Diferencies ente revisiones de «Reinu del Ponto»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 174:
[[Archivu:Dionysos Horai Louvre MR720.jpg|thumb|250px|left|Relieve griegu, un exemplu d'arte [[Períodu helenísticu|helenísticu]]. La mayoría de los artistes del Ponto fueron griegos de les colonies de [[Asia Menor]].]]
 
La cultura del Reinu del Ponto foi una síntesis ente la civilización irania y l'helénica, calteniendo elementos de la [[Imperiu Aqueménida|dómina persa]] ya introduciendo otros nuevos procedentes del helenismu. Hubo una evolución gradual escontra esti postreru. Especular con que, al nun tener una llingua propia, falábase una amplia variedá de [[Llingües anatolias|llingües procedentes de delles rexones de Anatolia]], [[Idioma armeniu|armeniu]], [[Idioma cario|cario]], [[Idioma frigio|frigio]], [[Griegu antiguu|griegu]], [[Idioma gálata|gálata]], [[idioma trepo|trepo]], [[idioma liciu|liciu]], [[idioma pisidio|pisidio]], [[Idioma sidético|sidético]] o [[Idioma traciu|traciu]].<ref>[http://www.geocities.com/linguaeimperii/listlanguage_ye.html LINGVÆ·IMPERII Llingües por provincies y territorios (ver mapes del imperiu)]</ref> Sicasí, a partir del [[sieglu III a. C.|sieglu III&nbsp;a.&nbsp;C.]] la rexón considérase bien helenizada, polo que ye probable que'l griegu fora entós l'idioma predominante.<ref>[[Plinio el Viejo]], en ''[[Naturalis Hestoria]]'' vii.24. Fai referencia a que Mitrídates VI, falaba les 22 llingües que se falaben nos sos dominios.</ref><ref> [http://www.geocities.com/linguaeimperii/Balkanic/balkanic_ye.html Anatolia, Llingües Balcániques]</ref> Ye posible que los descendientes de l'aristocracia persa utilizaren el [[persa antiguu]], un dialectudialeutu [[Llingües iranies|iraniu]] de la caña suroccidental, emparentada col [[Media (Oriente Mediu)|medo]], perteneciente a la noroccidental.<ref>Cowley, A. (1923): ''Aramaic Papyri of the Fifth Century B.C.'', Clarendon Press, pp. 248-271; Tavernier, J. (2001): "An Achaemenid Royal Inscription", ''JNES'' 60 n. 3.</ref>
[[Archivu:Mithridates VI of Pontus.jpg|thumb|200px|[[Mitrídates VI]]. [[Tetradracma]] de plata del añu [[75 a. C.|75&nbsp;a.&nbsp;C.]] Una amuesa clara de la helenización del Ponto, una imitación de les semeyes de [[Alexandru Magnu]]. ([[Muséu Británicu]], Londres)]]
{{AP|Mitraísmo}}