Diferencies ente revisiones de «Escala sismolóxica de Richter»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 6:
== Desenvolvimientu ==
Foi desenvuelta por [[Charles Francis Richter]] cola collaboración de [[Beno Gutenberg]] en [[1935]], dambos investigadores del [[Institutu de
{{ecuación|
<math>M = \log A + 3 \log (8 \Delta t) - 2.92 = \log_{10} \left({A\cdot\Delta t^3 \over 1.62}\right)
||left}}
onde:
Llinia 23:
El mayor problema cola magnitú local ''M''<sub>L</sub> o de Richter anicia en que ye difícil rellacionala coles característiques físiques del orixe del terremotu. Amás, esiste un efeutu de saturación pa magnitúes cercanes a 8,3-8,5, por cuenta de la [[Llei de Gutenberg-Richter|llei de Gutenberg-Richter del escalamiento del espectru sísmicu]] que provoca que los métodos tradicionales de magnitúes (''M''<sub>L</sub>, ''M''<sub>b</sub>, ''M''<sub>S</sub>) produzan estimaciones de magnitúes similares pa temblones que claramente son d'intensidá distinta. A entamos del [[sieglu XXI]], la mayoría de los sismólogos consideró obsoletas les escales de magnitúes tradicionales, siendo estes reemplazaes por una midida físicamente más significativa llamada [[Escala sismolóxica de magnitú pel momento|momentu sísmicu]], que ye más fayadizu pa rellacionar los parámetros físicos, como la dimensión de la [[rotura sísmica]] y l'enerxía lliberada pol terremotu.
En [[1979]], los sismólogos [[Thomas C. Hanks]] y [[Hiroo Kanamori]], investigadores del [[Institutu de
|autor
|títulu =
|revista =
|volume =
|númberu =
|añu =
|páxines
|url
|idioma =
|fechaacceso
|urlarchivo
|fechaarchivo = 21 d'agostu de 2010
}}</ref>
Llinia 42:
De siguío descríbense los efectos típicos de los sismos de diverses magnitúes, cerca del epicentru. Los valores son envaloraos y tienen de tomase con estremu precuru, una y bones la intensidá y los efectos na tierra non solo van depender de la magnitú del sismo, sinón tamién de la distancia del epicentru, la fondura, el focu del epicentru y les condiciones xeolóxiques (dellos terrenes pueden amplificar les señales sísmiques).<ref name="USGS2009">{{cita web
|autor
|enlaceautor
|títulu =
|url
|fecha =
|editorial
|isbn
|ubicación
|idioma =
|fechaacceso
|urlarchivo
|fechaarchivo = 15 de xunu de 2006
}}</ref>
Llinia 197:
|-----
| || 7,2 || 250 000 t
| [[Terremotu de Spitak 1988]] ([[Armenia]]).<br />[[Terremotu de Baxa California de 2010]] ([[Mexicali]], [[Baxa California]]).<br />[[Terremotu d'Ecuador de 2010]]
|-----
| || 7,3 ||
Llinia 203:
|-----
| || 7,4 || 550 000 t
| [[Terremotu de La Ligua de 1965]]
|-----
| || 7,5 || 750 000 t
Llinia 244:
| [[Terremotu de Valparaíso de 1730]] ([[Chile]]).
|----
| || 8,8 ||
| [[Terremotu de Chile de 2010|Terremotu de Cobquecura de 2010]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu d'Ecuador y Colombia de 1906]].
|----
| || 9,0 ||
| [[Terremotu y tsunami de Xapón de 2011|Terremotu de Xapón de 2011]].
|-----
Llinia 270:
| || 25,0 || 1.200,000 trillones de bombes atómiques d'Hiróxima |
Impacto de [[Theia (planeta)|Theia]] fai 4 530 millones d'años. Nun hai llugar precisu del impactu debíu al tamañu del [[planetoide]].<ref name="Bralower">{{Cita publicación
|autor
|autor2
|autor3
|títulu =
|url
|doi
|issn
|añu =
|volume =
|páxines
|publicación = Geology
|fechaacceso
|idioma =
|urlarchivo
|fechaarchivo = 28 de payares de 2007
}}</ref><ref name="Klaus">{{Cita publicación
| doi
| issn
| añu =
| volume =
| páxines
| títulu =
| autor
| autor2 = Richard D. Norris | autor3 =
| publicación = Geology
|fechaacceso=3 de setiembre de 2009
Llinia 305:
| títulu = Coastal landsliding and catastrophic sedimentation triggered by Cretaceous-Tertiary bolide impact: A Pacific margin example?
| autor = Busby, Cathy J.
| autor2 = Grant Yip | autor3 =
|publicación = Geology
|fechaacceso=3 de setiembre de 2009
Llinia 321:
|idioma=inglés
}}</ref><ref>{{cita web
|autor
|autor2
|autor3
|autor4
|autor5
|autor6
|títulu =
|url
|añu =
|editorial
|fechaacceso
|idioma =
|urlarchivo
|fechaarchivo = 20 de xineru de 2010
}}</ref>
|
|-----
|
| Estallíu de rayo gamma de la [[Magnetar]] [[SGR 1806-20]], rexistráu'l 27 d'avientu de 2004.<br/ >Terremotu similar a los de la superficie solar.
|}
Llinia 348:
Tendríen De evitase estes formes, diciendo que «el terremotu tuvo una magnitú de 3,7», o algamó los 3,7 na escala de Richter, anque esta segunda espresión nun ye del tou correcta, pos dende va dalgún tiempu la magnitú de los terremotos midir cola [[escala de magnitú pel momento]], coincidente cola escala de Richter solamente nos terremotos de magnitú inferior a 6.9.<ref>
{{cita web |url=http://www.geolsoc.org.uk/en/Geoscientist/Archive/2007%20Issues/June%202007/Off%20the%20Scale |títulu=Off the Scale!
== Ver tamién ==
|