Diferencies ente revisiones de «Fueu griego»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Actualizando categoríes |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 3:
El '''fueu griego''' yera una arma basada nuna sustanza incendiario utilizada pol [[Imperiu bizantín]]. Foi creáu nel [[sieglu VI]], anque'l so mayor usu y espardimientu dar tres les primeres [[cruzaes]] (sieglu XIII), como arma naval.
Sicasí, el mesmu términu «fueu griego» yá fuera emplegáu pa una arma distinta, basada nel reflexu de la lluz
== El "fueu griego" de Arquímedes ==
Llinia 13:
L'amiestu foi inventada supuestamente por un refuxáu cristianu siriu llamáu [[Calínico (inventor)|Calínico]], orixinariu de [[Baalbek|Heliópolis]]. Dellos autores piensen que Calínico recibió'l secretu del fueu griego de los alquimistas de [[Alexandría]]. Llanzaba un remexu de fluyíu encesu y podía emplegase tantu en tierra como nel mar, anque preferentemente nel mar.
Los [[Imperiu bizantín|bizantinos]] del sieglu VI emplegaben la sustanza incendiario con frecuencia en batalles navales, yá que yera por demás eficaz al siguir amburando inclusive dempués de cayer a l'agua. El mesmu representaba una ventaya
Magar el términu "fueu griego" tien un usu xeneral dende les [[cruzaes]], nes fontes [[Imperiu bizantín|bizantines]] orixinales recibe diversos nomes, tales como "fueu marino" (en griegu: πῦρ θαλάσσιον), "fueu romano" (πῦρ ῤωμαϊκὸν), "fueu de guerra" (πολεμικὸν πῦρ), "fueu líquido" (ὑγρόν πῦρ) o "fueu procesáu" (πῦρ σκευαστὸν). En [[Reinu d'Aragón|Aragón]] tres les primeres [[cruzaes]], foi guardáu'l fueu griego en recipientes de cerámica y usáu como proyectiles d'artillería, recibiendo'l nome de "magranas compuestes".<ref>{{Harvnb|Pryor|Jeffreys|2006|pp=608–609}}</ref><ref name="Forbes83">{{Harvnb|Forbes|1959|p=83}}</ref>
|