Diferencies ente revisiones de «Mar de Mármara»
Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones |
m Iguo llaves de plantíes |
||
Llinia 19:
| país = {{TUR}}
| división_alministrativa = [[Rexón del Mármara]]
| subdivisión_alministrativa = Provincies de [[Provincia de Çanakkale|Canakkale]], [[Provincia de Balikesir|Balikesir]],
| mar = Mar Mediterraneu |
continente = [[Europa]] - [[Asia]]
| archipiélago =
| islla =
| ecorregión
| mares_lindantes = [[Mar Exéu]] y [[mar Negru]]
| subdivisiones =
Llinia 31:
| ciudaes_riberanes = [[Istambul]], [[Sillvri]], [[Danca]], [[Gemlik]] y [[Izmit]]
| golfos_badees = Badees de Bandirma, Gemlik y Izmit
| estrechos
| cabos
| accidentes
| superficie =
| llargu =
| anchu =
| separación
| perímetro =
| fondura_media = 494 m
| volumen
| profundidad_máxima = 1355 m
| coor
| campu1_nome =
| riolo1
| campu2_nome =
| riolo2
| campu3_nome =
| riolo3
| campu4_nome =
| riolo4
}}
El '''mar de Mármara''' ({{lang-tr|Marmara denizi}}; {{lang-el|Μαρμαρα̃ Θάλασσα
== Xeografía ==
Asitiáu ente los estrechos del [[Bósforo]] y los Dardanelos, dixebra [[Istambul]] nel so llau asiáticu y llau européu. La superficie d'esti mar ye de 11.350 km². El mar de Mármara tien unes {{unidá|200|km}} de llargor y{{unidá| 75|km}} d'anchor, con fondura media de {{unidá|494|m}}, algamando un máximu de {{unidá|1355|m}} nel centru. Nun tien fuertes corrientes. La midida de salín ye de 22 partes per mil. Formóse fai {{unidá|2500000|años}}, nel últimu períodu del [[Pliocenu]]. Ye una zona de frecuentes [[seísmu|seísmos]].
Hai dos grupos d'[[isla|islles]] principales, denominaes ''Islles [[Islles Príncipe|Príncipe]] y de Mármara''. L'últimu grupu ye ricu en [[mármol]], y de ende deriva'l nome del mar (''mármaros'' significa «mármol», en [[Idioma griegu|griegu]]).
|