Diferencies ente revisiones de «Xuan III (papa)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Introduciendo ficha
m Iguo testu: -"N.º" +"Nᵘ"
Llinia 1:
{{Persona}}
'''Juan III''' ([[Idioma llatín|llatín]]: ''Ioannes III''; [[Roma]], ¿?-ibíd., [[7 de xunetu]] de 574) foi'l [[papa]] n.ºnᵘ 61 de la [[Ilesia Católica|Ilesia católica]] de [[561]] a [[574]].<ref name="ce-john">Mann, Horace K. (1910). «[https://es.wikisource.org/wiki/en:Catholic%20Encyclopedia%20(1913)/Pope%20John%20III Pope John III]». ''[//es.wikipedia.org/wiki/Catholic_Encyclopedia Catholic Encyclopedia]'' (en inglés) '''8'''. Nueva York: Robert Appleton Company. <small>[//es.wikipedia.org/wiki/Online_Computer_Library_Center OCLC]&nbsp;[//www.worldcat.org/oclc/1017058 1017058]</small>.{{CathEncy|wstitle=Pope John III|volume=8|author=Mann, Horace K.}}</ref>
 
Fíu d'un noble romanu llamáu Anastasius quien tenía'l títulu de "Illustris", el so pontificáu cadez de falta de datos históricos yá que tolos rexistros de la dómina sumieron debíu al desorde y destrucción que provocó la invasión [[Llombardos|lombarda]].<ref>{{Obra citada|título=The Prosopography of the Later Roman Empire - Volume III, AD 527–641|apellido=Martindale|apellido2=Jones|apellido3=Morris|nombre=John R.|nombre2=A.H.M.|nombre3=John|año=1992|url=https://books.google.cl/books/about/The_Prosopography_of_the_Later_Roman_Emp.html?id=fBImqkpzQPsC|editorial=[[Cambridge University Press]]}}, p. 61</ref>
Llinia 6:
N'efectu, en 568, el pueblu xermánicu de los llombardos entró na península italiana aprovechando que'l xeneral bizantín Narsés fuera reclamáu a [[Constantinopla]] al nun cuntar col enfotu del nuevu emperador Justino II. Al quedar la provincia bizantina qu'entós yera Italia al mandu del ineficaz Longinos, los llombardos nun tuvieron graves problemes pa invadir la península.
 
Sí se sabe que restauró les catacumbes romanes y que s'enfrentó a la cisma de Aquilea o de los Trés Capítulos que surdiera mientres el pontificáu de Vigilio y que provocara la rotura coles Ilesies de Milán, Rávena y el norte d'África, llogrando retablecer con elles la unidá.
 
Coles mesmes celebró na ciudá de [[Braga]] dos concilios nos que se condergó la doctrina priscilianista.