Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo verbu "dirixir"
m correiciones
Llinia 44:
[[Archivu:Thatcher-loc.jpg|thumb|right|upright|Margaret Thatcher, [[líder de la oposición]], 18 de setiembre de 1975.]]
 
Mientres 1973, el gobiernu de Heath siguió esperimentando dificultaes colos [[crisis del petroleu de 1973|embargos de petroleu]] y les demandes sindicales por aumentos salariales, lo que finalmente llevó a la so derrota nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de febreru de 1974|eleiciones xenerales de febreru de 1974]].<ref name="Reitan-p15"/> Los llaboristes formaron un gobiernu minoritariu col que ganaron con un estrechu marxe les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu d'ochobre de 1974|eleiciones xenerales d'ochobre de 1974]] y provocaron que la continuidá del lideralgu de Heath nel Partíu Conservador poner en dulda. Primeramente, Thatcher nun foi vista como'l reemplazu obviu, pero darréu convirtióse nel so principal oponente cola promesa d'un nuevu empiezu.<ref name="Reitan-p16">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=16|sp=sí}}</ref> El so principal sofitu provieno d'elde los conservadores del [[comité 1922]]<ref name="Reitan-p16"/> y na primer vuelta de les eleiciones del partíu, llogró ganar a Heath, qu'arrenunció al so lideralgu.<ref name="Tories"/><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/talking_point/3183233.stm|títulu=Sir Edward Heath: Your tributes|fecha=21 de xunetu de 2005|fechaacceso=9 d'abril de 2012|obra=BBC News|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>«[http://nigeljonesblog.dailymail.co.uk/2012/04/time-for-a-new-airey-neave-to-save-the-tories-from-dismal-dave.html Time for a new Airey Neave to save the Tories from dismal Dave]» Mail Online, 29 d'abril de 2012. Consultáu'l 18 de mayu de 2012.</ref> Na segunda vuelta ganó al candidatu preferíu de Heath por que lo asocediera, [[William Whitelaw (Políticu)|William Whitelaw]], y convirtióse na líder del partíu'l 11 de febreru de 1975;<ref>«[http://www.buzzle.com/articles/timeline-of-margaret-thatcher.html Timeline of Margaret Thatcher]» Buzzle.com. Consultáu'l 18 de mayu de 2012.</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=102452|títulu=Press Conference after winning Conservative leadership (Grand Committee Room)|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaacceso=9 d'abril de 2012|idioma=inglés|fecha=12 de febreru de 1975|obra=Margaret Thatcher.org}}</ref> más tarde escoyó a Whitelaw como vice primer ministru.<ref>{{Cita web|título=Thatcher leads tributes to Whitelaw|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/382862.stm|obra=BBC News|fechaacceso=18 de mayu de 2012|idioma=inglés|fecha=1 de xunetu de 1999}}</ref> Heath permaneció en disputa con Thatcher hasta la so muerte, polo qu'él y munchos d'el so siguidores acusar de «desllealtá» por habese engarráu a Heath.{{harvnp|Cuenca Toribio|2000|p=163|sp=sí}}<ref>{{Cita web|título=For British Tories, a Private Feud Goes Public|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=940DE0DC173CF936A15754C0A96Y948260|obra=New York Times|fechaacceso=9 d'abril de 2012|idioma=inglés|fecha=25 de xunetu de 1988|apellíos=Weinraub|nome=Bernard}}</ref>
 
Thatcher empezó a asistir regularmente a delles xintes nel [[Institute of Economic Affairs]] (IEA), un ''[[think tank]]'' fundáu pol magnate [[Antony Fisher]], un discípulu de [[Friedrich von Hayek]]; yá visitara'l IEA y lleera les sos publicaciones dende empiezos de la década de 1960. Ende foi influyida poles idees de [[Ralph Harris]] y [[Arthur Seldon]], y pasó a convertise na cara del movimientu económicu opuestu al [[Estáu del bienestar]] basáu nel [[keynesianismo]] que, d'alcuerdu a la so ideoloxía, taba debilitando a Gran Bretaña. Los panfletos del institutu proponíen menos alministración, impuestos más baxos y mayor llibertá pa los negocios y el consumidores.{{harvnp|Beckett|2010|loc= capítulu 11|sp=sí}}
Llinia 124:
 
[[Archivu:Margaret Thatcher (1983).jpg|thumb|left|190px|Margaret Thatcher en 1983.]]
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |fechaacceso=10 d'abril de 2012|autor=CNN|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080703072749/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/|fechaarchivo=3 de xunetu de 2008|idioma=inglés|obra=CNN.com}}</ref> Namái'l 39&nbsp;% d'elde los trabayadores sindicalizados votaron polos llaboristes nes eleiciones xenerales de 1983.<ref>{{cita noticia |apellíos=Revzin |nome=Philip |títulu=British Llabor Unions Begin to Toe the Line, Realizing That the Times Have Changed |obra=Wall Street Journal |fecha=23 de payares de 1984|idioma= inglés}}</ref> D'alcuerdu a la [[BBC]], Thatcher «llogró destruyir el poder de los sindicatos por casi una xeneración».<ref name="bbcstrike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3067563.stm|títulu=Enemies within: Thatcher and the unions|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|apellíos=Wilenius|nombre=Paul|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20&nbsp;000 de los 187&nbsp;000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nombre=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25&nbsp;years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu de [[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=6 de marzu de 2004|apellíos=Hannan|nombre=Patrick|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jones">{{cita noticia|nome=Alan|apellido=Jones|títulu=A History of the Miners' Strike|obra=Press Association National Newswire|fecha=3 de marzu de 2009|idioma= inglés}}</ref> Thatcher negar a cumplir les demandes de los sindicatos y comparó les disputes colos mineros col conflictu de les Malvines, al declarar nun discursu en 1984: «Tuvimos que lluchar col enemigu nel esterior nes Malvines. Siempres tenemos que tar alerta del enemigu internu, que ye más malo de combatir y más peligrosu pa la llibertá».{{harvnp|Khabaz|2007|p=226|sp=sí}} Dempués d'un añu en fuelga, en marzu de 1985, el líder del NUM venció ensin llograr nengún alcuerdu. El costu pa la economía foi envaloráu en siquier 1500 millones de llibres y la fuelga foi responsable en gran parte de la cayida de la [[llibra esterlina]] frente al [[dólar estauxunidense]].<ref name="Harper">{{cita noticia|apellíos=Harper |nome=Timothy |títulu=Miners return to work today. Bitter coal strike wrenched British economy, society |obra=Dallas Morning News |fecha=5 de marzu de 1985 |páxina=8|idioma= inglés}}</ref> En 1985 el gobiernu cerró 25 mines de carbón y pa 1992, la cifra yá xubía a 97;<ref name="pits-closed"/> aquelles que permanecieron actives fueron privatizaes en 1994.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/3531819.stm|títulu=UK Coal sees loss crumble to £1m|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=4 de marzu de 2004|autor=BBC News|obra=BBC|idioma=inglés}}</ref> El zarru eventual de les 150 mines de carbón, magar que non toes perdíen más dineru del que producíen, resultó na perda de 10&nbsp;000 empleos y l'efectu económicu afaró comunidaes enteres.<ref name="pits-closed">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3514549.stm|títulu=Watching the pits disappear|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|obra=BBC|autor=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Llee">{{cita noticia|apellíos=Lee |nome=Adrian |títulu=King Coal |obra=Daily Express |fecha=9 d'avientu de 2008 |páxines=20–21|idioma= inglés}}</ref> Los mineros contribuyeren a la salida de Heath del poder, polo que Thatcher taba dispuesta a trunfar no qu'él falló. La so estratexa de preparar provisiones de combustibles, el nomamientu de [[Ian MacGregor]] como líder non sindicalizado de la NCB, y l'entrenar y fornir afechiscamente a la policía pa reaccionar ante les protestes, finalmente contribuyó a la so victoria.{{harvnp|Marr|2007|p=411|sp=sí}}