Diferencies ente revisiones de «Lusitania»
Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 1:
{{otrosusos}}
{{Ficha d'antigua entidá subnacional
|nome =
|entidá =
|imperiu =
|bandera =
|mapa =
|pie_mapa =
|habitantes
|idioma =
|fundación
|desapaición
|capital
|subdivisión
|fronteres
|gobernante =
|correspondencia = [[Portugal]] (hasta'l ríu [[Douru]]), [[Estremadura]] y partes de [[Castiella y Llión]] y de [[Castiella-La Mancha]]
|idioma =
}}
Llinia 26:
[[Archivu:Moneda de Publio Carisio de ceca Emerita Augusta.JPG|thumb|esquierda|Denariu emitíu en Mérida por Publio Carisio, primer legáu de la Lusitania so Augusto.]]
En
La so frontera cola provincia senatorial [[Bética]] siguía zones circundantes al ''Anas'' (Guadiana) y dixebraba la Lusitania de la rexón bética denominada [[Beturia]] nes fontes clásiques (territoriu ente'l Guadiana y el Guadalquivir). La Beturia taba estremada en céltica y en Túrdula.
Llinia 36:
=== Crisis del sieglu III y el Baxu Imperiu ===
[[Archivu:PuenteromanoriveraTrebejana.JPG|thumb|left|Ponte romana sobre la rivera de Eljas vistu dende'l llau portugués, mirando al llau español, edificáu en dómina de [[Traxanu]].]]
Les llendes de la provincia siguieron estables a lo llargo de too el [[sieglu III]], y la provincia solo viose
A finales del sieglu III, cuando [[Diocleciano]] convertir n'emperador y creó el sistema de la [[Tetrarquía]], dio en reorganizar les provincies del Imperiu. Asina, en [[298]] la provincia Lusitania, que los sos llendes caltuviéronse iguales a lo que tenía na etapa anterior, foi integrada na nueva [[Diocesis Hispaniarum]], que la so capital foi asitiada en ''Augusta Emerita'', na que, por tanto, moraben el ''Praeses'' o gobernador de la provincia, qu'adquirió rangu consular, y el ''vicarius'' o vicariu de la diócesis.
Llinia 64:
== Poblaciones y víes de comunicación ==
{{VT|Poblaciones romanes de Lusitania}}
La provincia ''Lusitania'' taba densamente poblada y romanizada, especialmente al sur del sistema Central, especialmente al sur del Tajo, polo que nella esistieron numberoses comunidaes, tal que nos informen los
* ''Municipium [[Caesarobriga]]'' ([[Talavera de la Reina]], [[Toledo]])
Llinia 88:
La provincia taba vertebrada de Norte a Sur en suparte más oriental pola [[Vía de la Plata]], importante conxuntu de calzaes que dexaben viaxar dende la capital provincial, ''Augusta Emerita'', hasta la capital del Noroeste de la provincia ''Tarraconensis'', ''[[Asturica Augusta]]''; sobre esta calzada llevantaben munches de les más importantes poblaciones de la provincia.
Otra calzada, construyida en dómina de [[Traxanu]], comunicaba la vía de la Plata con ''Olissippo'' al traviés del famosu [[Ponte de Alcántara]] sobre'l ríu [[Tajo]] y del [[Ponte de Segura]] sobre'l
== Bibliografía ==
* [[José Manuel Roldán Hervás]], ''Hestoria d'España: La España Romana'', Historia 16, Hestoria Viva n.º 6, Madrid, 1989. ISBN 84-7679-123-2 y 978-84-7679-123-3
* J.M. Roldán Hervás y J. Santos Yanguas, ''Hestoria d'España 9: España Romana'', Espasa Calpe, Madrid 2000, ISBN 84-239-9717-0 y 978-84-239-9717-6.
== Notes ==
|