Diferencies ente revisiones de «Península de Doberai»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 12:
* la [[Selva lluviosa]] de los montes de Vogelkop: asitiada na so totalidá na península, entiende más de 22.000&nbsp;km² de selves de monte asitiaes a una altitú de más de 1000&nbsp;m. Más de la metá d'eses selves tán incluyíes en 10 zones protexíes y xixilaes por [[Fondu Mundial pa la Naturaleza|WWF]]. Más de 300 especies de páxaros viven nelles, de les que siquier 20 son úniques y solo esisten nesta ecorregión. Delles especies viven n'árees bien acutaes, como'l [[Lonchura baldida|capuchín Arfak]], el [[Amblyornis inornata|Vogelkop Bowerbird]], y el [[Cicinnurus regius|ave del paraísu rei]].<ref name="WWF">[http://wwf.panda.org/what_we_do/where_we_work/new_guinea_forests/conservation_new_guinea_forests/sites_new_guinea_forests/papua_new_guinea_bird_head_peninsula/ WWF: Bird wonders of New Guinea’s western-most province], accesu 8-11-2011 (n'inglés).</ref>
* la selva lluviosa de les tierres baxes de Vogelkop-Aru: inclúi partir sur de la península y cubre les islles axacentes hasta [[Aru]], y la península de Bomberai. Esta ecorregión consta de montes húmedos relativamente intactos que cunten ente los más estensos y más ricos del reinu biogeográfico de Australasia. Estos montes alluguen 47 especies de mamíferos, de les que 8 son reinales o casi, y 366 especies de páxaros de les que 21 son reinales o casi.<ref>[http://wwf.panda.org/about_our_earth/ecoregions/southnewguinea_lowland_forests.cfm Southern New Guinea Lowland Forests - A Global Ecoregion], accesu 8-11-2011 (n'inglés).</ref>
* [[Manglares de Nueva Guinea]]: esta ecorregión asitiar en mayor midida na mariña sur de la península y na mariña de la badea Bintuni, pero inclúi tamién estensiones de la mariña de la badea Cenderwasih. Esta ecorregión alluga más variedaes y endemismu qu'otros manglares de Indo-Malaisia y d'otres partes del mundu, y resulta difícil listar les sos especies debíu al calter de transición d'esti tipu d'hábitat. Magar los montes tropicales paecen relativamente estables, los manglares vense afectaosafeutaos pol fenómenu de [[El Neñu]], que produz violentes nubes acomuñaes con periodos de seques y quemes. Los manglares de la badea de Bintuni vense afectaosafeutaos igualmente por esplotaciones madereres a gran escala y la tradición de cortar la madera de los manglares pa faer [[Carbón de leña|carbón]].<ref>[http://worldwildlife.org/wildworld/profiles/terrestrial/aa/aa1401_full.html New Guinea mangroves (AA1401)], accesu 8-11-2011 (n'inglés).</ref>
 
La construcción de carreteres, la esplotación maderera illegal, l'aumentu de l'agricultura y de la ganadería comercial constitúin amenaces potenciales pa la ecorregión.<ref name="WWF"/> Partir sureste de la península pertenez al [[parque nacional Teluk Cenderawasih]], el parque nacional marín más grande d'Indonesia.<ref name="dephut">[http://www.dephut.go.id/INFORMASI/TN%20INDO-ENGLISH/telukcendra_NP.htm Ministry of Forestry: Teluk Cenderawasih NP] {{Wayback|url=http://www.dephut.go.id/INFORMASI/TN%20INDO-ENGLISH/telukcendra_NP.htm |date=20101229045829 }}, accesu 8-11-2011 (n'inglés).</ref>