Diferencies ente revisiones de «Léon Degrelle»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo verbu "dirixir"
Llinia 41:
Foi xulgáu en [[Bélxica]] ''in absentia'', y el [[29 d'avientu]] de 1945 retiróse-y la nacionalidá belga, siendo condergáu a muerte por collaboración con el invasores alemanes. El [[21 d'agostu]] de [[1946]] Franco asonsañó vencer a la presión internacional pa la so entrega, pero-y dexó fuxir y nel so llugar apurrió a un ''sosias'', que la so identidá foi rápido descubierta. José Finat y Escrivá de Romaní — antiguu direutor xeneral de Seguridá — y José María Martin Hoffmann — identidá de Hans Joseph Hoffmann, el que fuera cónsul honorariu xeneral d'Alemaña en Málaga, miembru bien relevante de la Gestapo, artífiz del asentamientu de munchos nazis n'España y de la Rede Ogru — facilitaron dineru, documentos falsos y sofitu a Degrelle por que se despintara. Degrelle foi acoyíu na finca ''[[Estremadura|estremeña]]'' ''del falanxista pronazi'' ''Eduardo'' Ezquer.{{Harvnp|Bar-Zohar|1968|p=160}}{{Harvnp|Bezymenskiĭ|1966|p=140}}
 
[[Bélxica]] reclamaría infructuosamente la estradición de Degrelle mientres 15 años. En [[1954]], pa tapecer la so identidá y perpetuar la so estancia n'España, Degrelle recibió la nacionalidá [[España|española]], adoptando'l nome de ''José León Ramírez Reina.'' Cola ayuda de la Falanxe Española, dirixiódirixó una empresa constructora que fexo abondes obres pal réxime franquista. Mientres la [[década de 1950]] y hasta [[1963]], Degrelle tuvo allugáu na finca «La Carlina», xuntu al conceyu de Constantina (Sevilla), onde llevó a cabu unes obres de construcción d'un palacete y unes residencies axuntes, que güei inda subsisten.<ref>http://mural.uv.es/numarda/degrelle.html</ref> Nelles reflexa la so pasión pola arqueoloxía y l'arte.
 
=== Democracia ===