Diferencies ente revisiones de «Tabla periódica»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Revertíes les ediciones de 190.236.197.162 (alderique) hasta la cabera versión de YoaR
Etiqueta: Reversión
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-aproximadamente +aproximao)
Llinia 296:
===Primeros intentos de sistematización===
[[Imaxe:Telluric_screw_of_De_Chancourtois.gif|right|thumb|200px|La primer tabla periódica completa, la hélice telúrica de De Chancourtois (1862).]]
El primer intentu debémos-ylu a [[Antoine Laviosier]], qu'espublizó en [[1789]] un llistáu con 33 elementos químicos, qu'agrupó nes categoríes de gas, metal, non metal y tierra.<ref>Siegfried, R., ''From elements to atoms: a history of chemical composition'', p. 92. Filadelfia, Library of Congress Cataloging-in-Publication Data, 2002. ISBN 0-87169-924-9.</ref> Dempués d'elli, los químicos pasaríen el sieglu siguiente buscando un sistema de clasificación más precisu. En [[1829]] [[Johann Wolfgang Döbereiner]] decatose de que munchos de los elementos podíen agrupase en tríades pola semeyanza de les sos propiedaes químiques. [[Litiu]], [[sodiu]] y [[potasiu]], por exemplu, foron agrupaos nuna tríada, la de los metales llixeramente reactivos. Döbereiner vio tamién que, nes tríades, el pesu atómicu del elementu central de caúna yera aproximadamenteaproximao la media del del primeru y el terceru<ref>Ball, P., ''The Ingredients: A Guided Tour of the Elements'', p. 100. Oxford, Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-284100-9.</ref>; n'honor a ellí llámase a estos grupos tríades de Döbereiner<ref>Horvitz, L. ''Eureka!: Scientific Breakthroughs That Changed The World'', p. 43. Nueva York, John Wiley, 2002. ISBN 978-0-471-23341-1.</ref>. El quimicu alemán [[Leopold Gmelin]] siguió trabayando nesa llinia, y pa [[1843]] tenía identificaes diez tríades, tres grupos de cuatro elementos y un grupu de cinco. Poco dempués, en [[1857]], [[Jean-Baptiste Dumas]] espublizó un trabayu describiendo les rellaciones ente distintos grupos de metales. Sicasí, magar que dellos químicos teníen identificao, pa esta dómina, les rellaciones ente pequeños grupos d'elementos, taba entá por facer un esquema que los incluyera a toos<ref>Ball, P., ''The Ingredients: A Guided Tour of the Elements'', p. 100. Oxford, Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-284100-9.</ref>.
En 1857 otru químicu alemán, [[Friedrich August Kekulé von Stradonitz|August Kekulé]], observó qu'el [[carbonu]] aveza a tener, xuníos a él, otros cuatro átomos. El metanu, por exemplu, tien un átomu de carbonu y cuatro d'hidróxenu. A esti conceptu, al fechu de que los diferentes elementos suelen xunise con diferente númberu d'átomos d'otros, dio en llamáse-y [[valencia (química)|valencia]]<ref>van Spronssen, J.W., ''The periodic system of chemical elements'', p. 19. Amsterdam, Elsevier, 1969. ISBN 0-444-40776-6.</ref>.