Diferencies ente revisiones de «Alanos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-seis año\b +seis años)
m Correición de topónimos (cartafueyu)
Llinia 76:
 
Los nomes de llugares y persones qu'apaecen nes cróniques chines son oxetu de más especulación que les grieges, anque sieglos antes, na crónica de la [[Dinastía Han]], el ''[[Hou Han Shu]]'', escritu nel añu 88 del sieglu V, faíase mención a un informe nel que dicía que la zona esteparia llamada ''Yancai'' yera tamién conocida como ''Alanliao'' (阿蘭聊):
{{cita|El Reinu de Yancai (lliteralmente 'vasta estepa') camudó'l so nome a Reinu de Alanliao. La so capital ye la ciudá de Di. Ye una provincia de Kangju (nel centru de [[Turkestan]] en Bei'tian, movíu más tarde a [[TaskentTaxkent]] en Zhe'she) El clima ye nidiu. Son numberosos los aligustros (''ligustrum lucidum'') los pinos y la yerba blanco» (''aconitum napellus'') El so estilu de vida y de vestimienta son similares a los habitantes de Kangju.}}
 
N'otru capítulu del [[Memories históriques|Shiji]], escritu nel 123 (sieglu II e.C.) informar de que:
Llinia 82:
{{cita|A unos 832 km al noroeste de Kangju ta l'Estáu de Yen-ts'ai. Los sos arqueros entrenaos xuben a 100.000. El so estilu de vida ye similar al de Kangju. Ta asitiáu nel Gran Banzáu, que nun tien [más] vera [y presumiblemente ye'l mar al norte].}}
 
Pa intentar aldovinar la zona de la que fala, hai que saber qu'el [[ri]] chinu del períodu Han difier de les unidaes básiques de distancia del SI, una y bones un [[ri]] equivalía a 415,8 metros. El «Gran Banzáu» puede ser o bien un cabu del [[mar de Aral]], que ta asitiáu non bien llueñe de Kangju (ente TaskentTaxkent y [[Aralsk]] hai alredor de 866 km); o bien les tierres húmedes del delta del [[Danubio]], una torga enorme que entorpecía a los pueblos nómades que queríen internase al oeste; o bien los entá más impresionantes banzaos del Pripet, nes actuales [[Bielorrusia]] y [[Ucraína]]. D'esa manera, a principios del sieglu I, los alanos ocuparen les tierres al nordés del [[mar de Azov]] a lo llargo del [[ríu Don]]. Les fontes escrites suxuren qu'ente la segunda metá del sieglu I hasta'l sieglu IV, los alanos teníen la supremacía de les tribus y crearíen una poderosa confederación de tribus sármatas. Los alanos supunxeron un problema pal [[Imperiu romanu]], yá que efectuaben incursiones tantu nel [[Danubio]] como nes provincies del Cáucasu mientres los sieglos  II ya III.
 
L'historiador romanu [[Amiano Marcelino]] sostenía que: «''Casi tolos alanos son altos y bien paecíos. El so pelo ye de normal rubiu y los sos güeyos terriblemente fieros''». Coles mesmes, consideraba que los alanos yeren los antiguos masagetos: «''Iuxtaque Massagetae Halani et Sargetae», «Per Albanos et Massagetas, quos Alanos nunc appellamus», «Halanos pervenit, veteres Massagetas''».