Diferencies ente revisiones de «Críquet»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Introduciendo {{1000}}
m Preferencies llingüístiques
Llinia 3:
{{estremar|cróquet}}
{{Ficha de deporte |
nome = [[Archivu:Cricket pictogram.svg|50px]]
| imaxe = Pollock to Hussey.jpg
| tamañoimagen = 320px
| pie = Partíu de críquet.
| autoridá = [[International Cricket Council]]
| primer = Fecha incierta (seique mientres la [[Edá Media]])
| rexistraos =
| clubes =
<!-- Característiques -->
| contactu =
| forno = 11 xugadores per equipu |
género =
| categoría = Al campu
| accesorios =
| pelota = Con forma esférica, maciza, similar en tamañu a la de [[tenis]]
| llugar = [[Archivu:Cricket field parts.svg|150px]]
| INVENTOR:
| puntaje =
| meta =
| obsoleto =
| olímpicu = Namái pa los [[Críquet nos Xuegos Olímpicos de París 1900|Xuegos Olímpicos de París 1900]]
}}
El '''críquet''' (del [[idioma inglés|inglés]] '''''cricket''''') ye un deporte de [[bate]] y [[pelota]], nel que s'enfrenten dos equipos d'once xugadores cada unu. Xugar nun campu de yerba, más o menos ovaláu (elípticu), que la so estensión nun tien de ser inferior a la d'unu de [[fútbol]]. Nel centru del campu hai un terrén rectangular al que se-y conoz col nome de ''pitch''.
Llinia 32:
Los oríxenes del críquet son inciertos y dieron llugar a ensame d'especulaciones. La mayoría d'el investigadores afirma qu'el críquet foi inventáu por neños de les comunidaes allugaes ente Kent y Sussex na [[Edá Media]]. Tamién se tienen datos d'un deporte similar, llamáu ''creag'', que practicaba'l príncipe Edward de Nawenden en 1300.
 
Otra frecuente reivindicación foi la influencia flamenca. Paul Campbell, profesor del Departamentu d'Inglés y Teatru de la Australian National University de [[Canberra|Camberra]], afayó un poema que data de 1533, atribuyíu a [[John Skelton]], un conocíu poeta y dramaturgu de la dómina, que ye la primer referencia conocida al xuegu del críquet.<ref>[http://www.as.com/mas-deporte/articulo/criquet-inventaron-flamencos-ingleses/20090302dasdasmas_9/Tes El críquet inventar los flamencos, non el ingleses]</ref> Nél, Skelton referir a los flamencos como los reis de los ''crekettes'', los palos curvados qu'utilizaben el pastores y utilizaben el texedores pa cutir una bola.
 
Por 1550 yá se xugaba en delles escueles y más tarde, nel sieglu XVII, el críquet espandir pol sur d'Inglaterra onde se xugaben partíos entamaos con 11 xugadores per llau.<ref>[https://archive.is/20120629012916/http://www.jl.sl.btinternet.co.uk/stampsite/cricket/ladstolords/1300.html%231597 The History of Cricket: 1300 – 1600]</ref> A fines del sieglu XVIII yá yera'l deporte nacional del país. Cola creación del [[Marylebone Cricket Club]] (MCC) afitáronse les riegles y supervisóse el xuegu hasta 1959. Más tarde fixéronse dellos cambeos y realizóse la primer Copa del Mundu en 1975. Güei ye un xuegu desaxeradamente popular nos países que lu han adoptáu.{{citarequerida}}
Llinia 54:
# Si'l bateador utiliza les manos pa tocar la pelota arremente y ensin el permisu de la oposición (''handling the ball'').
# Si'l nuevu bateador tarda más de tres minutos en tar llistu a recibir el so primer llanzamientu, cuntando desque'l bateador anterior foi esaniciáu (''timed out'').<ref>(n'inglés). [https://www.lords.org/assets/Uploads/MCC-Laws-of-Cricket-2017-Code-Final-4-May.pdf «Law 40: Timed Out.»] ''Laws of Cricket 2017 Code''. Consultáu'l 26 de mayu de 2017.</ref>
# Si'l bateador apexa na trayectoriatrayeutoria de la pelota pa nun quedar out. ("obstructing the field")
# Si'l bateador cute la pelota dos veces pa consiguir corríes. (Hit the ball twice)
# Al faer run out col wicket (''hit wicket'') y travesar los sos dos pelotes centrales cola so wicket fai un out (''Monhawk'')
Llinia 81:
La [[pelota]] de críquet ye maciza y de tamañu similar a la de [[tenis]]. Tien un núcleu de [[corchu]] recubiertu por delles capes de cuerda, y sobre éstes dos pieces semiesfériques de piel curtida xuníes por una tira del mesmu material, cosida a elles a mano.
 
Esta cordura d'aprosimao mediu [[centímetru]] de grosez sobresal unos milímetros de la superficie esférica, constituyendo una "imperfección" llamada ''seam'' n'inglés, que ye esplotada polos [[boleador]]es rápidos. Ellos intenten faer que la pelota bote nesi cantu,<ref> (n'inglés) [http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/cricket/rules_and_equipment/4177884.stm BBC Sport: Cricket. «Cricket equipment: The ball»] [[BBC]]. Consultáu'l 1 de febreru de 2013.</ref> provocando una esviación de la so [[trayectoriatrayeutoria]] que faiga al bateador cutila con una aresta del [[bate]], en llugar de faelo col so parte central, mandando asina la pelota a les manos d'un defensor, y polo tanto esaniciándolo.
 
Les pelotes de críquet van perdiendo velocidá, durez<ref> (n'inglés) [http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/cricket/skills/4174422.stm BBC Sports: Cricket «Swing and seam bowling»] [[BBC]]. Consultáu'l 1 de febreru de 2013.</ref> y forma col usu. L'equipu del boleador intentara caltener siempres brillosu una de les sos metaes apolazándola cola so ropa y dexando que la otra se gastadura y póngase rugosa. Esta situación produz un efeutu [[aerodinámica|aerodinámicu]] de ''swing'' aviesu, ye dicir qu'un llanzamientu que sería ''out-swing'' con una pelota nueva, puede convertise inesperadamente en ''in-swing'' con una yá gastada, atrapando al bateador ''lbw''.