Diferencies ente revisiones de «Vitamina A»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüistíques |
m Iguo testu: -"núcleu" +"nucleu" |
||
Llinia 44:
| Llicencia_EEXX = <!-- FDA puede usar nome xenéricu -->
| Embaranzu_AU = <!-- A / B1 / B2 / B3 / C / D / X -->
| Embaranzu_US = <!-- A / B
| Categoría_embarazo =
| Llegal_AU = <!--
| Llegal_CA = <!--
| Llegal_MX = <!-- -->
| Llegal_UK = <!-- GSL / P / POM / CD / CD Lic / CD POM / CD Non Reg POM / CD (Benz) POM / CD (Anab) POM / CD Inv POM -->
| Llegal_US = <!-- OTC
| Estáu_llegal =
| Riesgo_dependencia =
Llinia 125:
Esta vitamina tamién ye bien necesaria pa la crecedera y la diferenciación del texíu epitelial por casu el del güeyu, del aparatu respiratorio y gastrointestinal, riquir na crecedera del güesu, na reproducción y el desenvolvimientu embrionariu. Xuntu con dalgunos [[carotenoide]]s, la vitamina A aumenta la función [[sistema inmunitario|inmunitaria]], contribúi a amenorgar les consecuencies de ciertes enfermedaes infeicioses que pueden ser mortales.
Esisten receptores nel
== Equivalencies de retinoides y carotenoides (UI) ==
Llinia 135:
== Fuentes ==
Na siguiente llista d'alimentos, cada unu contién siquier 0,15 mg de retinol (lo que ye equivalente a 150 microgramos (µg) o 500 UI) de vitamina A o betacaroteno por 50 o 200 g del alimentu aprox.:
[[Fégadu (gastronomía)|Fégadu]] (res, gochu, pollu, pavu, pexe) (6500 µg 722 %). [[Daucus carota|Cenahories]] (835 µg 93 %). Brócoli (800 µg 89 %). Papes duces (camote), o batates (709 µg 79 %). Col rizada (681 µg 76 %). Mantequilla (684 µg 76 %). Espinaca (469 µg 52 %). Calabaza (369 µg 41 %). Llechuga verde (333 µg 37.5 %). Melón (169 µg 19 %). Óvulos (Güevos) (140 µg 16 %).
La vitamina A provien de fontes animales como'l güevu, la carne, la lleche, el quesu, la crema, el fégadu, el reñón y l'aceite de fégadu de bacaláu y de [[Hippoglossus hippoglossus|hipogloso]]. Sicasí, toes estes fontes, sacante la lleche descremada arriquecida con vitamina A, tienen un altu conteníu de grasa enchida y [[colesterol]].
Llinia 154:
La tosicidá aguda asocede xeneralmente con dosis de 25000 UI/kg, ente que la tosicidá crónica, asocede con 4000 UI/kg diaries por 6-15 meses. Sicasí, la tosicidá hepática puede asoceder a niveles más baxos, con 15000 UI diaries. N'individuos con fallu renal, 4000 UI pueden causar daños importantes. Amás d'esto, un consumu escesivu d'alcohol puede amontar esta tosicidá.
En casos crónicos, s'evidencia fiebre, velea, vultura, fatiga, perda de pesu, quebres ósees, anemia y foria. Ye importante destacar que los cuadros tóxicos solo prodúcense col usu de la vitamina A preformada (retinoide) (como la proveniente del [[fégadu]]),
== Funciones de la vitamina A ==
|