Diferencies ente revisiones de «Édith Piaf»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Moving from Category:Parisinos to Category:Persones de París using Cat-a-lot |
m Iguo testu: -"N.º" +"Nᵘ, -"<sup>u</sup>" +"ᵘ" |
||
Llinia 16:
Annetta, al ser demasiáu probe como pa criar a la pequeña Edith, confiar a la so madre, '''Emma (Aïcha) Saïd Ben Mohammed''' ([[1876]]-[[1930]]) d'orixe [[Marruecos|marroquín]],<ref>Albert Bensoussan, ''Edith Piaf'', Gallimard, 2012, [http://books.google.fr/books?id=LolgvQc-ev4C&pg=PT11 p.11]</ref> quien en cuenta de da-y [[lleche]] con [[biberón]], alimentar con [[vinu]], cola escusa de qu'asina s'esaniciaben los microbios. Dempués la entrega al so padre, quien ta a puntu de dir al frente na [[Primer Guerra Mundial]], lo que lo lleva a dexar a la neña cola so madre (güela paterna de Édith), dueña d'una casa de prostitución en [[Bernay]], [[Normandía]], onde la neña ye criada poles [[prostituta|prostitutes]] de la casa.
Al rematar la [[Primer Guerra Mundial]], el so padre vuelve del frente y llevar consigo a vivir la vida de los artistes de los pequeños [[circos]] itinerantes, depués la del artista ambulante, independiente y miserable. Édith revela'l so talentu y la so escepcional voz nos cantares populares que canta nes cais al pie del so padre, tal como'l so madre facer. En [[Montmartre]], [[Rue Veron]]
== Primeros pasos artísticos ==
Llinia 73:
[[Archivu:The grave of Édith Piaf.jpg|thumb|<center>Tumba de Édith Piaf</center><center>nel [[Campusantu de Père Lachaise]].</center><center>[[París]].</center>]]
El so fallecimientu foi anunciáu oficialmente'l [[11 d'ochobre]], el mesmu día en que muerre'l so amigu'l cineasta [[Jean Cocteau]] con quien caltenía una estrecha comunicación. Al enterase de la muerte de la so amiga, Cocteau dixo: ''"C'est -y bateau qui achève de couler. C'est ma dernière journée sur cette terre."''
El so entierru tien llugar nel [[campusantu de Père Lachaise]], en [[París]], col homenaxe d'un inmensu ensame d'almiradores. [[Charles Aznavour]] declaró que dende la [[Segunda Guerra Mundial]] nun se detuviera d'esa manera'l tráficu de tola ciudá. A pesar de la so fe, prohibiéronse-y les exequias relixoses, por cuenta de la so condición de divorciada. ''[[L'Osservatore Romanu]]'', el periódicu del [[Ciudá del Vaticanu|Vaticanu]] dixo qu'ella vivía ''"en pecáu públicu"'' y que yera un ''"ídolu de la felicidá prefabricada".'' El capellán de teatru y la música, el padre de Villaret Thouvenin, sicasí, dará-y una bendición final.
|