Diferencies ente revisiones de «Xaponés antiguu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 24:
Les fontes lliteraries más antigües inclúin: ''[[Kojiki]]'' ([[712]]), ''[[Fudoki]]'' ([[720]]), ''[[Nihonshoki]]'' ([[720]]) y ''[[Man'yōshū]]'' (posterior a [[771]]).
Los testos más antiguos atopaos en Xapón tán escritos en [[chinu clásicu]]. Sicasí, dalgunos d'ellos amuesen influencia de la gramática xaponesa (por casu, orde de
El xaponés antiguu difier fonéticamente de períodos posteriores del idioma. Un analís del Man'yōgana revela un sistema peculiar llamáu [[Jōdai Tokushu Kanazukai]]. Vease para más detalles la sección [[#Fonemes|Fonemes]].
Les trescripciones de les
La sílaba xaponesa moderna {{IPA|[tsu]}} deriva d'una consonante [[consonante africada|africada]] de {{IPA|[t]}} antes de {{IPA|[o]}} en xaponés antiguu {{IPA|[el to]}}, y el modernu ''da''-line {{IPA|[zu]}} apaez pol mesmu procesu dende'l xaponés modernu inicial {{IPA|[dzu]}}, antiguu {{IPA|[du]}}. Dellos dialectos modernos caltienen la distinción ente {{IPA|[z]}} y {{IPA|[dz]}}, por casu el dialectu de Nagoya tien {{IPA|[midzu]}} en llugar de ''mizu'' "agua". Un procesu similar de palatalización resultó nel modernu {{IPA|[tɕi]}} deriváu del clásicu y antiguu {{IPA|[ti]}}. Sicasí non puede determinase cuándo {{IPA|/ti/}} se palatalizó. Ye posible que yá fuera una palatal en xaponés antiguu.
Llinia 161:
Hai dellos tipos de sistemes de trescripción, los dos tradicionales son:
* Subíndices: Representar con subíndices cada unu de los dos elementos del par en cuestión. Pa representar les vocales qu'apaecen en contestos de neutralización o aquelles otres que los sos valores precisos desconócense, recurrir a una vocal simple ensin nengún tipu de marca.
* Diéresis:
Esti sistema tien dellos problemes:
Llinia 209:
*En xaponés modernu /h/ convirtióse en {{IPA|[ɸ]}} siguida por /o/. Unos sieglos tras los misioneros portugueses y españoles qu'habitaron en Xapón mientres el sieglu diecisiete escribieron la columna /h/ del [[kana]] como "fa, fi, fu, fe, fo". Los visitantes [[corea]]nos del mesmu sieglu describieron un soníu Fricativu llabial sordu, i.y. {{IPA|[ɸ]}}.
*La evidencia más antigua ye del sieglu novenu. En 842 el monxu [[Ennin]] escribe en [[Zaitōki]] una descripción na que determina que'l sánscritu p ye más consonante llabial que la xaponesa. Esto tómase como evidecia de que'l xaponés /h/ pronunciábase {{IPA|[ɸ]}} y non /p/ {{IPA|[p]}} mientres esi tiempu.
Hai un consensu xeneral de que /h/ yera {{IPA|[ɸ]}}. La evidencia dialectal y distribucional suxure que nel mesmu momentu y hasta ciertu puntu debe de ser
==== /m/ ====
Llinia 227:
== Estructura silábica ==
La sílaba del xaponés antiguu yera :'''(C)V'''
* Una vocal namá puede apaecer sola a entamu de palabra.
* /r/ nun apaez sinón en posición de principiu de palabra (cola esceición de dos préstamos d'otres llingües: /rikizimahi<sub>1</sub>/ and /rokuro/).
Llinia 251:
=== Verbos ===
El xaponés antiguu estrema ente ocho conjugación verbales: cuatrígrada (四段), Monógrada cimeru (上一段), Bígrada cimeru (上二段), Bígrada
==== Conxugación ====
Llinia 289:
| -i<sub>2</sub>(yo<sub>2</sub>)
|-
!
| -y<sub>2</sub>
| -y<sub>2</sub>
Llinia 349:
Hai dos tipos d'axetivos: axetivos propios y nomes axetivales.
Los axetivos regulares clasificar en dos subgrupos: los que la so forma alverbial (連用形) acaba en -ku
{| class="wikitable"
Llinia 392:
|}
La forma -kar- y la forma -sikar- derivar del verbu ar-
El nome axetival tien una sola conxugación:
Llinia 814:
<div class="references-small">
* {{cita llibru |
}}
* {{cita llibru |
* {{cita llibru |
* {{cita llibru |
}}
* {{cita llibru |
}}
* {{cita llibru |
}}
* {{cita llibru |
}}
|