Diferencies ente revisiones de «Alministración Xeneral del Estáu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-La '''A +L''''A)
m Iguo testu: -"supon" +"supón"
Llinia 24:
Al respective de les funciones del Ministru, cabo destacar que pueden estremase ente aquelles que desempeña como miembru del Gobiernu, y les que realiza como titular d'un Ministeriu. No referente a esta segunda aguada, hai que señalar qu'esiste una inmensa variedá de funciones que'l Ministru desempeña nel so papel de xefe y direutor del Departamentu Ministerial correspondiente. La Llei d'Organización y Funcionamientu de l'Alministración Xeneral del Estáu (LOFAGE) fai una refecha enumeración de funciones, ente les que destaquen les relatives al nomamientu y separación de los órganos directivos del Ministeriu, la determinación de la so estructura organizativa interna, xestión de recursos humanos, cuestiones económiques y presupuestaries del so Departamentu, y p'acabar, funciones representatives, en sentíu políticu (relaciones coles Comunidaes Autónomes, etc) y xurídicu (actuando en nome de la persona xurídica del Estáu ya imputándo-y los sos actos).
 
Finalmente, cabo señalar la figura del [[ministru ensin cartera]], cargu pocu frecuente y amestáu íntimamente a la persona nomada pa ello, quien nun ostenta la titularidá de Ministeriu dalgunu, pero que la so guarda nel Conseyu de Ministros resulta necesaria, bien por tratase d'una figura d'enfotu pal Presidente, bien por tratase d'un gobiernu frutu d'una alianza ente distintos partíos, y que por ello, hai d'allegar a esti cargu como vía por que'l partíu minoritariu apuerte al Gobiernu. Al igual que col casu del Vicepresidente, la destitución del titular suponsupón la estinción automática del propiu cargu.
 
==== Secretarios d'Estáu ====
Llinia 32:
Les Secretaríes d'Estáu son órganos cimeros departamentales de dirección y xestión sectorial qu'ocupen el nivel cimeru na xerarquía de mandos entemedios ente'l Ministru y l'aparatu funcionarial, percima del Direutor Xeneral y del Secretariu Xeneral. Al tratase d'un cargu d'estrictu enfotu políticu, el so nomamientu ye llibre, al igual qu'el so cese. Cabo destacar qu'al contrariu de lo qu'asocede colos Ministros, los Secretarios d'Estáu nun cayen xuntu al Presidente si ésti cesa.
 
La Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organización y Funcionamientu de l'Alministración Xeneral del Estáu (LOFAGE) señala nel so artículu 9.1 el calter eventual del órganu, calificándolo amás de "órganu cimeru", al igual que fai colos Ministros. Tal estatus suponsupón un distintu tratamientu tocantes a los requisitos personales que va haber de cumplir el titular, que nesti casu suponsupón una total ausencia de restricciones, dando total llibertá al Gobiernu que noma y al Ministru que propón, pa escoyer a la persona que consideren conveniente.
 
Al respective de les sos funciones, son ''directamente responsables de la execución de l'acción del Gobiernu nun sector d'actividá específica d'un Departamentu o de la Presidencia del Gobiernu''. D'esta manera, la LOFAGE precisa que s'encarguen de nomar y dixebrar la'l Subdireutores xenerales, lo mesmo que de dirixir y coordinar les Direcciones Xenerales dependientes de la Secretaría d'Estáu en cuestión. Igualmente, el Secretariu d'Estáu va asumir aquelles funciones que'l Ministru nél delegue, tal que indica l'artículu 7.2 de la Llei del Gobiernu.