Diferencies ente revisiones de «Asturianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"N.º" +"Nᵘ, -"<sup>u</sup>" +"ᵘ"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 15:
Asina, nun ye fasta'l sieglu XVII que nun apaez el primer autor modernu con nome ya obra conocíos [[Antón de Marirreguera]]. A elli sígui-y [[Bernaldo de Quirós|Francisco Bernaldo de Quirós]], del que numai llegó fasta güei'l poema "El Caballu".
 
Llueu del sieglu XIX dase un resurdimientu del asturianu que concuaya cola actitú amosada por [[Gaspar Melchor de Xovellanos]] (1744-1811) que reconocía la vitalidá del “dialeutu d'Asturies” ya entamaba, ente otros proyeutos, un diccionariu. En 1839 el que foi gran amigu d'él [[Xosé Caveda y Nava]] (1796-1882), iguaba la so ''Colección de Poesías en DialectoDialeuto Asturiano'' que diba ser el primer llibru imprentáu nesta llingua.
 
Nel sieglu XIX rexístrense los primeros intentos d'escribir n'asturianu codificáu: en 1869 [[Xuan Junquera Huergo]] finaba una ''Gramatica Asturiana'' xera fundamental que nun llegó a editase. En 1891 [[Apolinar Rato y Hevia]] espublizaba'l ''Vocabulario de palabras y frases bables que se hablaron antiguamente y de las que hoy se hablan en el Principado de Asturias''.
Llinia 33:
== Familia llingüística y carauterístiques xenerales ==
[[Archivu:Academia de la Llingua Asturiana 1.jpg|thumb|right|300px|Sede de l'[[Academia de la Llingua Asturiana]] n'[[Uviéu]].]]
[[Indoeuropéu|Indoeuropea]], itálica, romance, [[iberorrománicu|iberorrománica]]. Forma parte del subgrupu nomáu [[Dominiu llingüísticu astur|ástur]]. Tien como dialectosdialeutos internos tamién al nomáu [[montañés]] y [[Estremeñu (dialeutu)|estremeñu]].
 
Les carauterístiques xenerales y comunes a les fales del subgrupu [[Dominiu llingüísticu astur|ástur]] son:
Llinia 39:
# Ye dable que'l trazu más carauterísticu que define fonéticamente al dominiu llingüísticu asturlleonés seya l'enclín al piesllu de les vocales átones finales: ''lleñi'', ''nuechi'', ''baxu'', ''llechi'', y non finales: ''firida'', ''vicín'', ''vixigu'', ''custiella'', ''mulín'', ''furmiga'', etc. El piesllu masivu que reduz a a/u/i el vocalismu átonu produzse en tol dominiu asturlleonés y espárdese con particular fuercia pa les fales de transición col [[castellanu]]: [[estremeñu]] (''ñubi'', ''grandi'', ''libru'', ''ḥuerti'') na [[fala del Rebollal]] (''nochi'', ''ḥoci'' 'foz', ''mesmu'') y [[cántabru]] (''lus poblis'', ''lus hombris'', ''yo triji'', ''bebi tu'', ''ḥuenti'', ''tardi'', ''lechi'')<ref>X. Lluis G. Árias. 1974. ''El habla de Teberga, sincronía y diacronía'' en Archivum nᵘ XXIV. pgs. 5-330. Ed. Universidad de Oviedo</ref>. Sin embargu, pal asturianu la ALLA tien normativizau l'usu de les formes etimolóxiques: ''nueche'', ''lleche'', ''vecín'', ''molín'', ''costiella'', etc.
# Palatalización de la inicial /L-/. ''lleche'', ''llingua'', ''lluna'', ''llosa'', ''llabor''. Ye aquesti'l trazu común a toles faces del asturianu que llu dixebra mesmo del gallegu que del castellanu y fales de transición.
# Caltenimientu del fonema inicial /F/ llatín que nel dialectudialeutu oriental llo fai de xeitu aspiráu, /h~x/: ''fégadu''/''ḥégadu'', ''afogar''/''aḥogar'', ''fema''/''ḥema''.
# Resultáu de palatal /j/ viniente de -LY- y -C'L- latinos, nun siendo nel dialectudialeutu [[mirandés]] (que presenta /ʎ/ y nes faces B y D d'occidente (que presenten /tʃ/): ''muyer'', ''abeya'', ''fueya'', ''güeyu''.
# Soluciones en fonema prepalatal fricativu sordu /ʃ/ pa los grupos latinos -ss-, /d/+yod, -x- (/ks/): ''coxu'', ''xatu'', ''baxu''. Mesmu resultáu pa los grupos /IU/, /GI/, /GE/ nun siendo nel dialeutu asturianu oriental: ''xugu''/''ugu'', ''xuntar''/''untar'', ''xelu''/''elu'', ''xema''/''ema'', ''muxir''/''muir''.
# Resultáu palatal en tol dominiu asturianu pa los grupos CL-, PL- FL- (y BL-, GL-) inda que con diferente materialidá fonética (ll~ḷḷ y ch). ''llave'' (< clavem), ''llover'' (< plovere), ''llama'' (< flammam), ''llande'' (< glandem).
Llinia 309:
|}
 
=== Grafíes dialectalesdialeutales ===
 
* El dígrafu '''[[ḷḷ]]''' (ḷḷ [[che vaqueira|vaqueira]]) emplégase pa representar dellos sones consideraos variedas del [[fonema]] {{IPA|/ʎ/}}, principalmente n'asturianu occidental (''ḷḷingua'').