Diferencies ente revisiones de «Aviación comercial»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"aéreu" +"aereu"
Llinia 1:
{{otros usos|avión comercial}}
La '''aviación de tresporte regular comercial''' ye una actividá que faen les compañíes aérees, yá sían éstes grandes o pequenes, dedicaes al [[tresporte aéreuaereu]] bien de persones, bien de mercancíes, de manera regular, ye dicir con itinerariu.
 
== Importancia ==
Llinia 7:
 
== Hestoria internacional ==
La hestoria de l'aviación comercial forma parte evidentemente de la [[Hestoria de l'aviación]], y remóntase la so nacencia a los intres posteriores al llanzamientu de los primeros aviones y puede centrase nos alredor del añu [[1910]] por aciu el vuelu de los primeros aviones encargaos de faer el tresporte aéreuaereu de corréu, mientres la [[primer guerra mundial]]. En 1919 nacen les primeres compañíes aérees, qu'en los nuesos díes siguen volando nos cielos del mundu, son: [[KLM]] (Países Baxos) n'Europa y [[Avianca]] ([[Colombia]]) n'América, esta dio entamu nuna de les principales ciudaes de [[Colombia]], en [[Barranquilla]], esti postreru empezó col nome de SCADTA, Sociedá Colombo-Alemana de Tresporte AéreuAereu y dende 1940 llamóse Aerovías Nacionales de Colombia S.A., y dende 2006 Aerovias Del Continente Americanu S.A conocida internacionalmente como [[Avianca]]. Cabo destacar que nel añu [[1939]] la compañía [[PanAm]] yá faía rutes ente'l [[Océanu Atlánticu]] y el [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] tresportando de forma combinada pasaxeros y corréu, un exemplu d'aviación comercial d'estos primeros tiempos foi'l [[Boeing B40]] qu'operó ente [[San Francisco (California)|San Francisco]]-[[Chicago]] cuando la nueva compañía aérea Boeing Air Transport Inc., convirtiéndose na década de los [[años 1930|30]] na compañía líder d'esti serviciu por aciu el [[hidroavión]] denomináu Boeing 314 Clipper.
 
=== Los años de la Segunda Guerra Mundial ===
L'anunciu de la [[Segunda Guerra Mundial]] produció un lapsus nel serviciu aéreuaereu comercial n'[[Europa]] la situación de la guerra plantegaba munches alternatives y la [[aviación militar]] cobró una mayor relevancia y dalgunes de les compañíes punxeron toos, o la mayoría, de los sos recursos al serviciu del exércitu y la [[aviación militar]] de los respectivos países implicaos nel conflictu, delles compañíes cesaron les sos actividaes por completu asina se tien [[Air France]] que nel añu [[1940]] por cuenta de la ocupación de [[Francia]] otru casu foi'l de [[Greater Japanese Airways]] que cesó al arreyase [[Xapón]] na Guerra, otres compañíes como [[KLM]] siguieron operando n'otros continentes.
 
=== La nacencia de l'aviación a reacción ===
[[File:Easyjet A319 G-EZEZ AMS 2016-09-04.jpg|thumb|EasyJet A319 en Amsterdam Schiphol.]]
Tal que puede pescudase l'empléu de motores a reacción llograron revolucionar el tresporte aéreuaereu por completu, estos nuevos aviones dexaben volar a mayor velocidá (amenorgamientu de tiempos de vuelu) y emplegar mayores altitúes de vuelu (esto suponía evitar inclemencies atmósféricas), amenorgando lóxicamente los posibles incidentes que podríen retrasar vuelos y menguar el tiempu ente trayectos de [[Tokio]] a [[Londres]] que pasó de 85 hores a 36.
 
Nos primeros intres de vuelu d'esti tipu d'avión xeneráronse delles resistencies escontra'l desenvolvimientu d'esti sistema de propulsión nos aviones comerciales, una y bones l'empléu d'altes temperatures nos sos motores, al altu índiz de consumu abarruntábase que tendríen una vida efectiva bastante más pequena que los [[turbohélice]]s, y esto a pesar de los sos de xuru ventaxoses prestaciones. Esti escepticismu fixo que les compañíes tuvieren que dedicar un esfuerzu pa establecer nueves midíes de caltenimientu de los aviones muncho más estrictes y de tener que contratar personal más cualificáu, amás de tener que construyir instalaciones más sofisticaes pa llevar a cabu esti trabayu. La introducción del motor a reacción supunxo un gran esfuerzu y tuvo que camudar munchos conceutos nel negociu del tresporte aéreuaereu.
 
La esistencia de los primeros aviones capaces de volar a reacción supunxeron que les compañíes aérees comerciales empezaren a emplegar esti tipu de motores nos sos aviones, la primera en faelo foi la [[British Overseas Aircraft Company]] (BOAC), que nel añu [[1952]] foi capaz volar col Comet de [[Londres]] a [[Johannesburgo]], faciendo paraes na ciudá de [[Roma]], [[Beirut]], etc. Naquellos primeros años, mientres el [[DC3]] volaba a 290km/h, el [[De Havilland Comet]] algamaba 772km/h, emplegando un escasu nivel de ruiu y bien poques vibraciones.
 
== El advenimiento de lleis y regulaciones ==
La espansión y empléu del espaciu aéreuaereu a escala nacional y depués internacional fixo plantegar a un conxuntu de países la necesidá d'establecer lleis y regulaciones que dexen un tráficu aéreuaereu eficiente y seguro, esti convencimientu obligó a roblar convenios y protocolos internacionales que garantizaren la regularidá de los vuelos. D'esta forma'l [[7 d'avientu]] de [[1944]] roblóse La [[Convención de Chicago]] formándose la [[Organización d'Aviación Civil Internacional|OACI]] (Organización d'Aviación Civil Internacional) o '''ICAO''' en [[Idioma inglés|inglés]] roblada na actualidá por cincuenta y dos países.
 
Nesa mesma fecha apruébase'l [[Alcuerdu de Tránsitu]] y el [[Alcuerdu de Tresporte]] que regulen los ocho [[Llibertaes del aire]]
 
Darréu, p'ameyorar y facilitar les operaciones de les aerollinies comerciales ente países recurrióse a una serie de trataos billaterales o multillaterales de tresporte aéreuaereu civil y/o militar siguiendo la política de [[Cielos abiertos]]
 
== Ver tamién ==
Llinia 31:
* [[Aeropuertu internacional]]
* [[Aeropuertu nacional]]
* [[Taxi aéreuaereu|Aerotaxi]]
* [[Aviación]]
* [[Aviación xeneral]]
* [[Aviación militar]]
* [[Control de tráficu aéreuaereu]]
* [[VOLMET]]
* [[Elementu unitariu de carga]]
* [[Reglamentación de l'aviación]]
* [[Asociación de Tresporte AéreuAereu Internacional]] (IATA)
* [[Federal Aviation Administration|FAA (Alministración norteamericana d'aviación civil)]]
* [[Tresporte]]