Diferencies ente revisiones de «Llingües indoeuropees»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 70:
 
==== Iraniu modernu ====
Güei fálase en diverses variedaes dialectalesdialeutales nuna estensa zona qu'inclúi Irán, Afganistán y delles repúbliques de l'antigua [[Xunión Soviética]].
 
=== Delles carauterístiques fonétiques ===
Llinia 84:
=== Variedaes del griegu ===
 
Ya dende'l sieglu VIII e.C. conservamos testos escritos en delles variantes griegues. Ente los sos dialectosdialeutos distinguimos como principales grupos l'[[griegu arcado-xipriota|arcado-xipriota]], [[griegu eoliu|eoliu]], [[griegu doriu|doriu]], [[griegu del noroeste]] y [[griegu xónico-áticu|xónico-áticu]], amás de variedaes propies de la llingua escrita como'l [[griegu homéricu]].
 
Los dialectosdialeutos van perdiéndose col tiempu, yá nel sieglu V e.C. l'áticu como llingua de la escritura ta mui espardíu y na dómina d'[[Alexandru'l Grande]] espárdese l'usu del [[griegu koiné]] a mou de lingua franca, qu'enterrará los dialectosdialeutos falaos hasta entoncies.
 
Cola fundación de [[Constantinopla]] falamos del [[griegu bizantín]], procedente d'esta koiné anterior, tamién llamáu griegu medieval. Nel sieglu XVI vuelven a apaecer testos de lliteratura popular en [[griegu modernu]], actual llingua oficial del país tres tener sío xebrada nuna versión más artificial y arcaizante ([[katharevousa]]) y una versión más axustada a la llingua falada ([[dimotikí]]).
Llinia 146:
 
==== Baxoalemán ====
El baxoalemán ye'l conxuntu de variedaes llingüístiques del norte nun afeutaes pola segunda rotación consonántica. Tenemos testimonios dende'l sieglu IX. D'ésti forma parte'l [[Idioma neerlandés|neerlandés]] (llamáu tamién holandés o flamencu) del que tenemos documentación dende'l sieglu XII y el antiguu saxón, que produxo testos lliterarios como'l poema de [[Heliand]] (s. IX). D'él deriven güei el neerlandés modernu y los dialectosdialeutos alemanes nomaos ''Plattdeutsch''.
 
==== Frisón ya inglés ====
Llinia 194:
 
=== Delles carauterístiques fonétiques y gramaticales ===
* El sistema d'oclusives acabó en dos: nos dialectosdialeutos centrales una distinción entre oclusives sonores, sordes y sordes aspiraes y nos dialectosdialeutos periféricos ente oclusives aspiraes y non aspiraes (ya sían sordes o sonores, según la variante).
* La declinación nominal distingue seis o siete casos (nominativu, xenitivu, dativu, acusativu, ablativu, instrumental y locativu).
* La gramática tenía en principiu muncho más en común cola griega, pero darréu foi averándose a la turca.
Llinia 204:
Los albaneses son mentaos per primera vegada en testos bizantinos del sieglu XI y los primeros testos que conservamos nesta llingua daten del XV d.C. Nel sieglu XVII apaez yá un diccionariu llatín-albanés y un catecismu. Del sieglu XIX tenemos tornes relixoses y cuentos populares escritos en diveros alfabetos. Nel añu 1909 adoptóse definitivamente'l llatín.
 
Actualmente ye faláu n'[[Albania]], [[Kosovo]] y zones fronterices de Macedonia y Grecia. Distínguese nél dos dialectosdialeutos: el tosko al sur y el guego al norte.
 
=== Delles carauterístiques fonétiques y gramaticales ===
Llinia 217:
 
=== Lituanu ===
Tenemos documentación del [[Idioma lituanu|lituanu]], faláu en Lituania, dende'l sieglu XVI gracies a obres relixoses y lírica oral. Desendolcóse una gran lliteratura nacional nos sieglos XVIII y XIX. Tien dos variedaes dialectalesdialeutales: el baxu lituanu o zemaíticu y l'altu lituanu o aukstaíticu, del que deriva'l lituanu contemporaneu.
 
=== Letón ===