Diferencies ente revisiones de «Loriguilla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"supon" +"supón"
Llinia 38:
 
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = Jesús Cervera Cervera
| Partíu_1 = Independiente |
Alcalde_2 = Jesús Cervera Cervera
| Partíu_2 = [[Alianza Popular|AP]]
| Alcalde_3 = Miguel Cervera Moratín
| Partíu_3 = Independiente |
Alcalde_4 = Francisco Moratín Boronat
| Partíu_4 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_5 = Francisco Moratín Boronat
| Partíu_5 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_6 = Miguel Cervera Moratín <br /> Francisco Moratín Boronat <br /> José Javier Cervera Soria
| Partíu_6 = [[Xunió Valenciana|UV]]<br />Independiente<br />[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = José Javier Cervera Soria
| Partíu_7 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_8 = José Javier Cervera Soria
| Partíu_8 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = José Javier Cervera Soria
| Partíu_9 =[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_10 = Manuel Cervera Árgoma |
Partíu_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}
 
Llinia 79:
* la '''Capiya de San Antonio Abá''', como antiguu centru de xunta d'el llabradores que trabayaben pal Conde, ellí non yá axuntábense pa celebrar el cultu ordinariu sinón que llevaben a cabu les xeres d'organización del campu y del ganáu. Esta capiya presenta, un pequenu altar en forma de retablu, onde s'atopaba un mosaicu cerámicu del santu patronu de los animales, con unes yeserías que recuerden al estilu artísticu del Neoclásicu.
* '''La Masía del Conde''' dexó de funcionar a lo llargo de la primer metá del sieglu XX. Finalmente, l'Institutu Nacional de Colonización mercó a la REVA la Masía del Conde y les sos tierres pa reasitiar nos años sesenta'l llugar nuevu de Loriguilla.Nun resulta ambiciosu señalar que dende l'añu 2001 y por cuenta de l'aprobación del Plan Xeneral d'Ordenación Urbana de Loriguilla, esta Masía pertenez al Catálogu de Bienes y Espacios Protexíos que se contempla en dichu plan. Dende esi momentu, el Conceyu de Loriguilla tien previstu la so total recuperación y adecuación como elementu potencial turísticu y cultural, destinando una parte d'ella a la creación d'un restorán y un hotel rural, y el restu de la Masía como contenedor cultural de primer orde pa la provincia.
* Otru edificiu a visitar na nueva Loriguilla ye la '''ilesia parroquial de [[San Juan Bautista]]''' que foi inaugurada como tal el 1 de marzu de 1968, cuando dexó de funcionar la ilesia de Loriguilla vieyu y el pueblu treslladar de la Serranía al Camp de Túria. El nuevu pueblu, instaláu nel Pla de Quart, caracterizar por un trazáu ortogonal, cola Avenida del Caudiellu como exa central que desagua na pequena llomba o pandiella onde ta la plaza del Conceyu. Como asocedía nes places nueva y vieya del pueblu antiguu, ellí atopamos los edificios principales de la localidá: el Conceyu y la Casa del Secretariu, l'antigua casa de la farmacia y l'abadía, cola ilesia presidiendo'l puntu más altu.
* La '''ilesia y campanariu de Loriguilla''' ocupen una cortil de 624 metros cuadraos. Presenten un estilu propiu d'esti tipu d'arquitectures de dómina franquista: construcciones seriaes ya integraes nun conxuntu urbanu d'estilu racionalista y funcionalista. Esti movimientu arquitectónicu naz na posguerra y suponsupón un cambéu cultural y económico, al que l'arquiteutura respuende cola paralización del procesu de modernización. Ente que nos años 40 reutilízase l'academicismu ya historicismu, nos años 50 empecípiase una recuperación escontra estilos más modernos. El racionalismu llueu ye refugáu por considerar se un símbolu de modernidá de la Segunda República española y dellos arquiteutos tienen que exiliarse por motivos políticos. Ante la incapacidá de crear una arquiteutura del nuevu réxime l'arquiteutura decidida ye continuidá del eclecticismu académicu de los años 20. Asina pos la Ilesia de Loriguilla la nueva ta construyida sol interés d'harmonizar la función y la construcción del conxuntu del nuevu asentamientu. El modelu constructivu asemeyar al que podemos atopar n'otres llocalidaes como Domeño nuevu y San Antonio de Benagéber nuevu.
 
* Otra de les construcciones a visitar sería '''la Ermita de la Soledá''' a tan solo un kilómetru de la población. Tratar d'un edificiu de planta rectangular realizáu nuna fábrica que combina'l lladriyu llucíu cola piedra de mampostería careada. La cubierta ye a una aguada de texa árabe, cola entrada a la ermita zarrada nuna antoxana sostenida con cinco pilastres de mampostería en turria. Nel llau que mira a mediudía, llevántase una espadaña de mampostería coronada por una pequenu campana. Ésta foi bautizada col nome de Pilar nel añu 1967. L'interior, d'antiguo allumáu con vidreres, tien como única ayalga la imaxe del Corazón de Jesús. Ye de destacar que dende 2006 la pandiella de la Ermita de Soledá ta consideráu como Parque Mediterraneu de la Ermita-Borreguillo, pol que mientres se pasie podrán reparase especies vexetales y animales de calter autóctonu. Más que recomendable ye la parada nel Mirador de Valencia onde puede vese tola estensión urbana de la Ciudá.