Diferencies ente revisiones de «Parque nacional de Yellowstone»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo llaves de plantíes
m Iguo verbu "dirixir"
Llinia 226:
Mientres un mes, estudiaron la rexón, recoyeron numberosos especímenes y bautizaron dellos llugares. Cornelius Hedges, un escritor y abogáu de Montana, participó na espedición Washburn. Ente 1870 y 1871, el diariu ''[[Helena Herald]]'' publicó dellos artículos que detallaben les sos observaciones. Foi unu de los primeres, col [[gobernador]] de Montana [[Thomas Francis Meagher]], en proponer faer del Yellowstone un parque nacional protexíu. Nuna carta de 1871, dirixida a Ferdinand Hayden por Jay Cooke, esti postreru afirmaba qu'el so amigu'l senador [[William D. Kelley]] suxuriera crear una llei que dexara faer de Yellowstone un parque públicu.
 
Hayden dirixiódirixó una segunda y más importante espedición, financiada esta vegada pol Gobiernu. Redactó un informe completu sobre Yellowstone, ilustráu coles fotografíes de William Henry Jackson,<ref>Philippe Jacquin, « Montagnes du rêve », dans ''Grands Reportages'', juin 1996, n°173, p. 96.</ref> y les ilustraciones de Thomas Morgan, lo qu'afaló al [[Congresu de los Estaos Xuníos|Congresu estauxunidense]] a protexer esta rexón. El 1 de marzu de 1872,<ref>Sylvio Acatos, Maximilien Bruggmann, ''Parcs Nationaux deas États-Unis'', éditions Artis-Historia, 1977, p.75</ref> el presidente estauxunidense [[Ulysses Grant]] robló'l decretu creando'l «Yellowstone National Park»<ref> (n'inglés) lien web|titre = History & Culture|éditeur= National Park Service| date = 25 de xunetu de 2006 | url =http://www.nps.gov/gegr/historyculture/index.htm</ref> col fin de crear un llugar llibre d'esplotación mercantil, dedicáu al prestu del pueblu». El valle Hayden toma'l so nome d'esti xeólogu.<ref>Sylvio Acatos, Maximilien Bruggmann, ''Parcs Nationaux deas États-Unis'', éditions Artis-Historia, 1977, p. 19.</ref>
 
=== Los principios del parque ===