Diferencies ente revisiones de «Aviación comercial»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Iguo testu: -"aéreu" +"aereu" |
||
Llinia 1:
{{otros usos|avión comercial}}
La '''aviación de tresporte regular comercial''' ye una actividá que faen les compañíes aérees, yá sían éstes grandes o pequenes, dedicaes al [[tresporte
== Importancia ==
Llinia 7:
== Hestoria internacional ==
La hestoria de l'aviación comercial forma parte evidentemente de la [[Hestoria de l'aviación]], y remóntase la so nacencia a los intres posteriores al llanzamientu de los primeros aviones y puede centrase nos alredor del añu [[1910]] por aciu el vuelu de los primeros aviones encargaos de faer el tresporte
=== Los años de la Segunda Guerra Mundial ===
L'anunciu de la [[Segunda Guerra Mundial]] produció un lapsus nel serviciu
=== La nacencia de l'aviación a reacción ===
[[File:Easyjet A319 G-EZEZ AMS 2016-09-04.jpg|thumb|EasyJet A319 en Amsterdam Schiphol.]]
Tal que puede pescudase l'empléu de motores a reacción llograron revolucionar el tresporte
Nos primeros intres de vuelu d'esti tipu d'avión xeneráronse delles resistencies escontra'l desenvolvimientu d'esti sistema de propulsión nos aviones comerciales, una y bones l'empléu d'altes temperatures nos sos motores, al altu índiz de consumu abarruntábase que tendríen una vida efectiva bastante más pequena que los [[turbohélice]]s, y esto a pesar de los sos de xuru ventaxoses prestaciones. Esti escepticismu fixo que les compañíes tuvieren que dedicar un esfuerzu pa establecer nueves midíes de caltenimientu de los aviones muncho más estrictes y de tener que contratar personal más cualificáu, amás de tener que construyir instalaciones más sofisticaes pa llevar a cabu esti trabayu. La introducción del motor a reacción supunxo un gran esfuerzu y tuvo que camudar munchos conceutos nel negociu del tresporte
La esistencia de los primeros aviones capaces de volar a reacción supunxeron que les compañíes aérees comerciales empezaren a emplegar esti tipu de motores nos sos aviones, la primera en faelo foi la [[British Overseas Aircraft Company]] (BOAC), que nel añu [[1952]] foi capaz volar col Comet de [[Londres]] a [[Johannesburgo]], faciendo paraes na ciudá de [[Roma]], [[Beirut]], etc. Naquellos primeros años, mientres el [[DC3]] volaba a 290km/h, el [[De Havilland Comet]] algamaba 772km/h, emplegando un escasu nivel de ruiu y bien poques vibraciones.
== El advenimiento de lleis y regulaciones ==
La espansión y empléu del espaciu
Nesa mesma fecha apruébase'l [[Alcuerdu de Tránsitu]] y el [[Alcuerdu de Tresporte]] que regulen los ocho [[Llibertaes del aire]]
Darréu, p'ameyorar y facilitar les operaciones de les aerollinies comerciales ente países recurrióse a una serie de trataos billaterales o multillaterales de tresporte
== Ver tamién ==
Llinia 31:
* [[Aeropuertu internacional]]
* [[Aeropuertu nacional]]
* [[Taxi
* [[Aviación]]
* [[Aviación xeneral]]
* [[Aviación militar]]
* [[Control de tráficu
* [[VOLMET]]
* [[Elementu unitariu de carga]]
* [[Reglamentación de l'aviación]]
* [[Asociación de Tresporte
* [[Federal Aviation Administration|FAA (Alministración norteamericana d'aviación civil)]]
* [[Tresporte]]
|