Diferencies ente revisiones de «Centru Pompidou»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"lexislación" -"-llexislación"
m Iguo testu: -"supon" +"supón"
Llinia 31:
Dende la restauración del Centru Pompidou llevada a cabu dende setiembre de [[1997]] hasta xineru de 2000, hai más restricciones nes actividaes que se faen na plaza, habiendo más vixilancia tantu dientro como fuera del edificiu. Nesta reforma abrir al tráficu delles cais colindantes cola plaza qu'antes yeren piatonales. El restu d'edificios que formen parte de la plaza son, principalmente, de finales del [[sieglu XIX]], d'estilu modernista y con influencies d'edificaciones más antigües. Los inmuebles que miren a la cara oeste del Pompidou tienen mansardas. En munchos d'estos edificios había galeríes d'arte que resultaben ser bien visitaes gracies a la cercanía del Pompidou. Progresivamente, estes sales d'arte dieron pasu a tiendes, que tienen enforma ésitu gracies a la gran arribación de turistes que visiten en Centru Pompidou.
 
Esti edificiu ye'l tercer sitiu más visitáu de París. D'esta manera, nel barriu qu'arrodia al centru d'arte hai un amiestu ente turistes y xente nuevo “canalla” y desinhibida. Tamién viven ''[[yuppie]]s'', executivos agresivos que viven en percaros apartamentos. [[Jean Baudrillard]] escribió'l llibru ''L’effect Beaubourg'' en [[1977]]. Nél fala de lo que suponsupón la construcción del Pompidou pal barriu en que s'atopa, una zona ablayada antes de la esistencia d'esti centru d'arte. Baudrillard diz nel so llibru que l'arte del sieglu XX ye trasgresor, secretu y que quier camudar la sociedá. Tamién apunta que'l previstu mal usu del Centru Pompidou ye una espresión del odiu que xenera esi arte contemporaneo y misterioso.
 
=== Estructura ===