Diferencies ente revisiones de «Constitución de la Nación Arxentina»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 82:
[[Archivu:Constitución Nacional Argentina 1853 - página 1.jpeg|miniaturadeimagen|240px|esquierda|«Nos los Representantes del Pueblu de la Confederación Arxentina...»]]
Anguaño, el preámbulu de la Constitución Arxentina ye'l siguiente:<ref>[http://www.senado.gob.ar/bundles/senadoparlamentario/pdf/institucional/constitucion_nacional_arxentina.pdf Testu de la Constitución] nel sitiu web del Honorable Senáu de la Nación Arxentina.</ref>
{{cita|Nos los representantes del pueblu de la Nación Arxentina, axuntaos en Congresu Xeneral Constituyente por voluntá y eleccióneleición de les provincies que la componen, en cumplimientu de pactos presistentes, al envís de constituyir la unión nacional, afitar la xusticia, consolidar la paz interior, aprovir a la defensa común, promover el bienestar xeneral, y asegurar los beneficios de la llibertá, pa nós, pa la nuesa posteridá, y pa tolos homes del mundu que quieran habitar nel suelu arxentín: invocando la protección de Dios, fonte de toa razón y xusticia: ordenamos, decretamos y establecemos esta Constitución, pa la Nación Arxentina.}}
 
== Constitución de 1853 ==
Llinia 119:
Escontra fines del sieglu XIX, fíxose evidente que la crecedera de les actividaes del gobiernu enchía les instituciones previstes na Constitución. Por eso'l Congresu Nacional aprobó'l 20 de setiembre de 1897 la Llei 3507 declarando la necesidá de reforma constitucional, estableciendo les materies y artículos pa reformar, la representación asignada a cada provincia (los ciudadanos de los territorios nacionales nun tuvieron derechu a escoyer nin ser escoyíos) y demás requerimientos pa conformar la Convención:
 
{{cita|Artículu 1.- Declárase necesaria la reforma parcial de la Constitución, no relativo al númberu d'habitantes que l'Artículu 37 fixa como base pa la eleccióneleición de diputaos al Congresu Nacional; na disposición del Artículu 87, relativa al númberu de Ministros del Poder Executivu; y, nel incisu 1.º del Artículu 67, en cuanto nun dexa la instalación d'aduanes llibres nos territorios del sud de la República.<ref name="Llei3507">{{cita web|url=http://argentinahistorica.com.ar/intro_archivu.php?tema=7&titulo=7&subtitulo=11&doc=255|obra=Arxentina Histórica|títulu=Llei 3507|autor=Congresu de la Nación Arxentina|fecha=20 de setiembre de 1897}}</ref>}}
 
La eleccióneleición realizó'l 30 de xineru de 1897 y la Convención instalar na Ciudá de Buenos Aires el 24 de febreru, funcionando hasta'l 15 de marzu.<ref name="Llei3507"/><ref name="DelPotro">{{cita llibru|títulu=Cavilgues sobre Xusticia Constitucional en Llatinoamérica|capítulu=Delles paradoxes del sistema xurídicu arxentín|nome=Elena Noemí|apellíu=Del Potru|nome-editor=María del Pilar |apellíu-editor=Molero Martín-Salas|nome-editor2=María Martín |apellíu-editor2=Sánchez|nome-editor3=Francisco Javier |apellíu-editor3=Díaz Revorio|editorial=Universidá de Castiella-El Machu|allugamientu=Cuenca|año=2013|isbn=978-84-9044-061-2|páxines=95-96}}</ref>
 
La Convención Constituyente trató los trés puntos que'l Congresu consideró necesariu reformar, resolviendo:
 
* ''' Cambéu de la base d'eleccióneleición de diputaos.''' La constitución de 1853 indicaba que s'escoyería un diputáu cada 20&nbsp;000 habitantes. La crecedera poblacional demostró la necesidá d'un cambéu. L'artículu reformóse por qu'indicara que s'escoyería un diputáu cada 33.000 habitantes, y que'l Congresu pudiera alzar la base d'eleccióneleición de diputaos pa poder caltener el so númberu nuna cantidá razonable (de nun ser asina, acordies con los datos del [[Censu arxentín de 2010|Censu d'Arxentina de 2010]] la Cámara tendría de tar formada por 2004 miembros).
* '''Aumentu de los ministerios.''' La Constitución afitaba en cinco'l númberu de ministerios y deslindaba los sos ramos (Relaciones Esteriores, Interior, Xusticia ya Instrucción Pública, Facienda, Guerra y Marina). Cola reforma, el so númberu aumentó a ocho y el so esllinde dexar a la llexislación.
* '''Aduanes llibres.''' La Convención refugó esta posibilidá de reforma.<ref name="DelPotro"/>
Llinia 133:
{{AP|Reforma constitucional arxentina de 1949}}
 
La necesidá d'incorporar nuevos derechos sociales y les nueves funciones del Estáu, siguiendo los lineamientos del [[constitucionalismo social]], fueron los argumentos básicos que motivaron esta reforma. Foi promovida pol gobiernu de [[Juan Domingo Perón]]. El cambéu incorporó nos sos artículos los [[Derechos humanos#Segunda xeneración|derechos de segunda xeneración (llaborales y sociales)]], reconoció la igualdá xurídica del home y la muyer, incorporó la [[función social de la propiedá]], estableció la [[autonomía universitaria]], los derechos de la niñez y la [[Derechos de la ancianidad|ancianidad]], el [[hábeas corpus]], facultaes d'intervención d'Estáu na economía, ente otres normes. Tamién fixo posible que'l presidente pudiera ser reelexíu indefinidamente, y dispunxo la so eleccióneleición y la de los diputaos y senadores por [[votu directu]].
 
== Proclama militar de 1956 ==
Llinia 159:
reelección del presidente por una vegada.
* reelección indefinida de diputaos y senadores.
* eleccióneleición directa de presidente, vicepresidente, diputaos y senadores.
* obligatoriedá de que'l presidente resulte escoyíu pola "mayoría absoluta de los votos válidos emitíos".
* la creación del cargu de tercer senador pola minoría.
Llinia 174:
{{cita|Artículu 4.- Esti Estatutu va rexir hasta'l 24 de mayu de 1977. Si una Convención Constituyente nun decidiera alrodiu de la incorporación definitiva al testu constitucional, o la so derogación total o parcial, antes del 25 d'agostu de 1976, la so vixencia va quedar prorrogada hasta'l 24 de mayu de 1981.}}
 
Según la lletra d'esti artículu, l'Estatutu tenía de rexir hasta'l 24 de mayu de 1981, sacantes una convención constituyente resolviera avera del mesmu antes del 25 d'agostu de 1976, cosa que nun asocedió. L'Estatutu rixó les eleiciones de [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de marzu de 1973|marzu]] y [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de setiembre de 1973|setiembre]] de 1973. Ello ye que na Capital Federal la eleccióneleición del senador realizar en segunda vuelta, por aplicación del [[balotaje]] establecíu pol Estatutu. La institucionalidad política ente 1973 y 1976 rexir pol marcu constitucional establecíu pol Estatutu: unificación de tolos mandatos en cuatro años ensin renovación biañal de los diputaos y tres senador por provincia. Na doctrina y l'hestoria constitucional arxentina alderica cuál foi la vixencia esacta del Estatutu Fundamental de 1972, ensin qu'haya duldes de que'l mesmu nun pudo rexir más allá del 24 de mayu de 1981. La mayor parte de les sos normes fueron incorporaes a la Constitución pola reforma constitucional de 1994.
 
== Preseos constitucionales del Procesu de Reorganización Nacional de 1976 ==
Llinia 194:
La reforma de la Constitución de la Nación Arxentina de 1994 ye un importante cambéu realizáu al testu constitucional. Definió'l testu constitucional, sobre que la so llexitimidá plena nun esistía consensu y otorgó-y rangu constitucional a los principales trataos de [[derechos humanos]]. Ente otros cambeos, introdució los derechos de [[Tres generación de derechos humanos#Tercer xeneración|tercer]] y [[Tres generación de derechos humanos#Cuarta y quinta xeneración|cuarta xeneración]], normes pa defensa de la democracia y la constitucionalidá, les característiques de los órganos de gobiernu, y nuevos órganos de control. La Convención Constituyente celebrar nes ciudaes de [[Santa Fe (Arxentina)|Santa Fe]] (see tradicional de les convenciones constituyentes) y de [[Paraná (Arxentina)|Paraná]] (primer capital de la Confederación).
 
Esta reforma constitucional abarca 44 artículos y tien 17 disposiciones transitories, estableciendo ente otres normes: la reconocencia de los derechos de protección ambientales, del consumidor, a la información, l'acción constitucional d'amparu simple y colectivu, los delitos contra la constitución y la democracia, la preeminencia de los trataos internacionales, el votu directu y la reelección presidencial por una vegada y acurtiamientu del mandatu de 6 a 4 años, la reglamentación de los [[Decretu de necesidá y urgencia|decreto por razones de necesidá y urxencia]], el tercer senador pola minoría, el Conseyu de la Maxistratura, la posibilidá de [[Proyeutu Patagonia|treslláu de la Capital de la República]], l'autonomía a la [[Bonos Enrites|Ciudá de Buenos Aires]], etc. Tamién estableció'l sistema de ''[[Segunda vuelta eleutoral|balotaje]]'', una segunda vuelta eleutoral na eleccióneleición presidencial en casu de que nengún candidatu llograra más del 45 % de los votos válidos emitíos o sacando un mínimu de 40 % superara al segundu por más del 10 %. Ente les disposiciones transitories destácase la primera, que ratifica la lexítima y imprescriptible soberanía arxentina sobre les [[islles Malvines]], [[Georgias del Sur]] y [[Sandwich del Sur]] y los espacios marítimos ya insulares correspondientes.
 
== Ver tamién ==