Diferencies ente revisiones de «Tierres Altes d'Escocia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"administrativamente" +"alministrativamente"
Llinia 5:
La rexón ta mui poco poblada, con dalgunes cadenes montañes, incluindo la montaña más alta de les Islles Britániques, [[Ben Nevis]]. Enantes del sieglu XIX les Tierres Altes taben densamente poblaes, pero trés factores combinaos arrasaron cola prosperidá de les Highlands: el fin del estilu de vida tradicional de les Tierres Altes ([[Sistema de clanes escocés|Sistema de clanes]]) depués de la derrota nel [[Alzamientu Xacobita]] de 1745 escontra'l rei [[Países Baxos|neerlandés]] y protestante [[William III d'Inglatera|William III d'Inglaterra]], el desplazamientu forzáu de población de les Highlands nel sieglu XVII (procesu llamáu n'inglés Highland Clearance), y la emigración masiva a les ciudaes durante la [[Revolución Industrial]]. Güei, les Tierres Altes ye una de les rexones menos poblaes d'Europa, con una densidá poblacional de 9,1 habitantes por km2, comparable cola densidá de Bolivia, Tsad o Rusia.
 
El Conceyu de les Highlands ye la entidá administrativa principal, cola capital n'Inverness. Ensin embargu, les Highlands tamién incluin fasteres de los conceyos de Aberdeenshire, Angus, Argull y Bute, Moray, Perth y Kinross, y Stirling. Anque la Islla de Arran administrativamentealministrativamente pertenece a North Ayrshire, la fastera norte ye xeneralmente incluida nes Highlands.
 
Les Tierres Altes escoceses ye una única rexón en Reinu Xuníu que tien taiga, ya que cuenta con una gran concetración del pinu escocés.