Diferencies ente revisiones de «Lusitania»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
{{otrosusos}}
{{Ficha d'antigua entidá subnacional
|nome = Lusitania
|entidá = [[Provincia romana|Provincia]]
|imperiu = [[Imperiu romanu]]
|bandera = nun escudo = non
|mapa = Roman Empire - Lusitania (125 AD).svg
|pie_mapa = Lusitania nel añu 125
|habitantes =
|idioma = [[idioma lusitanu|Lusitanu]], [[llingües hispanoceltas|Hispanocelta]]
|fundación = Creada en [[27 a. C.|27 a. C.]], por división de la [[Hispania Ulterior]]
|desapaición = A lo llargo del [[sieglu V]]
|capital = [[Augusta Emerita]]
|subdivisión =
|fronteres = [[Bética|Baetica]] (sudeste)<br />[[Gallaecia]] (norte) [[Cartaginensis]] (nordés)
|gobernante = Creada baxu [[César Augusto|Augusto]]
|correspondencia = [[Portugal]] (hasta'l ríu [[Douru]]), [[Estremadura]] y partes de [[Castiella y Llión]] y de [[Castiella-La Mancha]]
|idioma = [[idioma lusitanu|lusitanu]], [[llatín]], [[llingües hispanoceltas|hispanocelta]]
}}
 
Llinia 26:
 
[[Archivu:Moneda de Publio Carisio de ceca Emerita Augusta.JPG|thumb|esquierda|Denariu emitíu en Mérida por Publio Carisio, primer legáu de la Lusitania so Augusto.]]
En [[17 a. C.|17&nbsp;a.&nbsp;C.]], Augusto volvió reorganizar les provincies hispanes, y les llendes de la Lusitania afitar nel territoriu entendíu ente'l [[Douru]] y el [[Guadiana]], con capital en ''Augusta Emerita'' (actual [[Mérida (España)|Mérida]]), incluyendo aprosimao lo que güei ye [[Estremadura]], [[Portugal]] (salvo la rexón ente'l [[Ríu Miño|Miño]] y el [[Douru]]), casi tola [[provincia de Salamanca]], parte de la [[provincia de Zamora]], el territoriu occidental de la [[provincia d'Ávila]] (incluyendo la so capital) y l'occidente de la [[provincia de Toledo]] (hasta zona de [[Talavera de la Reina]], les llamaes [[Tierres de Talavera|Antigües Tierres de Talavera]] ).
 
La so frontera cola provincia senatorial [[Bética]] siguía zones circundantes al ''Anas'' (Guadiana) y dixebraba la Lusitania de la rexón bética denominada [[Beturia]] nes fontes clásiques (territoriu ente'l Guadiana y el Guadalquivir). La Beturia taba estremada en céltica y en Túrdula.
Llinia 36:
=== Crisis del sieglu III y el Baxu Imperiu ===
[[Archivu:PuenteromanoriveraTrebejana.JPG|thumb|left|Ponte romana sobre la rivera de Eljas vistu dende'l llau portugués, mirando al llau español, edificáu en dómina de [[Traxanu]].]]
Les llendes de la provincia siguieron estables a lo llargo de too el [[sieglu III]], y la provincia solo viose afectadaafeutada pola represión de [[Septimio Severu]] contra los notables de les ciudaes, particularmente de ''Augusta Emerita'', que se declararen partidarios del so rival [[Clodio Albín]] ente los años [[193]] y [[197]].
 
A finales del sieglu III, cuando [[Diocleciano]] convertir n'emperador y creó el sistema de la [[Tetrarquía]], dio en reorganizar les provincies del Imperiu. Asina, en [[298]] la provincia Lusitania, que los sos llendes caltuviéronse iguales a lo que tenía na etapa anterior, foi integrada na nueva [[Diocesis Hispaniarum]], que la so capital foi asitiada en ''Augusta Emerita'', na que, por tanto, moraben el ''Praeses'' o gobernador de la provincia, qu'adquirió rangu consular, y el ''vicarius'' o vicariu de la diócesis.
Llinia 64:
== Poblaciones y víes de comunicación ==
{{VT|Poblaciones romanes de Lusitania}}
La provincia ''Lusitania'' taba densamente poblada y romanizada, especialmente al sur del sistema Central, especialmente al sur del Tajo, polo que nella esistieron numberoses comunidaes, tal que nos informen los geográfos [[Estrabón]], [[Pomponio Mela]], [[Plinio el Viejo]])<ref>''[[Naturalis Hestoria]]''. IV, 117-118: Universa provincia dividitur in conventus trés, Emeritensem, Pacensem, Scalabitanum, tota populorum XLV, in quibus coloniae sunt quinque, municipium civium Romanorum, Latii antiqui III, stipendiaria XXXVI. coloniae Augusta Emerita, Anae fluvio adposita, Metellinensis, Pacensis, Norbensis Caesarina cognomine; contributa sunt in eam Capa Servilia, Capa Caecilia. quinta est Scalabis quae Praesidium Iulium vocatur. municipium civium Romanorum Olisipo, Felicites Iulia cognominatum. oppida veteris Latii Ebora, quod item Liberalitas Iulia, et Myrtilis ac Salacia, quae diximus. stipendiariorum quos nomara non pigeat, praeter iam dictos in Baeticae cognominibus, Augustobrigenses, Aeminienses, Aranditani, Arabricenses, Balsenses, Caesarobrigenses, Caperenses, Caurienses, Colarni, Cibilitani, Concordienses, Elbocori, Interannienses, Lancienses, Mirobrigenses qui Celtici cognominantur, Medubrigenses qui Plumbari, Ocelenses, Turduli qui Bardili et Tapori.</ref> y [[Claudio Ptolomeo|Ptolomeo]] ente los sieglos [[sieglu I a. C.|I&nbsp;a.&nbsp;C.]] y [[sieglu II|II&nbsp;d.&nbsp;C.]], munches d'elles promocionaes al estatutu de Colonia o Conceyu ente César, Augusto y los Flavios. Destaquen, ente otres:
 
* ''Municipium [[Caesarobriga]]'' ([[Talavera de la Reina]], [[Toledo]])
Llinia 88:
La provincia taba vertebrada de Norte a Sur en suparte más oriental pola [[Vía de la Plata]], importante conxuntu de calzaes que dexaben viaxar dende la capital provincial, ''Augusta Emerita'', hasta la capital del Noroeste de la provincia ''Tarraconensis'', ''[[Asturica Augusta]]''; sobre esta calzada llevantaben munches de les más importantes poblaciones de la provincia.
 
Otra calzada, construyida en dómina de [[Traxanu]], comunicaba la vía de la Plata con ''Olissippo'' al traviés del famosu [[Ponte de Alcántara]] sobre'l ríu [[Tajo]] y del [[Ponte de Segura]] sobre'l [[ríu Erjas]], en dirección escontra la ''Civitas Egitandiorum''.
 
== Bibliografía ==
 
* [[José Manuel Roldán Hervás]], ''Hestoria d'España: La España Romana'', Historia 16, Hestoria Viva n.º 6, Madrid, 1989. ISBN 84-7679-123-2 y 978-84-7679-123-3
* J.M. Roldán Hervás y J. Santos Yanguas, ''Hestoria d'España 9: España Romana'', Espasa Calpe, Madrid 2000, ISBN 84-239-9717-0 y 978-84-239-9717-6.
 
== Notes ==