Diferencies ente revisiones de «Valencianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-allí +ellí )
m Preferencies llingüístiques
Llinia 36:
El valencianu ye fonte de controversia, al considerar dellos sectores valencianos que se trata d'una llingua estremada del catalán.
 
Según l'Estatutu d'Autonomía de la Comunidad Valenciana l'idioma valencianu ríxese pola normativa de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]],<ref>http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf</ref> que parte de la tradición lexicográfica, lliteraria, y la realidá llingüística xenuina valenciana, según la normativización consolidada, a partir de les llamaes Normes de Castellón.<ref>http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1998-24262</ref> Mientres que nos llugares fuera del ámbitu valencianu y murcianu onde se fala esta llingua ríxese pola normativa del [[Institut d'Estudis Catalans]], anque nel casu de les Islles Baleares la sección filolóxica de la Universidá de les Islles Baleares, órganu consultivu del Gobiernu balear, adapta esa normativa al marcu dialectaldialeutal del archipiélagu.
 
== Aspectos históricos, sociales y culturales ==
Llinia 167:
}}
 
== DialectosDialeutos ==
[[Archivu:Subdialectes del valencià ast.svg|thumb|400px|Mapa de los dialectosdialeutos del valencianu]]
El valencianu ye notable pola so uniformidá y les variantes dialectalesdialeutales nun son demasiáu diverxentes nin comprometen la comprensión mutua. La división dialectaldialeutal usada anguaño, pal conxuntu de la llingua, ye la que Manuel Milá y Fontanals propunxo yá nel añu 1861: el bloque dialectaldialeutal oriental y el bloque dialectaldialeutal occidental. Anque nel casu del valencianu, la mayoría de subdialeutos pertenecen al bloque dialectaldialeutal occidental, cola esceición de la variante del catalán salat, faláu en [[Tárbena]] y na [[Vall de Gallinera]], que fai que les mayores discrepancies afecten sobremanera a la fonética y a pequenes variantes morfolóxiques y léxiques. Les zones d'usu de cada dialeutu nun se pueden llendar con exactitú porque ente unu y otru siempres hai una franxa de transición, más o menos amplia. Ateniéndose a ello, la llingua valenciana puede estremase en dellos dialectosdialeutos:
'''DialectosDialeutos de transición''':
* [[Valencianu de transición]] o ''Tortosí'', faláu nes comarques del norte llendantes con Cataluña y nes [[Tierres del Ebru]] [[Cataluña|catalanes]].
 
'''DialectosDialeutos propiamente valencianos''':
* [[Valencianu castellonenses]], faláu nel restu de comarques de la [[provincia de Castellón]]
* [[Valencianu apitxat]], faláu nes comarques del [[Camp del Túria]], [[Camp de Morvedre]], l'[[Horta de València]] y el norte de la [[Comarca de la Ribera|Ribera]].
Llinia 206:
* Nun ensordecer les sibilantes sonores sacantes ciudaes como [[Xàtiva]] o [[Gandia]].
* Mantener la /v/ o la /r/ finales.
* El vocalismu tien [[armonía vocálica]] que cambia l'articulación de la /a/ final en dirección a "o abierta" o "e abierta" cuando estes vocales aparecen en posición tónica: dona > ['dɔnɔ], terra > ['tɛrɛ]. L'armonía vocálica tamién s'esparde pelos otros dialectosdialeutos meridionales y nun se desconoz na zona central y castellonense.
* Caltién les consonates xeminaes o dobles "tl" /ll/ y "tn" /nn/.
* Los pronomes débiles caltiénense reforzaos (''et, em, es, en'').