Diferencies ente revisiones de «Aeropuertu Internacional Rafael Núñez»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"administrativamente" +"alministrativamente"
m Iguo testu: -"aéreu" +"aereu"
Llinia 40:
Dende 1996 ye alministráu so la figura de concesión pola Sociedá Aeroportuaria de la Mariña S.A. (SACSA), empresa colombiana que cunta cola esperiencia y teunoloxía del so sociu operador d'España [[AENA]]
 
Delles aerollinies como: [[Avianca]], [[Copa Airlines Colombia]], [[Spirit Airlines]], [[Delta Air Lines|Delta Airlines]] y [[KLM Royal Dutch Airlines|KLM]] tienen vuelos dende ésti terminal aéreuaereu escontra ciudaes de Norte, Centru, Suramérica y Europa.
 
== Historia ==
Llinia 47:
A finales de 1919 los empresarios, unu cartagenero, Nemesio De la Espriella, y unu antioqueño, Guillermo Echavarría establecieron negociaciones pa importar un avión francés de los producíos pola casa ''Farman d'Aviación'', col únicu inconveniente que l'avión llegó a Cartaxena desarmáu y en caxes.
 
D'una vegada dar# en construyir un hangar de palmes nos terrenes de Bocagrande, que nesi entós yera una simple península cubierta de manglares, iconos y dalgunes qu'otra residencia campestre. L'hangar tenía les siguientes especificaciones: 30 [[metro|m]] de Boca, cola particularidá que podía salise n'hidroavión de la badea y per tierra nos aviones de ruedes, d'ellí dase entamu en 1920 a la ''Compañía Colombiana de Saléu AéreuAereu''.
 
El 22 de febreru de 1920 realízase vuelu de corréu con destín a Barranquilla causó tanta sorpresa, qu'una selmana más tarde yá se taben asitiando na arenosa les primeres piedres pa la construcción del aeródromu nacional colombiana según el so deséu d'importar un nuevu avión, El Goliat, bautizáu ''Barranquilla''.
 
En 1920 establezse'l primer aeropuertu de Cartaxena alcontráu nun terrén de Bocagrande que pertenecía a la ''Compañía Colombiana de Saléu AéreuAereu''. Nesti aeropuertu'l 26 de xineru de 1928, Cartaxena recibe'l más grande pioneru de los vuelos trasatlántico: [[Charles Lindbergh]], quien al mandu de la so nave “[[Spirit of Saint Louis]]” aterriza nél.
 
En 1930 inaugúrase un nuevu aeródromu na islla de Manzanillo que perteneció la compañía “SCADTA”, Sociedá Colombo – Alemana de Tresporte AéreuAereu. Más tarde nel añu de 1939 SCADTA camuda de razón social y pasa a llamase [[Avianca]], abreviación de Aerovías Nacionales de Colombia.
 
En 1947 apaez “LANSA” quien s'alluga en Crespo, y constrúi dos pistes d'aterrizaxe; una principal de 1600 m de llargor y otra pa vientos cruciaos de 930 [[metro|m]] de llargor, nesi momentu preséntase Cartaxena la situación de dos aeropuertos, pero nos años 50 “LANSA” viende les instalaciones a Avianca que cierra les sos operaciones en Manzanillo y treslládase a Crespo.