Diferencies ente revisiones de «Édith Piaf»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"N.º" +"Nᵘ, -"<sup>u</sup>" +"ᵘ"
Llinia 16:
Annetta, al ser demasiáu probe como pa criar a la pequeña Edith, confiar a la so madre, '''Emma (Aïcha) Saïd Ben Mohammed''' ([[1876]]-[[1930]]) d'orixe [[Marruecos|marroquín]],<ref>Albert Bensoussan, ''Edith Piaf'', Gallimard, 2012, [http://books.google.fr/books?id=LolgvQc-ev4C&pg=PT11 p.11]</ref> quien en cuenta de da-y [[lleche]] con [[biberón]], alimentar con [[vinu]], cola escusa de qu'asina s'esaniciaben los microbios. Dempués la entrega al so padre, quien ta a puntu de dir al frente na [[Primer Guerra Mundial]], lo que lo lleva a dexar a la neña cola so madre (güela paterna de Édith), dueña d'una casa de prostitución en [[Bernay]], [[Normandía]], onde la neña ye criada poles [[prostituta|prostitutes]] de la casa.
 
Al rematar la [[Primer Guerra Mundial]], el so padre vuelve del frente y llevar consigo a vivir la vida de los artistes de los pequeños [[circos]] itinerantes, depués la del artista ambulante, independiente y miserable. Édith revela'l so talentu y la so escepcional voz nos cantares populares que canta nes cais al pie del so padre, tal como'l so madre facer. En [[Montmartre]], [[Rue Veron]] Nº 18Nᵘ18 alcuéntrase'l [[Hotel Clermont]], onde moró Edith Piaf a los 14 años al dixebrase del so padre en 1929.<ref name="Bio">[http://web.france.com/story/edith_piaf Biografía de Edith Piaf]</ref>Fai'l so propiu camín como cantante na [[Presta Pigalle]], [[Ménilmontant]], y nos suburbios de París (vease'l cantar "[[Elle fréquentait la Rue Pigalle]]"). En 1933 a los diecisiete años namorar d'un mozu de los recaos, Louis Dupont.<ref name="Bio"/> Con quien pocu dempués, tuvo la so única fía, una neña llamada Marcelle, que morrió a la edá de dos años de meninxitis.<ref name="Bio"/>
 
== Primeros pasos artísticos ==
Llinia 73:
[[Archivu:The grave of Édith Piaf.jpg|thumb|<center>Tumba de Édith Piaf</center><center>nel [[Campusantu de Père Lachaise]].</center><center>[[París]].</center>]]
 
El so fallecimientu foi anunciáu oficialmente'l [[11 d'ochobre]], el mesmu día en que muerre'l so amigu'l cineasta [[Jean Cocteau]] con quien caltenía una estrecha comunicación. Al enterase de la muerte de la so amiga, Cocteau dixo: ''"C'est -y bateau qui achève de couler. C'est ma dernière journée sur cette terre."'' Y añedió: ''"Je n'ai jamais connu d'être moins économe de son âme. Elle ne la dépensait pas, elle la prodiguait, elle en jetait l'or par -yos fenêtres"'' (''"El barcu acabar de fundir. Este ye'l mio últimu día nesta tierra."'' Y añedió: ''"Nunca conocí un ser más desprendíu de la so alma. Ella nun apurría la so alma, ella regalar, ella tiraba oru peles ventanes."''), enantes de morrer él mesmu.
 
El so entierru tien llugar nel [[campusantu de Père Lachaise]], en [[París]], col homenaxe d'un inmensu ensame d'almiradores. [[Charles Aznavour]] declaró que dende la [[Segunda Guerra Mundial]] nun se detuviera d'esa manera'l tráficu de tola ciudá. A pesar de la so fe, prohibiéronse-y les exequias relixoses, por cuenta de la so condición de divorciada. ''[[L'Osservatore Romanu]]'', el periódicu del [[Ciudá del Vaticanu|Vaticanu]] dixo qu'ella vivía ''"en pecáu públicu"'' y que yera un ''"ídolu de la felicidá prefabricada".'' El capellán de teatru y la música, el padre de Villaret Thouvenin, sicasí, dará-y una bendición final.