Diferencies ente revisiones de «Fuercies Armaes de Turquía»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-tao miembru +Estáu miembru)
m Iguo testu: -"aéreu" +"aereu"
Llinia 116:
[[Turquía]] atopar nuna rexón de vital importancia y dificultá, con distintos réximes políticos, relixones, sistemes económicos y los poderes militares. Por cuenta de la so posición estratéxica, arrodiada pel mar Negru, y los mares Exéu y Mediterraneu, según la [[Balcanes]], el [[Cáucasu]] y el [[Oriente Mediu]], ye un puntu focal onde intersectan les llinies internacionales geoestratégicas y les rutes de los trés continentes del [[Vieyu Mundu]] ([[Europa]], [[Asia]] y [[África]]. Turquía, que controla los estrechos del [[Bósforo]] y de los [[Dardanelos]], tamién ta bien asitiada pal control del [[Canal de Suez]] y poro, del tráficu marítimu na rexón.
 
L'este y sudeste d'Anatolia son les rutes más curties per tierra y tresporte aéreuaereu a los vastos recursos enerxéticos nel Oriente Mediu. Los cambeos radicales tán teniendo llugar na rexón alredor de Turquía, y estos cambeos traen consigo importantes retos. Ente que les incertidumes nel conteníu y la duración d'estos cambeos siguen, Turquía caltién firme como un elementu d'estabilidá na rexón.
 
Nesta redolada d'incertidume, l'amenaza a la seguridá de Turquía yá nun ta compuesta namái de los distintos réximes y competencies militares na rexón, sinón tamién de la inestabilidá política, económica y social, los conflictos fronterizos, les lluches de poder y el terrorismu.
Llinia 140:
[[Archivu:F-35 Lightning-1.jpg|thumb|right|180px|Turquía robló un memorándum pa l'alquisición d'un conxuntu de 116+8 [[F-35|F-35A Lightning II]].]]
 
l'Exércitu de tierra turcu ye unu de los exércitos más grandes del mundu y el segundu más grande de [[OTAN]].<ref name=oymen/><ref name=economist/> L'exércitu turcu puede implementar un considerable cuerpu d'exércitu pa llevar a cabo operaciones conxuntes al curtiu plazu.<ref name="kuvvetyapisi">{{Cita web|url=http://tsk.mil.tr/eng/genel_konular/kuvvetyapisi.htm|títulu=Turkish Xeneral Staff|fechaacceso=2 de xineru de 2017|autor=|enlaceautor=|fecha=29 de xineru de 2009|idioma=|sitioweb=|editorial=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090129210513/http://tsk.mil.tr/eng/genel_konular/kuvvetyapisi.htm|fechaarchivo=29 de xineru de 2009}}</ref> El [[Exércitu]] puede llevar a cabo operaciones d'asaltu aéreuaereu con una capacidá d'elevación d'hasta seis batallones al empar, día y nueche.<ref name=kuvvetyapisi/>
 
L'Exércitu turcu modernu tien los sos fundamentos nos restos de les fuerces otomanes qu'heredó dempués de la cayida del [[Imperiu otomanu]] a la fin de la [[I Guerra Mundial]], anque fontes oficiales —la Comandancia de les fuerces terrestres y otros— suxuren la fecha de la so fundación a [[Meti Khan]] nel 209 e.C.<ref>http://www.kkk.tsk.mil.tr/GenelKonular/Tarihce/: "Kara Kuvvetleri temeli; Hun İmparatorluğo döneminde Mete Han tarafından M.Ö.209 yılında atılmıştır."</ref> La puxanza del nacionalismu turco en [[Anatolia]], so la dirección de [[Mustafa Kemal Atatürk]], finalmente llevó a la victoria na [[Guerra d'Independencia Turca]], y darréu a la fundación de la [[República de Turquía]]; estes fuerces fueron reorganizaes nel Exércitu turcu modernu.<ref>Dellos detalles de los comandantes y estructura de la fuerza mientres esti periodu puede atopase [http://forum.axishistory.com/viewtopic.php?f=12&t=31466 equí]</ref>