}}</ref>
 
== Referencies ==