Diferencies ente revisiones de «Idioma celtíberu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- a. C. + e.C. ) |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 16:
[[Llingües hispanu-céltiques|Celta hispánicu]]<br />
'''Celtíberu'''
|
|escritura = [[Escritura celtibérico]]
|cooficial =
Llinia 68:
* IE '''*l̥ > li''': Realización vocálica de la sonante líquida en grau cero l̥ > li ante oclusivo: El xentiliciu ''litanokum'' formáu sobre ''litanos'' ‘anchu, ampliu’ < *pl̥tH-nos. Galu ''Litana''.
* Formación del comparativu en ''-ais/-is'' y del superlativu en ''-aisam/-isam'' frente a los
* El celtíberu presenta un [[pronome relativu]] ''-ios'' dafechu tornáu (como faía, por casu, el [[Áticu (
* Formación del [[suxuntivu]] en '''s''', ''gabiseti'' (‘tome’) ([[irlandés antiguu]] ''gabid''), ''robiseti'', ''auseti'' (comparar col [[idioma umbru|umbru]] ''ferest'' ‘faiga’ or [[griegu antiguu]] ''deiksēi'' ({{lang|grc|δείξῃ}}, aorist subj.) / ''deiksei'' ({{lang|grc|δείξει}}, futuru indicativu) (‘(lo que) amuese’).
Llinia 192:
Coles mesmes el dativu en plural sería -b-..
El [[plural]] del celtíberu ye reflexu del indoeuropéu ''-*ye'' o, dacuando siguiendo'l desenvolvimientu posterior de dellos
Al respective de la [[conxugación]], anque solamente identificáronse nes inscripciones celtíberes dos [[verbu|verbos]], nellos reparar claramente terminaciones típiques indoeuropees: ''-t'' ([[llatín]] ''-t'', [[Griegu antiguu|griegu]] ''-ti'') pa la tercer persona del singular y ''-nti'' (llatín ''-nt'', griegu ''-nti'', [[sánscritu]] ''-nti'') pa la tercera del plural.
Llinia 204:
[[Archivu:Botorrita 1.jpg|thumb|300px|[[Bronce de Botorrita|Bronce de Botorrita I]] ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]). Signario oriental.]]
{{AP|Bronce de Botorrita}}
Los [[Bronce de Botorrita|bronces de Botorrita]] son cuatro plaques de [[bronce]] inscrites, procedentes del [[xacimientu arqueolóxicu|xacimientu]] del Cabezo de les Mines ([[Botorrita]], [[Zaragoza]]). La primera, la tercera y la cuarta contienen testos en llingua y [[escritura celtibérico]] (variante oriental), ente que la segunda contién un testu en [[latín|lengua]] y [[alfabetu llatinu|escritura llatino]] que contién la sentencia d'un xuiciu celebráu'l quince de mayu del 87 e.C.
{{Cita|'''
|