Diferencies ente revisiones de «Vicent Mariner»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correición de topónimos
m Preferencies llingüístiques
Llinia 3:
'''Vicent Mariner d'Alagó''' o '''de Alagón''' ([[Valencia]], fines del XVI - Madrid, 1 de mayu de 1642), helenista, humanista y traductor español.
 
Nació en [[Valencia]], nel postreru terciu del sieglu XVI, y soterróse-y el 1 de mayu de 1642 en Madrid, pue4s equivócase Jimeno al dar como fecha de la so muerte 1636. Foi bibliotecariu de [[Felipe IV d'España|Felipe IV]] nel Monesteriu de San Lorenzo de El Escorial y tradució él solo, en palabrespallabres de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], "la metá de la lliteratura griega" al llatín y al castellán, obres llatines al castellán, y obres castellanes y la poesía de [[Ausiàs March]] al llatín. Calcúlase que tradució unes 140.000 páxines, ente elles la ''Poética'' y la ''Retórica'' de [[Aristóteles]], mas nenguna de les sos traducciones foi impresa (casi tola so ingente obra manuscrita xacía nel madrilanu conventu de los Trinitarios sol lletreru ''Graecum est, non legitur'') y [[Juan Antonio Pellicer y Saforcada]] nun lo inclúi nel so ''Ensayu d'una bibliotheca de traductores españoles'' (1778). El so interés por traducir “cualquier cosa romance” al llatín llevólu a ser el primera "traductor inversu" de la lliteratura española en convirtiendo les doscientes ventiocho octaves de la ''Fábula de Faetón'' del Juan de Tassis y Peralta, segundu [[conde de Villamediana]], en [[hexámetru|hexámetros]] llatinos.
 
== Bibliografía ==