Diferencies ente revisiones de «Idioma celtíberu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- a. C. + e.C. )
m Preferencies llingüístiques
Llinia 16:
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües hispanu-céltiques|Celta hispánicu]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Celtíberu'''
|dialectodialeuto =
|escritura = [[Escritura celtibérico]]
|cooficial =
Llinia 68:
* IE '''*l̥ > li''': Realización vocálica de la sonante líquida en grau cero l̥ > li ante oclusivo: El xentiliciu ''litanokum'' formáu sobre ''litanos'' ‘anchu, ampliu’ < *pl̥tH-nos. Galu ''Litana''.
 
* Formación del comparativu en ''-ais/-is'' y del superlativu en ''-aisam/-isam'' frente a los dialectosdialeutos occidental y céltico de [[Beturia]] que formen el comparativu en ''-is'' y el superlativu en ''-am''. Exemplos: āku ‘rápidu". āk-ais-vos ‘bien rápido’: ''Akaizos'' (galu ''Akisos'')/ segos ‘fuerza, victoria". seg-ais-a ‘la bien fuerte’: ''Sekaiza'' (celta común ''Segisa'') / ''letos'' ‘anchu". let-aisama ‘la bien 'ancha": ''Letaisama'' (celta común ''Letisama'').
 
* El celtíberu presenta un [[pronome relativu]] ''-ios'' dafechu tornáu (como faía, por casu, el [[Áticu (dialectudialeutu)|griegu áticu]]), que nun se caltién en nenguna de les otres llingües céltiques, y, amás de la yá nomada ''kue'', 'y', ((en [[llatín]] ''que'', [[Áticu (dialectudialeutu)|griegu áticu]] ''te'' ({{lang|grc|τε}})), les partícules ''nekue'', ‘nin’ (en [[llatín]] ''neque'' y en [[Áticu (dialectudialeutu)|griegu áticu]] ''mēte'' ({{lang|grc|μήτε}}) < ''mē'' ({{lang|grc|μή}}) ‘non’ + ''te'' ‘y’ < IE ''*kwe''), y ''ve'', ‘o’ (en [[llatín]] ''-ve'' y griegu áticu ''ē'' ({{lang|grc|ἤ}}) < Proto-Griegu ''*ē-we'').
 
* Formación del [[suxuntivu]] en '''s''', ''gabiseti'' (‘tome’) ([[irlandés antiguu]] ''gabid''), ''robiseti'', ''auseti'' (comparar col [[idioma umbru|umbru]] ''ferest'' ‘faiga’ or [[griegu antiguu]] ''deiksēi'' ({{lang|grc|δείξῃ}}, aorist subj.) / ''deiksei'' ({{lang|grc|δείξει}}, futuru indicativu) (‘(lo que) amuese’).
Llinia 192:
Coles mesmes el dativu en plural sería -b-..
 
El [[plural]] del celtíberu ye reflexu del indoeuropéu ''-*ye'' o, dacuando siguiendo'l desenvolvimientu posterior de dellos dialectosdialeutos europeos del propiu indoeuropéu atopamos plurales procedentes de ''*-oi''. Esto manifiesta una flexón nominal bastante típica pa una llingua indoeuropea. Namái atopamos una estraña terminación de singular en ''-o'' que raramente apaez nes llingües indoeuropees.
 
Al respective de la [[conxugación]], anque solamente identificáronse nes inscripciones celtíberes dos [[verbu|verbos]], nellos reparar claramente terminaciones típiques indoeuropees: ''-t'' ([[llatín]] ''-t'', [[Griegu antiguu|griegu]] ''-ti'') pa la tercer persona del singular y ''-nti'' (llatín ''-nt'', griegu ''-nti'', [[sánscritu]] ''-nti'') pa la tercera del plural.
Llinia 204:
[[Archivu:Botorrita 1.jpg|thumb|300px|[[Bronce de Botorrita|Bronce de Botorrita I]] ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]). Signario oriental.]]
{{AP|Bronce de Botorrita}}
Los [[Bronce de Botorrita|bronces de Botorrita]] son cuatro plaques de [[bronce]] inscrites, procedentes del [[xacimientu arqueolóxicu|xacimientu]] del Cabezo de les Mines ([[Botorrita]], [[Zaragoza]]). La primera, la tercera y la cuarta contienen testos en llingua y [[escritura celtibérico]] (variante oriental), ente que la segunda contién un testu en [[latín|lengua]] y [[alfabetu llatinu|escritura llatino]] que contién la sentencia d'un xuiciu celebráu'l quince de mayu del 87 e.C. en [[Contrebia Belaisca]], razón pola que s'identifica'l xacimientu del Cabezo de les Mines con esta ciudá. El conteníu del primer bronce ye menos precisu, pero suponse que tamién tendría de ser un testu llegal. El tercer bronce ye'l testu paleohispánico de mayor llargor, anque'l so conteníu ye básicamente una llarga llista de fórmules onomástiques nes que s'identifica a unes 250 persones. El cuartu bronce ta bien estazáu, pero ta na llinia del primeru. Los cuatro bronces atópense anguaño depositaos nel [[Muséu de Zaragoza]]. Un exemplu de la trescripción d'unu d'estos bronces ye la siguiente:
 
{{Cita|'''