Diferencies ente revisiones de «Dadaísmu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m correiciones |
||
Llinia 64:
[[Duchamp]], Picabia, [[Mina Loy]], Jean Crotti, como europeos refuxaos, xuntu colos estauxunidenses [[Man Ray]], [[Beatrice Wood]], Morton Schamberg, [[Elsa von Freytag-Loringhoven]], Florine Stettheimer otros dan vida al Dadaísmu neoyorquín.
[[Duchamp]] llegó de París a Nueva York con un regalu
{{cita|...basar nuna reacción d'indiferencia visual, cola total ausencia de bon o mal gustu... de fechu una completa anestesia...|Duchamp}}
Llinia 79:
En marzu de 1915 naz la revista 391 por Picabia y Stieglitz. El nome de la revista haber tomáu del númberu de la casa ocupada por una galería d'arte na Quinta Avenida. La revista pon sobre la mesa les idees del antiarte: una absoluta falta de respetu por tolos valores, lliberación de tolos convencionalismos social y moral y destrucción de too aquello que se conoz como arte. Pa Duchamp y Picabia l'arte ta muertu; el Dadaísmu quería la desintegración de la realidá y los ready-mades nun son arte, sinón antiarte.
El Dadaísmu en Nueva York va tener un importante sofitu del fotógrafu [[Alfred Stieglitz]], el so [[galería 291]] y la so revista [[Camera Work]]. Pa Stieglitz y el grupu de mozos fotógrafos qu'apiguró sol movimientu conocíu como [[Photo Secession]], la fotografía podía ser tamién vista y fecha como arte, y non a cencielles como un mediu de reproducir la realidá. Asina, Stieglitz convertir n'unu
== El Dadaísmu n'Alemaña ==
|