Diferencies ente revisiones de «Puertu de Valparaíso»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
{{Ficha de puertu |nome =
Puertu de Valparaíso
|imaxe = Port_of_valparaiso_(3049864390).jpg
|imagen_pie = Fotografia del puertu y badea de Valparaíso.
|imaxe_tamañu =
|contraseña =
|país = {{CHI}}
|allugamientu = [[Valparaíso]]
|inauguración =
|finalconcesión =
|actividad =
|operador =
|tipu = Marítimu |ámbitu =
Internacional
|coordenaes =
|llargor =
|superficie = 790.000 m²<ref>{{cita web|url=http://rankings.americaeconomia.com/puertos-2015/|títulu=Ranking Puertos 2015|obra=[[AméricaEconomía]]|fechaacceso=3 d'agostu de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150726032932/http://rankings.americaeconomia.com/puertos-2015/|fechaarchivo=26 de xunetu de 2015}}</ref>
|caláu =
|esloramax =
|amarres = 5
|radiu =
|lucesbocana =
|sitio_web = http://www.puertovalparaiso.cl/
|estadistica_año =
|dato_estadistica1=
|estadistica1 =
|estadistica2 =
|datos_estadistica2=
|estadistica3 =
|datos_estadistica3=
|estadistica4 =
|datos_estadistica4=
|estadistica5 =
|datos_estadistica5=
|carta_náutica =
|notes =
}}
El '''Puertu de Valparaíso''' ye'l terminal marítimu allugáu na [[Valparaíso|ciudá del mesmu nome]] na [[Rexón de Valparaíso]], [[Chile]]. Ye'l puertu con mayor llegada de pasaxeros del país y el segundu con mayor movimientu de contenedores, tres [[San Antonio (Chile)#Puertu de San Antonio|San Antonio]].<ref>{{cita web|url=http://www.biobiochile.cl/noticies/economia/negocios-y-empreses/2017/06/07/cepal-8-puertos-chilenos-destaquen-ente-los-50-con-mas-movimientu-en-latinoamerica.shtml|títulu=Cepal: 8 puertos chilenos destaquen ente los 50 con más movimientu en Llatinoamérica|percancia=Radiu Bio Bíu|apellíu=Flores|nome=Jonathan|fecha=7 de xunu de 2017|fechaacceso=17 de xineru de 2018}}</ref> Añalmente tresfier más de 10 millones de tonelaes de carga xeneral y polos sos terminales pasen sobre'l 30% de too el comerciu esterior del país. Coles mesmes, por temporada, atiende a cerca de 40 cruceros y 100 mil visitantes.<ref>{{cita web|url=http://www.emol.com/noticies/Economia/2016/05/13/802700/Temporada-de-cruceros-rexistra-les-mayores-recalaes-y-visites-de-turistes-en-siete-ano.html|título=Temporada de cruceros en Chile rexistra'l mayor númberu de recalaes y visites turístiques en siete año|autor=EMOL|fecha=13 de mayu de 2016|fechaacceso=17 de xineru de 2018}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.diariosustentable.com/2017/temporada-crucero-2016-2017-puertu-valparaiso-entra-recta-final/|títulu=Temporada de Cruceros 2016-2017 de Puertu Valparaíso entra na so recta final|autor=Diariu Sustentable|fecha=24 de marzu de 2017|fechaacceso=17 de xineru de 2018}}</ref> El Puertu de Valparaiso puede estremase en: el puertu comercial (principalmente carga en contenedores), el puertu ciudadanu (cruceros). Caúna d'estes actividaes dispon d'un espaciu propio y segregao de les otres, con instalaciones y personal especializáu.
Llinia 86:
En [[1985]], la zona central de Chile viose afectáu por un [[Terremotu de Chile de 1985|terremotu]] que dexó parte de los terminales portuarios de la V Rexón en mala traza. El procesu d'arreglu del puertu de Valparaíso retrasó 9 años, empecipiándose en [[1990]] cola reconstrucción de les escampaes y el [[Muelle Barón]]. En 1995 empieza la postrera y más importante etapa de restauración, que contempló la recuperación y modernización de los sitios 1, 2 y 3, que remató en xineru de 1999.
 
En tantu, la crecedera del comerciu esterior chilenu y l'evolución tecnolóxicateunolóxica del tresporte marítimu, plantegaron la necesidá d'invertir n'infraestructura y equipamientu. Por esto, el Gobiernu impulsó la Llei Nº 19.542 de Modernización Portuaria, por aciu la cual los diez puertos estatales al cargu de Emporchi pasaron a constituyise n'empreses autónomes, encargaes d'incentivar la eficiencia ya inversión, al traviés de la concesión portuaria a privaos.
 
El 19 d'avientu de 1997 la citada llei ye publicada nel Diariu Oficial y el 31 de xineru de 1998 constitúyese Empresa Portuaria Valparaíso (EPV), que empúnxose a cumplir col desenvolvimientu de los oxetivos plantegaos na política de modernización.