Diferencies ente revisiones de «Shaanxi»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- xuntu a + xunto a )
m Iguo testu: -"petróleu" -"petroleu"
Llinia 4:
|+'''陕西省'''<br />Shǎnxī Shěng''<br /></big>
|-
| align="center" colspan=2 style="border-bottom:3px solid gray;font-size:smaller;" | [[Embrivíu]]: 陕 o 秦 ; ([[pinyin]]: Shǎn o Qín)
|-
| colspan="2" | [[Archivu:China provinces shaanxi.png|center]]
Llinia 23:
 
== Historia ==
La importancia histórica de '''Shaanxi''' empecipiar na prehistoria. Equí atópense restos arqueolóxicos de más de 6000 años d'antigüedá que prueben qu'ésta ye una de los trubiecos de la civilización [[china]]. Un total de trece dinastíes feudales distintos tuvieron la so capital instalada nesta provincia.
 
La [[dinastía Zhou]] probablemente tuvo'l so orixe en Shaanxi, anque otru historiadores afirmen que foi na vecina [[Shanxi]]. En Xianyang, cerca de Xi'an, taba la capital de la [[dinastía Qin]], que sería la primera n'unificar tol este del país. Esta ciudá sirviría d'enllaz con occidente al ser el puntu de partida y llegada de les distintes rutes de la seda. Darréu construyiríase la ciudá de [[Chang'an]] pola [[dinastía Han]], que volvería ser capital mientres les dinastíes [[dinastía Sui|Sui]] y [[dinastía Tang|Tang]] y una de les ciudaes más grandes del mundu d'esa dómina.
Llinia 44:
 
== División alministrativa ==
{| class="wikitable" style="font-size:90%;" align=center
|-
! Mapa
Llinia 121:
 
== Economía ==
Shaanxi produz la metá del [[molibdenu]] de toa China y ye la cuarta provincia productora de [[oru]]. Tamién produz [[carbón]], que les sos reserves envalorar en 161.800 millones de tonelaes, la mayoría nel xacimientu de Shenmu-Fugu, unu de los más importantes del mundu pola so espesura y facilidá d'esplotación. Nel norte hai un xacimientu de [[gas natural|gas]] con 350.000 millones de metros cúbicos. La producción de petróleupetroleu tamién ye importante.
 
Les principales industries son la electrónica, farmacéutica, química y alimentaria, según la fabricación de maquinaria y la producción d'enerxía, ensin escaecer el turismu.