Diferencies ente revisiones de «Tierres Altes d'Escocia»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"administrativamente" +"alministrativamente" |
|||
Llinia 5:
La rexón ta mui poco poblada, con dalgunes cadenes montañes, incluindo la montaña más alta de les Islles Britániques, [[Ben Nevis]]. Enantes del sieglu XIX les Tierres Altes taben densamente poblaes, pero trés factores combinaos arrasaron cola prosperidá de les Highlands: el fin del estilu de vida tradicional de les Tierres Altes ([[Sistema de clanes escocés|Sistema de clanes]]) depués de la derrota nel [[Alzamientu Xacobita]] de 1745 escontra'l rei [[Países Baxos|neerlandés]] y protestante [[William III d'Inglatera|William III d'Inglaterra]], el desplazamientu forzáu de población de les Highlands nel sieglu XVII (procesu llamáu n'inglés Highland Clearance), y la emigración masiva a les ciudaes durante la [[Revolución Industrial]]. Güei, les Tierres Altes ye una de les rexones menos poblaes d'Europa, con una densidá poblacional de 9,1 habitantes por km2, comparable cola densidá de Bolivia, Tsad o Rusia.
El Conceyu de les Highlands ye la entidá administrativa principal, cola capital n'Inverness. Ensin embargu, les Highlands tamién incluin fasteres de los conceyos de Aberdeenshire, Angus, Argull y Bute, Moray, Perth y Kinross, y Stirling. Anque la Islla de Arran
Les Tierres Altes escoceses ye una única rexón en Reinu Xuníu que tien taiga, ya que cuenta con una gran concetración del pinu escocés.
|